LLIBERTAT CONSTITUCIONAL

La dimissió de Martín Rodríguez Sol, fiscal superior de Catalunya per dir que “al poble cal donar-li la possibilitat d’expressar el que vol, en general qualsevol poble”, per evitar ser destituït, planteja un interrogant: quin és el límit del dret de la llibertat d’opinió? Fernando Ónega comentant aquest fet diu: “La seva comprensió cap a la consulta es va entendre com l’arribada de la marea sobiranista a l’àmbit de la justícia. Crec que és per això que el van forçar a dimitir, no pel que va explicar Ruiz-Gallardón” 

Des de que bufen vents democràtics inclús els feixistes pugen al carro de la Democràcia, però els tics dictatorials descobreixen que són antidemòcrates. Fixem-nos en el que es denomina ‘disciplina de vot”. Els diputats han de votar les consignes que dicta el partit encara que d’una hora lluny es vegi que són errònies. Si algú s’atreveix a desobeir-les deixa de sortir a la foto i de la tal persona no se’n sent a parlar mai més. Els capitostos consideren el partit no com un col·lectiu de persones lliures que busquen conjuntament assolir uns determinats propòsits, sinó com un feu propietat seva. La disciplina de vot no és la manera més adient de fomentar la Democràcia perquè talla d’arrel la llengua dels sectors crítics que contribueixen a la regeneració política del partit tan necessària per no perdre vitalitat si s’encarcara per manca de regeneració.

La degradació democràtica que s’accentua de manera alarmant concedeix llibertat d’opinió els qui donen suport incondicional al govern, els qui adulen vilment els dirigents del partit. Això no és llibertat. Llibertat és que qui pensa diferent pugui dir la seva, encara que no agradi. Un dictàment de l’Audiència provincial de Madrid diu amb molt d’encert: “El dret de la llibertat d’expressió comporta la crítica de la conducta de l’altre, encara que la mateixa disgusti i pugui molestar o desagradar a qui es dirigeix, doncs així ho requereix el pluralisme i la tolerància i l’esperit d’obertura, sense els qual no existeix una societat democràtica”.

La llibertat d’expressió és com un terreny rodejat d’una tanca. Els antidemòcrates saben que dins d’aquest espai no hi poden entrar  a cara descoberta. Llavors intenten guanyar pam a pam el territori de la llibertat sense fer massa soroll, disfressant de democràtics els seus sentiments antidemocràtics. Què és sinó un sorneguer atac frontal a la Democràcia les paraules d’Alberto Ruiz-Gallardón que els jutges i fiscals tenen més limitacions que la resta dels ciutadans? Al ministre de Justícia que vol limitar als jutges i fiscals que expressin els seus sentiments respecte a problemes que afecten a un bon nombre de ciutadans, cal recordar-li que a l’article 20 de la sacrosanta Constitució vigent no diu res que els jutges i fiscals tinguin limitat l’ús de la llibertat d’expressió. L’article 20.2 diu explícitament: “l’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia” . Si hi ha d’haver un límit el punt 4 de l’article esmentat ho especifica ben clar: “Aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest Títol, en els preceptes de les lleis que el desenvolupen, en el dret a l’honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància”. No crec que s’ajusti a aquesta limitació constitucional la pretensió del ministre de Justícia de limitar el dret d’expressió als jutges i fiscals. També vulnera l’article 20 les acusacions que un mitjà de comunicació sense fonament reconegut va difondre acusant d’evasió de capital a Suïssa de polítics catalans. També vulneren la Constitució les paraules de Rodríguez Ibarra assemblant el president de la Generalitat Artur Mas a Hitler.

Hitler i altres dictadors han pujat al poder de manera democràtica. La Democràcia no garanteix la Democràcia. Són els demòcrates els que hem de defendre-la i impedir que els dictadors camuflats de demòcrates emmordassin la llibertat d’opinió que garanteix la Constitució de 1978. El pagès ha de combatre contínuament les males herbes que volen envair el seu camp. Els demòcrates hem d’estar en un permanent estat d’alerta per extirpar els brots  antidemocràtics que brollen espontàniament en els cors tacats pel pecat. “La protecció més estricta de la llibertat d’expressió no pot protegir un home que falsament crida foc en un teatre i causa pànic” (Oliver Wendell Holmes, Jr)

Octavi Pereña i Cortina