TRANSPARÈNCIA DEMOCRÀTICA

La Via catalana que va unir Catalunya de nord a sud amb una cadena humana va ser un èxit d’organització i de participació. La pregunta que ara molts es fan és: I ara què? Els mitjans de comunicació estan farcits, per una banda pel dret a decidir, per l’altra consulta res de res. Mentre es dirimeix consulta sí i consulta no, ¿no s’ha de fer quelcom més? Crec que s’ha de començar a reformar l’Administració Pública de cap a peus. Tal com està muntada és molt cara. D’això no se’n parla. És més fàcil obligar els ciutadans a estrènye’s  el cinturó que arremangar-se les mànigues per posar-se a netejar l’Administració pública que falta li fa. Per sortir de la crisi a més de crear llocs de treball que aportaran ingressos a l’erari públic s’ha de simplificar l’Administració. ¿És de bona organització que a Catalunya hi hagi Delegació del Govern Central i Subdelegacions provincials, Generalitat i subdelegacions provincials, Diputacions, Ajuntaments i Consells Comarcals? Oi que es podria simplificar l’Administració per abaratir-la i fer-la més eficient?

Daniel Lacalle, gestor de fons d’inversió a Londres en una entrevista que li va fer Lluís Amiguet  a La Contra de La Vanguardia va dir coses molt sucoses de les que no se’n parlen i que són vitals: “El que no funciona i ens ha portat el 26% d’atur és la despesa política que no s’ha de confondre amb la despesa pública tan beneficiosa si s’administra bé”. El reporter li pregunta a Lacalle que defineixi despesa política. La resposta que dóna Lacalle no sorprèn perquè s’intueix. El que admira és la claredat amb que ho diu: “El malbaratament dels nostres diner pel polític a fi d’augmentar el seu poder i el del partit : la subvenció clientelar, l’obra pública inútil construïda per fer la foto d’inauguració i la comissió, les duplicitats en l’Administració per col·locar amics i familiars…Però és més fàcil apujar els impostos  (a la classe mitjana)que reformar l’Administració i retallar la despesa política”.

Amiguet li diu a Lacalle: ¿No creu que per molt que es retalli en polítics, tot plegat és la xocolatada del lloro? La resposta que arriba: “És el que diuen ells, però és tota una xocolatada. Hi deixem un dineral. Per exemple, en els últims cinc anys abans de la crisi  la despesa sanitària es va duplicar. Però, ¿es va duplicar també l’assistencial? És clar que no, però en molts hospitals hi havia i hi ha més càrrecs directius que metges. I passa el mateix en altres centres de l’Administració i empreses públiques”.

Les declaracions de Daniel Lacalle posen el dit en la nafra però cal fer quelcom més de cara a la regeneració política sense la qual es fomenta la corrupció que arruïna. Cal democratitzar els partits per dins i això implica que siguin transparents. Mentre els partits estiguin organitzats de forma piramidal, del vèrtex a la base, la seva democratització és impossible. Tal com funcionen ara els partits els polítics tenen clar que deuen els seus llocs a les cúpules que els posen en les llistes. Aquesta és la causa que sigui tan difícil trobar una veu mínimament crítica. Aquesta situació és la que ens ajuda a entendre com davant de declaracions que fan plorar la claca es posi dempeus aplaudint les gracietes de qui depenen els seus sous. Les llistes tancades clamen a Déu per la pobresa intel·lectual dels polítics que es limiten a repetir com lloros les consignes rebudes des de les cúpules. La monotonia informativa posa en evidència que els portaveus es limiten a transmetre sense  variar gens ni mica les consignes rebudes i la manca de llibertat en els partits polítics que presumeixen de democràtics.

La política ha de deixar de ser cosa de professionals que viuen d’ella perquè és una font de corrupció. Quan els polítics es cremen se’ls retira de primera línia per col·locar-los en una empres pública i a viure a cos de  rei. L’activitat política ha de ser una activitat temporal limitada a un termini establert. Un cop acabada la gestió han de tornar a l’ocupació que tenien abans d’entrar a l’activitat pública per gaudir dels mateixos privilegis i  obligacions que la resta dels ciutadans.

Acabi com acabi la incertesa actual s’ha de posar fi a la corrupció política. No es pot retardar fer-ho. La Democràcia comença i acaba amb la transparència política. No pot esperar més que la classe política deixi de ser un col·lectiu que es regeixi per lleis especials que els proporcionen uns privilegis diferents de la resta dels ciutadans. ¿És cert que tots els ciutadans són iguals davant la llei? Si es donen diferències davant la llei llavors estem  en una dictadura més o menys velada que només dóna dret a picar de peus als ciutadans.

Octavi Pereña i Cortina