CATÀSTROFES SOBTADES

La Dana valenciana ha provocat nombrosos danys materials i abundància de morts., i consternació entre familiars i amics dels desaparegut en ignorar el seu parador. Jesús es refereix a dos fets catastròfics que sobrepassen amb escreix als que La Dana ha produït en el País Valencià. Un és el Diluvi Universal. Com el nom indica, un cataclisme que fa afectar tota la Terra. L’altre és la destrucció de Sodoma i Gomorra. En ambdós casos, abans que es produís el col·lapse, les persones “menjaven, bevien, es casaven i es donaven en casament, compraven, venien, plantaven, construïen” (Lluc 17: 27, 28). Ningú sospitava les catàstrofes que els havien de caure al damunt de manera sobtada.

Jesús també es refereix a dos fets luctuosos que no són de la magnitud dels esmentats que també es van produir en un obrir i cloure els ulls, sobtadament. L’un es refereix al “cas dels galileus, la sang dels quals Pilat havia barrejat amb els sacrificis”. Jesús va dir als seus oients: “¿Penseu que aquests galileus van ser més pecadors que tots els altres galileus perquè van patir aquestes coses?” (Lluc 13: 1,2). L’altre cas es refereix “a aquells divuit sobre els quals va caure la torre  de Siloé, i els va matar. ¿Penseu que eren més culpables que tots els altres homes que vivien a Jerusalem?”      (v. 4). En ambdós casos Jesús acaba amb el mateix afegitó: “Si no us penediu, tots us perdreu igual” (vv. 3, 5). “No,  us dic. Però si no us penediu, tots us perdreu igual”     (vv. 3, 5).

A vegades creiem que la mort és una cosa que els passa als altres sense pensar que un dia trucarà a la nostra porta. Els mitjans s’encarreguen una i altra  vegada de recordar-nos la tragèdia de La Dana valenciana. Mirant-la des de lluny no ens treu ni el son ni la gana. És una noticia més de les que els mitjans difonen. Escoltar una i una altra vegada noticies violentes, ens han immunitzat. Les paraules de Jesús haurien de sacsejar les nostres consciències   perquè la mort més aviat o més tard ens arribarà i llavors ens haurem d’enfrontar a la realitat de l’eternitat: “No,  us dic. Però si no us penediu, tots us perdreu igual”. Què significa en quest text, perdre? En la Bíblia hi trobem dos significats: Mort espiritual que es produeix en el mateix instant que l’òvul és fecundat pel semen. El resultat és la insensibilitat total a la vertadera espiritualitat L’altre és la mort del cos que es produirà en un moment o altre de la nostra història . Quan Jesús diu al seu auditori: “No,  us dic. Però si no us penediu, tots us perdreu igual” ens recorda que hem heretat el pecat d’Adam del qual som corresponsables i del que ens hem de penedir: “Per quan tots han pecat, i estan destituïts de la gloria de Déu” (Romans 3: 23).

Si no ens penedim, el picar de peus en senyal de protesta no impedirà que arribat el dia que hàgim de comparèixer davant el tribunal de Crist, el Jutge suprem dicti la sentència de condemna eterna. No la aniquilació, com alguns defensen per escapolir-se del judici diví. Amb la mort no ens convertim amb pols còsmic impersonal. L’apòstol Pau amb molta brevetat descriu l’existència eterna  després de la mort del cos dels cadàvers espirituals: “Amb flama de foc, per donar el càstig als qui no coneixen Déu i els qui no obeeixen l’Evangeli de nostre Senyor Jesucrist, els quals seran castigats amb l’eterna ruïna, fora de la presència del Senyor, i de la gloria del seu poder”                     (1 Tessalonicencs 1: 8, 9).

Sigui per un decés sobtat o sigui per una malaltia de llarga durada, pel sol fet de ser pecadors, tots morirem. El lector que llegeix aquest escrit té l’oportunitat, si encara no ho  ha fet escollir on vol passar l’eternitat. Quan exhali el darrer alè segellarà el seu destí per sempre. Ja no tindrà una segona oportunitat de penedir-se i escapolir-se de la condemna eterna.

Octavi Pereña Cortina