FETIXISME

Penso que en el moment d’escriure l’esborrany d’aquest comentari, l’últim i sonat acte de fetitxisme que mou muntanyes d’euros, és la venda d’una suposada dent de John Lemnon, valorada en més d’onze mil euros. Què fa que hi hagi persones que es gastin fortunes per adquirir objectes que han pertangut als ídols de l’esport, música, cine… Prefereix aquests ídols que venera col·leccionant suposats objectes personals, dic suposats perquè, quina garantia acompanya l’autenticitat dels objectes? En el camp de la religió s’ha arribat a especular amb una gota de la llet que va caure quan Jesús xuclava el pit de Maria. Hi ha una semblança entre els col·leccionistes d’objectes dels ídols d’avui amb l’existent  en els col·leccionistes de relíquies de sants i del mateix Jesús. En ambdós casos el col·leccionista gaudeix de sobre excitació en veure o tocar  objectes que va pertànyer a les persones idolatrades.

Els col·leccionistes d’objectes personals, siguin laics o religiosos,  tenen en comú que d’alguna manera volen materialitzar la seva fe. Són tan pobres d’esperit, es dir, que la seva fe és tan volàtil que la volen dipositar en objectes. Aquestes coses que van pertànyer als famosos quan es converteixen en necessitats es converteixen en ídols. Als ídols la Bíblia els anomena “vanitats”. Es dir, la fe que aquestes persones tenen la dipositen en un engany. És mal negoci confiar en la “vanitat” perquè no serveix per donar equilibri emocional  i confiança en la vida a qui n’està mancat. Una base inestable no és un lloc adient per a construir-hi, més aviat o més tard tindrà conseqüències desastroses. Les persones que diuen que no són religioses en el fons ho són. L’ànima els demana adorar el Creador, al negar-lo, la seva adoració l’han de dipositar en un substitut: vestits, roba interior, pertinences, dents, cabells…Allà on és el tresor també hi ha el cor. Es dir, el cor dels col·leccionistes està posat en objectes que el temps desintegra, es dir en la “vanitat” i el “no -  res”.

Els col·leccionistes moderns d’objectes de famosos n’han fet déus d’aquests, però no ho són. Amb la seva dèria manifesten ser profundament religiosos, més ben dit, supersticiosos.  Busquen satisfer l’anhel inconscient d’adorar el Creador fent-se les seves pròpies deïtats. Prefereixen més aquests ídols representats per objectes personals que adorar l’únic Déu vertader  manifestat en Jesús perquè són divinitats que no es posen amb el comportament morals dels seus adoradors. De Ferran Requejo és aquesta citació: “Sembla clar que el cervell humà sigui procliu a acceptar com a reals les idees que ell mateix es crea”.

Pel que fa els col·leccionistes d’objectes personals dels ídols mort s’hi troba una excel·lent planificació de la mort que pot generar grans fortunes amb la venda d’objectes personals que van pertànyer als difunts. El negoci no es troba en els ídols morts, en cal cercar de vius perquè el negoci no desaparegui. En això l’esport, especialment el futbol, penso que ocupa la primera posició. La venda de samarretes i altres objectes mou mils de milions d’euros. La “vanitat” i el “no – res” té ben enxampades les persones.

El salmista ens mostra el camí perquè els que s’adonen que estan atrapats en el culte a la “vanitat” i el “no – res” puguin sortir de la trampa que els té enxampats: “Allunya el meu cor de mirar la vanitat , fes-me  veure el teu camí” (119:37). El salmista implora el favor del Déu viu d’on li ve el socors que necessita per no deixar-se atrapar pel no – res que són els objectes personals dels ídols d’avui.

Octavi Pereña i Cortina