ORGULL NACIONAL
L’escrit “A resar pel futbol” de Maria-Paz
López, diu que “els cristians veuen en l’Eurocopa una festa esportiva que els encaixa en
valors”. L’esport d’elit no es tan bo com se’l ven. L’apòstol Pau ens transmet
un senyal d’alerta: “L’exercici corporal és útil per a poca cosa, mentre que la
pietat és útil per a tot, tenint la promesa de la vida, tant de la present com
de la futura” (1 Timoteu 4: 8). No hem de veure en les paraules de l’apòstol un
negacionisme dels beneficis saludables que aporten els exercicis físics no
professionals. De la mateixa manera que aconsella el seu deixeble Timoteu. “No
beguis més aigua sola, sinó pren una mica de vi a causa del teu estómac i les
freqüents malalties” (1 Timoteu 5. 23). Malgrat el mal ús que se’n fa del vi,
no li treu el valor terapèutic que té en alguns casos. Malgrat que “l’exercici
corporal és útil per a poca cosa” els cristians ens em d’aprofitar dels seus
beneficis terapèutics. Els vers cristians per la misericòrdia de Déu han
convertit els seus cossos en temples de Déu per l’Esperit Sant que habita en
ells. En el que depengui de nosaltres hem de mantenir el cos sa per a la glòria
de Déu, pel propi benestar i per benefici social.
Feta aquesta distinció, aprofitem
l’oportunitat que ens ofereixen la
recent Eurocopa i els Jocs Olímpics de França per parlar de l’esport
d’elit i professional. L’esport d’elit es molt exigent. Reclama dedicació a temps complet per superar marques
prèviament establertes, la qual cosa genera greus problemes de salut mental en
alguns esportistes. Això ens mou a preguntar-nos. ¿Val la pena pagar un preu
tan alt encara que sigui aconseguir una medalla d’or? La resposta tenen que
donar-la els esportistes que emmalalteixen mentalment per aconseguir-la.
L’esport d’elit no és solament una qüestió
personal de l’esportista. l’Estat hi està molt interessat en posar-hi el nas en
l’assumpte per convertir-lo en assumpte d’Estat. El rendiment esportiu i les
medalles que l’acompanyen se’ls converteix en motiu d’orgull nacional. Aquest
orgull es nodreix dels problemes de salut mental que pateixen els esportistes
en el seu camí vers el pòdium.
¿L’orgull nacional es mereix que se’l
satisfaci al preu de la salut mental dels esportistes? Dos textos bíblics fan
baixar del pòdium les nacions: “Heus aquí que les nacions són considerades com
la gota d’un poal, i com la pols fina de la balança” (Isaïes 40: 15) i “Totes
les nacions són com no-res davant d’Ell (Déu), i per a Ell compten menys que el
no-res i la vanitat” (Isaïes 40: 17). Les medalles que els esportistes
aconsegueixen al preu de la seva salut mental serveixen per inflar l’orgull
nacional però no per valoritzar el no-res i la vanitat.
En el moment que els esportistes se`ls victoreja com herois nacionals. El
triomf es celebra amb el desplegament de banderes i amb excessos etílics de no pocs aduladors. Tota aquesta
eufòria nacional desplegada no canvia la situació de les nacions que els
esportistes porten a la glòria: “La justícia enalteix la nació, però el pecat
és l’oprobi dels pobles” (Proverbis 14. 34).
Charles de Gaulle va fer una distinció entre
patriotisme i nacionalisme, en dir: “Patriotisme és estimar el teu país,
nacionalisme és odiar el dels altres”. Les ideologies nacionalistes justifiquen
qualsevol tipus de crims. Si la ideologia ordena algun tipus de malifeta, deixa
de ser crim. Així que, quan creus en alguna ideologia, allò que normalment es
considera conducta criminal, si la ideologia diu que no ho és, no ho és. Això
és terrible i més quan els jutges que
són els garants de la justícia no jutgen justament quan dicten les
sentències influenciats per la ideologia que professen.
Els
nacionalismes excloents són fruit del pecat. Des de l’inici de la
Història fins els nostres dies han existit “els poderosos els homes de fama de
l’antiguitat” (Gènesi 6: 4), que són els creadors dels nacionalismes excloents.
Tant me fa que els nacionalismes excloents siguin de dretes o d’esquerres:
impedeixen que el món visqui amb tranquil·litat. Darrere els poderosos homes de fama que són els
nacionalistes excloents mou els fils dels titelles Satanàs que impedeix que es
pugui assolir una pau duradora. Si es nega l’existència de Satanàs no es pot
entendre perquè no s’assoleix pau duradora malgrat els esforços per assolir-la.
És per aquest motiu que les nacions civilitzades (¿cristianes?) siguin tan
vulnerables al verí de la barbàrie. “Els pobles i l’acer tenen una
lluentor superficial” (Antoine Riverd).
En el moment que els símbols nacionalistes es converteixen en déus “fan que els grans ideals arrosseguin a les
persones a descansar en grans cementiris” (anònim).
Octavi
Pereña Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada