VIOLÈNCIA MASCLISTA

Les aparences enganyen. La violència de gènere no solament afecta les classes socials baixes, també fa estralls entre la jet-set. Quan un se n’assabenta d’un cas de violència de gènere entre personatges que ocupen llocs privilegiats en les revistes del cor s’arriba a la conclusió que qualsevol persona es pot veure involucrada en una relació violenta. D’aquest delicte, avui es considera delicte la violència de gènere en la nostra cultura occidental, se’n fa ressò d’una manera especial un dia l’any . Els informatius ens fan saber un dia sí i un altre també de fets que ens recorden la brutalitat d’aquest delicte i la seva quotidianitat.

El doctor en filosofia Steven Stasny diu que ens ha de fer pensar el fet que quan s’inicia la violència és molt probable que augmenti sense parar: “Un cop el comportament ha creuat el llindar, el més probable és que el seu comportament continuï”. Malauradament, com més duri la relació violenta més difícil es fa abandonar-la. El Dr. Stasny comenta: “Quan una dona es troba atrapada (a una situació violenta) no convé passar per alt les accions destructives amb l’esperança que amb el temps el seu company canviarà. A més, la violència acostuma a començar d’una manera suau i va creixent. Els que actuen amb violència segueixen un model de conducta amb l’objectiu d’empetitir les seves parelles, d’aquesta manera destrueixen la seva autoestima i el sentit del seu valor. Un cop la violència emocional augmenta i es converteix en violència física, moltes víctimes tenen la seva autoestima tan malmesa que es culpen a elles mateixes. S’arriba a aquest sentiment pel fet que els assetjadors sovint aïllen les seves víctimes dels seus amics i de les persones que estimen. Amb aquests factors treballant junts, sovint es té el convenciment que és impossible fugir”. És difícil escapolir-se d’una situació d’assetjament, però no impossible.

El Dr. Stasny afegeix: “Quan la parella (la assetjadora) amenaça de fer-se mal, pot invocar la culpabilitat i la vergonya. La culpabilitat és el que manté les persones lligades a relacions, no importa el dolentes que siguin. Quan algú et fa mal físicament pots creure que és degut a un problema d’autocontrol, però quan et perjudica psicològicament, el més probable és que el seu procedir sigui degut a alguna cosa que tu has fet”.

Graciela Ferreira fa aquest retrat de l’assetjador. “ L’home violent no es distingeix de la normalitat masculina en general. Pot ser simpàtic, seductor, atractiu, cavalleresc, i amb actituds de ciutadà modèlic. Això li permet camuflar-se i passar inadvertit en el món exterior de la seva família, tenir doctorats universitaris, ser funcionari de l’Estat, docent, psicòleg, jutge, empresari, obrer, policia, esportista, polític, aturat, metge, cuiner o científic”

L’apòstol Pau referint-se als falsos mestres que s’introdueixen en les esglésies per apartar els fidels de la veritat apostòlica, es “disfressen d’àngels de llum”per a no ser descoberts, transformació que també adopten els assetjadors per a no ser destapats d’antuvi i així poder danyar les seves víctimes. Però el camuflatge no és perfecte. Amb prevenció es poden descobrir detalls que manifesten el dimoni que s’amaga darrere d’una disfressa angelical.

Alguns senyals que exposen el dimoni que s’amaga darrere la imatge que no s’ha trencat mai cap plat: No troba res bé del que fa l’altre, el culpa de tot el que passa, mai reconeix cap error. Quan s’inicia una relació un s’ha d’adonar quins són els sentiments de l’altre. Si no hi ha empatia, es dir, no manifesta comprensió pels propis sentiments, s’encén la llumeta roja intermitent que avisa perill. També s’encén la llumeta roja quan l’altra part és molt possessiva i no permet llibertat de moviments i amb bones maneres prohibeix desobeir les seves ordres. També es manifesta senyal de perill quan l’altra part dificulta prendre decisions pel fet que té tota la veritat. La perfecció no l’assoleix ningú però si l’altra part no fa moviments seriosos de polir les imperfeccions aquesta persona no és la idònia per lligar-se a ella. Un altre indicador de catàstrofe imminent és quan l’altra part es manifesta excessivament possessiva i aïlla de les amistats i la família. S’encén el senyal de perill quan l’altre força a tenir relacions sexuals, això indica que la constreta se la considera un objecte, no una persona que ha de ser estimada. Es detecta una altra senyal de perill quan l’assetjador vol controlar els diners de la parella per fer-la totalment depenent d’ell.

La violència de gènere no neix per generació espontània. Des de l’inici d’una relació s’encenen llumetes roges que avisen del perill imminent. Al primer indici de perill, abans que una estigui emocionalment lligada a l’altre és convenient trencar la incipient relació. Si no es fa així arribarà l’hora de les lamentacions. No fer cas de les advertències de perill passa factura. Arribat aquest punt una pot quedar marcada per tota la vida