SANTEDAT

Terry Fewtrell, que es considera catòlic actiu de Canberra, Austràlia, redacta un escrit que porta per títol: “No canonitzeu Joan Pau II, no era sant”. El motiu pel que li nega el qualificatiu de sant es basa en la protecció que el papa va atorgar a Maciel Marcel, fundador de Legionaris de Crist, involucrat en pederàstia amb els seminaristes de les seves institucions docents. “Durant molts anys”, diu Fewtrell, “Joan Pau II es va negar a escoltar o acceptar com a mereixedores d’investigació les repetides acusacions contra Maciel que assetjava els joves en els seus seminaris. Joan Pau II no solament va donar l’esquena a aquestes acusacions, sinó que va fer de Maciel una persona honorada en el Vaticà. Era una mena d’espècia protegida, un intocable…En el context d’avui Joan Pau II en aquest assumpte va ser vil i desgraciat, difícilment mereixedor de santedat”.

En certa ocasió Jesús va dir a un paralític: “Tingues confiança, fill, et són perdonats els teus pecats” (Mateu 9:2). Aquesta declaració va ofendre a alguns dels escribes que hi eren presents, que pensaven: “Aquest blasfema”. Llavors Jesús els diu quelcom molt interessant respecte al tema del perdó dels pecats. “Què és més fàcil, doncs? Dir et són perdonats els pecats o dir: Alça’t i camina? Doncs, a fi que sapigueu que el Fill de l’Home té potestat sobre la terra per perdonar pecats, llavors diu al paralític: Alça’t, pren la teva llitera, i vés-te’n a casa teva” (vv.5,6).

Els escribes que pensaven “aquest blasfema” referint-se a Jesús que s’apropia la prerrogativa de perdonar pecats manifestarien seny si Jesús només fos un home com qualsevol altre, però estaven totalment equivocats perquè no volien reconèixer que aquell Jesús de qui coneixien la seva mare, els seus germans i germanes, era més que un home, era el Fill unigènit de Déu fet home “perquè salvarà el seu poble dels seus pecats” (Mateu 1:21), com l’àngel li va dir a Josep quan pensava repudiar Maria en secret pensant que li havia estat infidel . La blasfèmia que els escribes li atribuïen a Jesús és la que avui cometen els papes que són homes de carn i ossos i peribles com la resta dels mortals que s’autoatorguen la potestat de perdonar els pecats convertint en sants a persones pecadores i que deleguen aquest poder als sacerdots que en els confessionaris absolen dels seus pecats a les persones que els confessen.

Dirigint-se  a uns  destinataris desconeguts l’apòstol Pere escriu: “Sabent que no és pas amb coses corruptibles, amb plata o amb or, que heu estat redimits de la vostra buida manera de viure heretada dels vostres pares, sinó amb la sang preciosa de Crist, com d’un anyell irreprensible i sense taca, preordinat abans de la fundació del món, però manifestat en els darrers temps per causa de vosaltres…” ( 1 Pere 1:18-21). Aquest text posa de manifest que el pecat d’Adam, fent que tota la seva posteritat nasqués tacada pel pecat, no va agafar per sorpresa a Déu, veient se obligat a solucionar a corre-cuita la situació produïda. Quan només existia Déu aquest va preordinar la mort del seu Fill que en el compliment del temps  es va encarnar en la persona de Jesús que com “un anyell irreprensible i sense taca” va ser sacrificat en el Gòlgota pel perdó dels pecats del poble de Déu.

“La sang de Jesucrist, el seu Fill (de Déu), ens renta de tot pecat”  (1 Joan 1:7). Per la fe en el Nom de Jesús el pecador es converteix en sant, sent l’inici d’un procés de santificació que culminarà en el dia de la resurrecció en que l’obra redemptora de Crist s’haurà realitzat del tot. Llavors el creient en Crist serà “sense taca ni arruga ni res de semblant” (Efesis 5:27).  Aquest serà el moment que podrà veure Déu cara a cara .

La sang de Crist  garanteix el perdó dels pecats. Cap pecat per groller que sigui pot impedir que efectuï la seva neteja total. Els purificats per la sang de Jesús són ovelles que escolten la veu del seu Pastor, el Pastor els coneix i les ovelles el segueixen. Declaració de Jesús que omple de confiança a les ovelles: “I jo els dono la vida eterna, i mai no es perdran, i ningú no les arrabassarà de la meva mà” (Joan 10:28). La santedat que pretén atorgar l’home no satisfà. Deixa els perdonats en el confessionari amb el dubte de si són salvats o no i amb el temor de si hauran de passar milers d’anys en el Purgatori purgant els pecats a pesar d’haver-los confessat a un sacerdot. La diferència del perdó humà del perdó diví l’assenyala l’apòstol Pau, escrivint: “Perquè per a mi el viure és Crist, i el morir, un guany” (Efesis 5:27).

Octavi Pereña i Cortina

 

 

EDUCACIÓ PRE