CÈLIBES O CASATS

Per què un bisbe com Xavier Novell que segons la premsa és un home intel·ligent i possible candidat al cardenalat no es pot casar? El celibat clerical no té fonament bíblic. Es va instituir en el segle XI sent papa Gregori VII i reformat sota el pontificat de Pau VI en el Concili Vaticà II, en el capítol 2, punt 16 on el llegeix: “Mitjançant la virginitat o el celibat observat per causa del regne dels cels, els sacerdots són consagrats a Crist d’una manera especial i distingida”. Què té prioritat la llei humana o la divina? Indiscutiblement la que ha de prevaldre és la divina. Què diu la Llei de Déu? “Però l’Esperit diu clarament que en els darrers temps alguns apostataran de la fe, fent cas d’esperits enganyadors i de doctrines de dimonis, dels qui parlen falsament amb hipocresia, que tenen cauteritzada la pròpia consciència que prohibeixen casar-se” (1 Timoteu 4: 1-3a ).

Sembla ser que en plena activitat apostòlica i possiblement influenciats pel paganisme del que procedien, alguna cristians fossin partidaris del celibat clerical. Els profetes eren casats i desconeixien què era el celibat profètic. L’apòstol Pau escrivint a l’església de Corint, redacta: “¿No tenim dret de portar amb nosaltres una germana esposa com els altres apòstols, i els germans del Senyor i Quefes (Pere)? (1 Corintis 9: 5). La qüestió del celibat no es plantejava a l’hora d’escollir els pastors que havien de pasturar les esglésies.

Escrivint al seu deixeble Timoteu l’apòstol Pau li diu: “Aquesta paraula és fidel: si algú aspira a pasturar, desitja una bona obra. Cal, doncs, que el pastor sigui irreprensible marit d’una sola muller” (1 Timoteu 3: 1, 2). Jesús diu: “Hi ha eunucs que han nascut així del ventre de la mare” (Mateu 19: 12). Aquesta excepció de la regla no els exclou del ministeri pastoral si són cridats a aquest càrrec. El principi general és: “Que el pastor sigui irreprensiblement marit d’una sola muller”

Octavi Pereña Cortina