EL SOMNI

“He somniat que volava/ m’enlairava cap al cel/ quan era lluny de la terra/em transformava en un estel/d’allà estant veia els pobles/les places i les ciutats/les muntanyes més agrestes/i els deserts tan desolats/he vist pobles en guerra/he vist els morts a milers/els infants plorant de fam/abandonats sols pels carrers/he vist tantes coses lletges/tanta desgràcia i dolor/que m’he despertat de cop/tot amarat de suor/no m’agraden les guerres/vull que tots ens estimem/ com ens estimem a nosaltres/aquell infant de Betlem/Ell va néixer per salvar-nos/ens ofereix salvació/si acceptem el que Ell ens dóna/el món seria millor” (Maria Carmona). El somni de la Maria es queda en això: un somni.

Amb tantes veus que clamen per aturar les guerres, ¿per què no desapareixen? Jaume dóna resposta a la pregunta quan escriu: “D’on venen les guerres i les lluites entre vosaltres? ¿No venen d’això, dels vostres plaers que combaten en els vostres membres? Cobegeu, i no teniu, mateu i envegeu i no podeu aconseguir, lluiteu i feu guerra, però no teniu, perquè no demaneu, demaneu i no rebeu, perquè demaneu malament per malgastar-ho en els vostres plaers” (Jaume 4: 1-3). Per què demanem de manera tan perversa? La resposta a aquesta pregunta l’hem d’anar a buscar a l’inici de la Historia, en el paradís, on Adam i Eva  vivien la mar de feliços. Vivien en un autèntic paradís. De sobte apareix en l’escenari paradisíac Satanàs vestit com un àngel de llum per haver-se encarnat en la serpent que en aquell moment no era l’animal repugnant en que es va convertir quan Déu la va maleir. Era una bèstia que infonia confiança. Les aparences enganyen. Satanàs que és pare de mentira i homicida des del començament s’apropa a Eva per enganyar-la presentant a Déu  com mentider empedreït  ja que no era veritat el que Déu li havia dit a Adam: “De l’arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengis, perquè el dia que en mengis certament moriràs” (Gènesi 2: 17). Satanàs mostra la perversitat de la seva naturalesa quan li diu a Eva: “Perquè Déu sap que el dia que e mengeu, els vostres ulls seran oberts i sereu com Déu, coneixedors del bé i del mal” (Gènesi 3. 5). Eva es va engolir la mentida i va menjar el fruit de l’arbre que Déu li havia dit a Adam que no en mengessin. Eva s’acosta al seu marit i li fa beure a galet la mentira. Així com el fruit prohibit va entrar en la boca d’Adam en lloc de  ser com Déu “es van obrir els ulls de tots dos, i es van adonar que anaven nus, i van cosir fulls de figuera, i es van fer faldars” ((3: 7). Transcorre el temps i el matrimoni té dos fills: Caín i Abel. Els fills creixen: “I Caín va parlar al seu germà Abel, i es va esdevenir, quan eren al camp, que Caín s va llençar contra el seu germà Abel, i el va matar” (Gènesi 4: 8). És així que mitjançant un fratricidi la violència fa la seva entrada triomfant en la Terra. Amb el temps es fa més sofisticada i cruel.

Miguel Ángel Moratinos, exministre del Govern d’Espanya “¿La humanitat sobreviurà?” El  polític entona el cant el cigne quan escriu: “Davant d’aquests dos desafiaments, els ciutadans haurien d’aixecar-se i clamar pel final de les guerres i exigir que tot avenç de la ciència i el coneixement   faci sota un control democràtic total i efectiu, amb la màxima  transparència sobre aquest món fosc dels  algoritmes, Si resistim aquestes dues grans amenaces, evitarem  que l’any 2026  segueixi erosionant les fites que la humanitat havia assolit al llarg d’aquests vint segles, serà llavors que l’homo sapiens podrà posar-se dret, tornar a aixecar-se i estrènyer la mà dels seus germans i construir junts un món en pau, que respecti el planeta Terra sota un marc multilateral en que tots puguem decidir col·lectivament el nostre futur” L’exministre es comporta com un somnia truites.

Què diu Jesús respecte les guerres? Els seus deixebles se li acosten per preguntar-li: ”Quin serà el senyal de la teva vinguda i de la fi del temps? Jesús els va dir: “Mireu que ningú us faci desviar: Perquè molts vindran en Nom meu dient: Jo sóc el Crist, i en faran desviar molts. I començareu a sentir parlar de guerres i de rumors de guerres. No us inquieteu, perquè cal que passin aquestes coses, però encara no és la fi. Perquè s’alçarà nació  contra nació, i regne contra regne. I hi haurà fams i pestilències i terratrèmols en diversos llos. Però aquestes coses són el començament dels dolors” (Mateu 24: 4-8).

En el moment de redactar aquest escrit aquests tràngols omplen els mitjans de comunicació. Mentrestant Satanàs segueix provocant sense fre cataclismes ecològics i guerres. No fem cas dels forjadors d’opinió que com Miguel Angel Montoro que ens volen fer creure que si l’home s’ho proposa pot fer desaparèixer les guerres i tot tipus de violència i transformar la Terra en un oasi de pau. Individualment és possible que algunes persones per  la fe en Jesús s’agafin a la corda que els tregui del sorramoll que els amenaça en sepultar-los. i posin els peus sobre la Roca que es Jesús i els atorgui la vida eterna.

Octavi Pereña Cortina