CATALUNYA DEMOCRÀTICA

El lema: “Catalunya un nou estat de la Unió Europea” que encapçalava la manifestació de l’11 de setembre 2012 va despertar el sentiment independentista adormit en molts catalans. ¿Majoria? Es sabrà quan es faci la consulta. Penso que davant l’èxit de la manifestació el sentiment sobiranista dels catalans s’ha anat estenent i crec que és un fet irreversible. La pregunta que em faig és: La situació que sorgeixi de la consulta ¿seguirà acompanyat de tots els dèficits estructurals que ara tenim? ¿Em volem de noves? Si és així, qui les ha de crear? ¿Els mateixos polítics que han generat el caos i corrupció actual i que han perdut la confiança dels ciutadans?

Juli Ponce Solé amb molt d’encert escriu: “Perseguir penalment la corrupció no aconseguirà mantenir-la a nivells acceptables per a un estat democràtic de dret sa, com el que volem a Espanya. Sent millor prevenir que curar, la prevenció de la corrupció esdevé una assignatura pendent i imprescindible”.

El periodista Lluís Amiguet entrevista Dieter Nohlen que va assessorar els redactors de la vigent Constitució, li diu: - Avui acusem el nostre sistema electoral d’afavorir elits extractives que controlen els partits, elaboren les seves llistes i espremen després els nostres pressupostos. La resposta que li dóna està farcida de seny: “ Tant de bo canviant simplement la llei electoral pogués impedir l’abús d’aquestes elits extractives! Però un país no es pot regenerar reformant només el  sistema electoral. Pensar que pots posar fi a la corrupció i els defectes d’un país només amb la reforma de la llei electoral és com creure que pots redreçar el rumb errat d’un transatlàntic posant-li un petit motor forabord”. L’entrevistador li engega a Nohlen : - Purguem   tres bombolles en una: immobiliària, d’infrastructures i de caixes. En totes van coadjuvar els partits. La resposta que li dóna es molt sucosa: “Aquestes bombolles són conseqüència de les deficiències en la seva cultura democràtica i no només del seu sistema electoral. Hi ha països honestos i eficients  i d’altres de disfuncionals i corruptes que tenen el mateix sistema electoral. La diferència rau en la cultura”.

Sense perdre de vista la conveniència de modificar les lleis que afavoreixen la corrupció ens aturarem en la cultura democràtica. En el seu escrit L’amenaça a la democràcia, Antonio Nello acaba dient: “Juntament amb la lluita contra la corrupció, indispensable, és necessària la construcció d’una cultura de la ciutadania, cultura d’honestedat personal, del sentiment de pertinença responsable a una convivència, de la grandesa de la qualitat de ciutadà que ha d’exigir, però també guanyar-se, cada persona”. “Sent millor prevenir que curar, la prevenció de la corrupció esdevé una assignatura pendent i imprescindible”, ens recorda Juli Ponce Solé. És per això que la Democràcia no s’implanta per decret llei. Ha fracassat estrepitosament l’intent de convertir les dictadures islàmiques en democràcies que respecten els drets humans. Espanya en concret ha fallat en es seus intents de democratitzar-se perquè no n’hi ha prou amb inspirar-se en constitucions més o menys modèliques que regeixen en democràcies consolidades. Manca que els catalans siguem verament demòcrates. Josep Cuní mira cap a l’ètica protestant com a model per regenerar la nostra política. Albert Montagut diu: “El procés del canvi que necessitem està en la regeneració del sistema mateix i són els polítics els que han de canviar el seu concepte de la funció pública i convertir en dogma aquesta paraula màgica anglesa que no existeix en castellà, català o francès, que és accountability :  la responsabilitat de la funció pública, el respecte al sistema i el compromís davant els ciutadans”. Ambdós Josep Cuní i Albert Montagut es fixen en el model polític protestant. Fer una Catalunya democràtica no ho aconseguirem si ens limitem a intentar imitar un model defectuós sense l’esperit que hi havia en els que el van crear. Darrere l’ètica protestant luterana i l’accountability britànica hi havia la supeditació política a la autoritat absoluta i indiscutible de Déu manifestada en la revelació que es troba escrita en la Bíblia. La Reforma va trencar amb el model polític catòlic que estava supeditat a l’autoritat del Papa que amb indulgències i altres estratagemes es podia eludir la responsabilitat, per la que estava supeditat a l’autoritat absoluta de Déu que exigeix comportament ètic i responsabilitat davant Déu i els homes, sense pal·liatius. No serà de més recordar que el nostre dèficit democràtic remunta al segle XVI i posteriors quan l’Església catòlica en connivència amb l’Estat van perseguir amb acarnissament els cristians reformats fins extirpar-los del sòl hispà. a L’odi a la nova espiritualitat va anar acompanyat de la crema implacable de la Bíblia que és la Paraula de Déu. El nostre dèficit democràtic té una causa.

Octavi Perenya i Cortina