VIDA DESPRÉS DE LA MORT

Si el lector li pregunta a Aleix Gómez Marín, neurocienttífic: Què és la mort i li contesta. “És la nostra certesa vital més incerta. La gran frontera de la ciència. I, vist amb perspectiva, un canvi de fase de consciència. El procés, en fi, en el qual ens desprenem del nostre físic”. La resposta que li ha donat el neurocientífic és com si li hagués donadat en xinès. No ha entès res. Jo tampoc.

De manera entenedora l’apòstol Pau ens dóna resposta a la mort i al que hi ha en el més enllà: “Perquè la paga del pecat és la mort, però el do de Déu és la vida eterna en Crist Jesús Senyor nostre” (Romans 6: 23). Amb claredat meridiana i amb poques paraules destapa dos misteris que ens aclaparen: La mort i el més enllà. Déu ens va crear immortals. La mort és un intrús que es va colar sense demanar permís per la porta de darrere. Si els científics i els filòsofs no tinguessin prejudicis pararien l’orella al que diu la Bíblia en el capítol quinze de 1 Corintis. El text és un far que il·lumina enmig de les espesses tenebres espirituals que ens embolcallen. La font d’on flueix la llum espiritual que  esvaeix les tenebres espirituals que ens amortallen. “La teva paraula (la de Déu) és la llàntia per als nostres peus, i és la llum per al meu camí” (Salm 9: 105). “I, ¿com netejarà un jove” (posi aquí el lector el seu nom)  el seu camí? observant la paraula de Déu” (Salm 119: 9).

Si el lector està verament interessat en desxifrar el misteri de la mort i del que hi trobarà en el més enllà, segueixi l’exemple d’aquell pare que tenia un fill posseït per un esperit maligne que es va apropar a Jesús suplicant-li compassió. Jesús li va dir: “Si pots creure, totes les coses són possibles per al qui creu”. La reacció del pare: “I de seguit el pare del noi va exclamar i deia amb llàgrimes: Crec, Senyor, ajuda la meva incredulitat” (Marc 9: 23, 24). La incredulitat no té per què ser un llogater permanent. Si el lector és incrèdul i desitja  desprendre’s d la incredulitat només necessita dirigir-se a Jesús i dir-li: “Senyor ajuda la meva in credulitat”. El buit que haurà deixat la incredulitat l’ocuparà la fe que l’identifica amb Jesús. Rebuda la fe et miraràs la Bíblia amb uns altres ulls. Tindran sentit les paraules que Déu li va dir a Adam que no mengés el fruit de l’arbre de la ciència del bé i del mal “perquè el dia que en mengis certament moriràs” (Gènesi 2: 17). Deixaràs de considerar faula l’escena en que Satanàs s’apropa a Eva per fer-li creure que era mentida que Déu li hagués dit a Adam que moriria si mengés el fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal i de la promesa del  Messies. (Gènesi 3). Havent sigut dotats amb el do de la fe en Jesús, endinsem-nos en el misteri que les Sagrades Escriptures revelen sobre la mort i la vida. 

El salmista es fa unes preguntes que són les mateixes que ens fem nosaltres: “¿Quin home pot viure sense veure la mort? ¿Alliberarà ell la seva pròpia ànima de la mà del sepulcre? (Salm 89: 48). Deixem que siguin les Sagrades Escriptures les que ens donin resposta a aquestes preguntes.

L’apòstol Pau a  1 Corintis 15 tracta amplament el tema que ens preocupa: “En primer lloc, us he transmès el que també vaig rebre: Que Crist va morir pels nostres pecats, segons les Escriptures, i que va ser sepultat, i que ha estat ressuscitat el tercer dia, segons les Escriptures” (v. 29). “Si no hi ha resurrecció dels morts, Crist tampoc no ha ressuscitat. I si Crist no ha ressuscitat, llavors la nostra predicació és inútil, i també és inútil la vostra fe. I nosaltres, també som trobats falsos testimonis de Déu, perquè hem donat testimoni referent a Déu que Ell va ressuscitar el Crist, el qual no ha ressuscitat si és cert (alguns corintis ho deien) que els mort no ressusciten…I si Crist no ha ressuscitat, la nostra fe és inútil, encara esteu en els vostres pecats. Llavors també els que s’han adormit (morir) en Crist estan perduts. Si en aquesta vida tenim l’esperança en Crist, som els més dignes de compassió de tots els homes” (vv. 13-19).

Heus aquí el càntic de victòria que entona l’apòstol: “Però és totalment cert que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, i ha esdevingut la primícia dels qui s’han adormit (mort). Perquè així com per un home (Adam) va venir la mort, també per un home (Crist) la resurrecció dels morts. Perquè així com en Adam tots moren, així també en el Crist tots seran vivificats” (vv. 20-22).

L’apòstol clou la carta als Corintis revelant quelcom de gran importància: “Heus aquí, us dic un misteri: No tots ens adormirem (morirem), però tots serem transformats, en un instant, en un obrir i tancar d’ulls, al darrer toc de trompeta, perquè sonarà la trompeta, i els morts ressuscitaran incorruptibles, i nosaltres serem transformats. Perquè cal que això corruptible sigui revestit d’incorruptibilitat, i això mortal sigui vestit d’immortalitat. I quan això corruptible s’hagi vestit d’incorruptibilitat, i quan això mortal sigui vestit d’immortalitat, llavors es complirà la paraula escrita: La mort ha estat engolida en la victòria. ¿On és, oh mort el teu fibló? ¿On és oh sepulcre la teva victòria? El fibló de la mort és el pecat, i el poder del pecat és la Llei. Però gràcies a Déu perquè Ell ens dóna la victòria per mitjà de nostre Senyor Jesucrist! Per tant, germans meus estimats, sigueu ferms, incommovibles, abundant sempre en l’obra del Senyor, sabent que el nostre esforç no és inútil en el Senyor” (vv. 51-58).

En la mort i resurrecció de Crist l’existència adquireix sentit. Els creients en Crist tenim la certesa que tot just morim obrirem els ulls en el paradís esperant la resurrecció del cos. Llavors serà quan la victòria sobre la mort arribarà al seu total compliment.

Octavi Pereña Cortina