QUÈ ÉS EL IOGA?

El Dr. K. P. Yohannan, d’origen hindú, diu que trobant-se en una habitació d’un motel i mentre s’hi instal·lava es va fixar en el gran televisor que presidia la cambra. Explica: “El que veia en la pantalla em va sobtar més que tot el que havia vist en Amèrica. En un excel·lent color hi havia una dona atractiva que asseguda en posició de lotus ensenyava ioga. Corprès mirava astorat com lloava els beneficis que aportava a la salut les tècniques respiratòries i altres exercicis d’aquesta pràctica religiosa oriental. El que els televidents desconeixien és que el ioga està pensat per a un únic propòsit: obrir la ment i el cos als falsos déus procedents d’Orient. Degut que  aquesta iogui americana vestia xandall i pregonava el seu doctorat en filosofia i que es dedicava a l’educació per televisió, penso que molts dels televidents estaven enganyats creient que això no era res més que l’exposició d’un exercici innocu. Però els qui hem nascut en nacions dominades pels poders de les tenebres   sabem que centenars de religions orientals es promocionen als Estats units i Canadà sota marques innòcues d’aparença científica”. Es pot pensar que aquesta descripció és partidista perquè la fa un cristià que defensa la seva religió. No és així.

L’enciclopèdia en línia Wikipedia ens diu que la postura devocional del ioga  serveix perquè s’aconsegueixi la unió de l’ànima individual amb la divinitat (Brahman, Siva, Kali, etc.) i ens dóna l’etimologia del mot  ioga: “La paraula ioga procedeix del sànscrit, que a la vegada ve del verb insh: Posar el jou a dos bous per ajuntar-los, concentrar la ment, absorbir-se en la meditació, recordar, ajuntar, connectar, atorgar, etc. El verb insh té la mateix arrel indoeuropea que els mots catalans jou  i conjugal.

El metge Moisès Broggi, que qualsevol semblança amb el cristianisme és pura coincidència , ens dóna detalls molt clars que el ioga és més que tècniques respiratòries que serveixen per combatre l’estrès. És una religió. Ho exposa amb aquestes paraules: “A primera vista, el ioga pot semblar només una sèrie d’exercicis físics, més o menys difícils de fer. Però darrere d’aquests exercicis hi ha tota una filosofia de gran transcendència i profunditat…En la pràctica del ioga s’intenta mantenir l’atenció, la consciència en les asanes i en l’interior d’un mateix per tal d’arribar al ple coneixement…Els fonaments del ioga venen de temps llunyans. Les pràctiques del ioga són citades en alguns Upanishads com a sistemes de purificació i de perfeccionament. En realitat el ioga no és un fi sinó un mitjà que intenta i pot ajudar-nos a avançar en el coneixement de la nostra pròpia ànima i de la divina realitat”.

El metge Moisès Broggi diu el ioga “pot ajudar-nos en el coneixement de la nostra pròpia ànima i de la divina realitat”. La meditació introspectiva mai pot portar al coneixement de la pròpia ànima  perquè “enganyós és el cor més que totes les coses, i pervers” (Jeremies 17:9). Segons el profeta Jeremies el cor de l’home és enganyós i, confiar en ell per trobar la saviesa i el coneixement és el mateix que fiar-se d’una brúixola   defectuosa que guia el vaixell a topar contra els esculls amb les funestes conseqüències que comporta. Tot seguit el profeta continua dient: “Qui el coneixerà? (el cor). Jo, el Senyor, examino el cor, provo els ronyons, per donar a cadascú segons el seu camí, segons el fruit de les seves obres” (v. 10). El Senyor és qui coneix el cor de l’home i treu a la llum la seva perversitat.

Segons Wikipedia la pràctica del ioga porta l’ànima a unir-se amb la divinitat  (Brahman, Siva, Kali, etc.). Per aquest motiu el ioga és una pràctica prohibida als cristians: “No tindràs altres déus davant meu,…No et faràs cap estàtua ni cap imatge…No et postraràs davant d’ells ni els serviràs, perquè jo, el Senyor el teu Deu, sóc un Déu gelós…” (Èxode 20:3-5).

Un somni utòpic és voler implantar el paradís aquí a la terra en les actuals condicions en que l’home està contaminat i com a conseqüència d’ell la terra és maleïda. Teresa Pons exposa: “D’altra banda es diu que amb la meditació s’aconsegueix netejar la menti tenir més pau interior. Un mestre expert en medicina zen, Taisen Deshimaru, al llibre “Preguntes a un mestre zen”, escriu: “Hem de crear el paradís aquí i ara. Si sofrim, si dubtem, tot pot tornar-se un infern. Hem de construir el paradís. Si la nostra ment està en pau, l’atmosfera esdevé el paradís. Però algunes persones creen…l’infern!”. L’home no pot crear el paradís perquè barrejat amb els seus millors pensaments s’hi troba el pecat que fa fugir la pau perfecta necessària per bastir-lo.

El ioga ensenya a mirar-se a un mateix i el que troba és corrupció total. L’Evangeli mou l’home a fer a Déu aquesta pregunta: mostra’m a mi mateix, és dir, fes-me veure la meva corrupció i el meu pecat i la necessitat que tinc de Jesús, el Salvador que en el dia final, quan torni en la seva glòria instaurarà per als seus el Regne de Déu en el que imperarà la pau perfecta.