POLIAMOR

“Si algú té un matrimoni còmode, estima la persona amb conviu, penso que és un bon company per tota la vida, li agrada tenir cura dels fills, però només té problemes al dormitori, no s’hauria d’avergonyir. La solució és buscar fora de la llar per poder satisfer l’aspecte que està fallant. Uns aposten, d’altres beuen. I n’hi ha d’altres que volen dormir amb altres persones. Això és tot” (Noel Biderman, creador d’Asley Medison, l’aplicació de cites per persones casades que volen mantenir relacions discretes).

A un actor conegut pel seu protagonisme en pel·lícules romàntiques li van preguntar: “Què fa que un home sigui un gran amant?” La resposta que va donar va ser aquesta: “Un gran amant és algú que pot satisfer a una dona durant tota la seva vida. Un gran amant no és algú que va de dona amb dona. Qualsevol gos pot fer això”

Molly Roden Winter és una mare i esposa aposta pel poliamor perquè “en la meitat dels matrimonis es cometen infidelitats i ho tenim integrat. Em sembla més saludable plantejar-se un matrimoni obert. Em relaciono amb homes solters o amb matrimonis oberts. El més important per a mi és l’honestedat, i  és possible. I per a mi viure amb honestedat és el camí a la llibertat”.

El matrimoni és cosa de dos. No de tres ni d’un nombre indefinit de relacions sexuals sota el paraigua de la llibertat  i de l’honradesa. El poliamor per més justificants que es puguin presentar, deixem-ho clar: és adulteri. Déu que és el Creador del matrimoni ha establert les normes perquè els matrimonis siguin feliços. Amb claredat meridiana l’ afirma que els adúlters no entraran en el regne dels cels: “¿No sabeu que els injustos no heretaran el regne de Déu? No us deixeu enganyar…ni els adúlters no heretaran el regne de Déu. I això éreu alguns, però heu estat rentats, heu estat santificats, heu estat purificats en el nom del Senyor Jesús i en l’Esperit del nostre Déu” (1 Corintis 6: 9-11).

La Paraula de Déu va més enllà dels fets consumats i s’endinsa en  les profunditats de l’ànima per resplendir en la foscor existent. Què hi veu aquest visitant tan sovint no ben rebut? Jesús que és el Portaveu del Pare celestial, referint-se a aquest tema va dir: “Heu escoltat que va ser dit als antics: No cometreu adulteri”. Però jo us dic que qualsevol que mira a una don per desitjar-la , ja va cometre adulteri amb ella en el seu cor” (Mateu 5: 27, 28). Aquí sí que no es al·legar ignorància. Qui no s’ha masturbat mai? Qui ho fet no ho a fet en un espai estèril. Ho ha  fet pensant en una persona concreta. Aquí sí que no tenim escapatòria possible. ¿Hauran de passar els adúlters l’eternitat patint la fúria e l’Avern? Segons la Llei de Déu sí. Qui la fa la paga. Jesús va venir aquí a la Terra, a més de donar a conèixer el missatge de Déu ho va fer amb el propòsit de pagar el deute impagable que els pecadors tenim amb Déu. L’apòstol Joan ens transmet un  missatge d’esperança: “I la sang de Jesucrist el  seu Fill ens neteja de tot pecat…Si confessem els nostres pecats, Ell és fidel i just per perdonar els nostres pecats, i netejar-nos de tota maldat” (1 Joan1: 7,9)

L’apòstol Pau escrivint a l’església de Tessalònica, diu; “Perquè sabeu quines instruccions us vam donar de part del Senyor Jesucrist. Perquè aquesta és la voluntat de Déu, la vostra santificació, que us abstingueu de la fornicació, que cadascú de vosaltres  sapigueu posseir el vostre cos en santificació i honor, no pas en passió de concupiscència com els que no coneixen Déu” (1 Tessalonicencs 4: 2-5).

El mateix apòstol escrivint als cristians de Corint, els diu: “Respecte a les coses que us vam escriure. és bo per l’home no tenir dona. Però a causa de les fornicacions, que cadascú tingui la seva pròpia muller, i que cadascuna tingui el seu propi marit. La muller no té potestat sobre el seu propi cos, sinó el marit, i igualment el marit tampoc té potestat sobre el seu propi cos, sinó la muller. No us priveu l’un a l’altre, si no és de comú acord, per un temps, a fi de dedicar-vos al dejuni i a la pregària, i després estigueu junts novament perquè Satanàs no us tempti per causa de la vostra incontinència”         (1 Corintis 7: 1-5).

Una perla que la Bíblia afegeix al collar de la santedat conjugal: “Que el matrimoni sigui honorat en tot, i el llit sense taca. Déu judicarà els fornicaris i els adúlters” (Hebreus 13: 4).

Corol·lari al tema del poliamor que s’escampa com una taca d’oli: “ Hi ha un camí que sembla recte a l’home, però el seu final són camins de la mort” (Proverbis 16: 25).

Octavi Pereña Cortina