L’IMPERI DEL MAL

Amnistia Internacional alerta que la democràcia desapareix a causa de la pèrdua de drets humans que és el seu fonament. Aquesta pèrdua es va produint a velocitat supersònica així que la influència cristiana va perdent pes en la societat. Quan el cristianisme exercia una forta influència social  la corrupció estava controlada. Per naixement natural tolts naixem sent fills del diable, això vol dir amb la inclinació a fer el mal. La causa d’aquesta inclinació maligna es troba en que quan Adam va pecar estàvem en els seus lloms, per tant, hereus amb la tendència a pecar, es a dir, a fer el mal. Mentre el cristianisme és viu es comporta com la sal que preserva la carn de corrompre’s. Quan el cristianisme es converteix en un humanisme més, com passa avui, la sal perd el seu poder anticorrupció. Jesús ens diu què es fa amb la sal que s’ha tornat insípida: “Ja no serveix per a res, sinó ser llançada fora i ser trepitjada pels homes” (Mateu 5: 13).

En les èpoques esplendoroses del cristianisme la seva presència es feia notar en la societat. Es comportava com a purificador social. En aquells moments d’efervescència “l’esperit impur sortia de l’home, vagava per llocs àrids, cercant repòs, i no en trobava” (Mateu 12: 43). Quan el cristianisme era puixant Satanàs abandonava la societat amb la cua entre les cames. Però no havia estat vençut. Era una retirada estratègica, esperant, per tornar a recuperar la posició que ocupava. L’hora de la revenja arriba  quan el cristianisme es torna  en sal insípida. En els nostres dies quan el cristianisme perd influència a causa de les corrupcions que el desacrediten i per haver canviat la veritat de Déu per la mentida. Ha arribat la meva hora es diu Satanàs: “Tornaré a casa meva d’on he sortit. I quan arriba, la troba desocupada, escombrada i endreçada. Aleshores va i agafa amb ell set esperits pitjors que ell, i hi entren i hi habiten. La condició darrera d’aquell home esdevé pitjor que la primera. Així serà també amb aquesta generació dolenta” (vv. 44, 45). Fixi’s el lector que l’esperit maligne diu que tornarà a la casa que havia abandonat acompanyat de set esperits pitjor que ell.  El número 7 significa multitud. Si un esperit maligne ja pot fer molt mal, quan més si en són 7? Com era el seu fer Jesús recorria la terra proclamant les bones notícies del Pare. En un dels seus recorreguts arriba a la regió dels gadarens on es troba amb un endimoniat al qui li pregunta: “Quin és el teu nom? El posés li contesta: “Legió és el meu nom, perquè som molts” (Mar 5: 9). El comportament d’aquest endimoniat ens ajudarà a comprendre què significa que l’esperit maligne torni a la casa que havia abandonat acompanyat d set esperits pitjors que ell: “Immediatament va venir a Ell, des dels sepulcres, un home posseït per un esperit impur que vivia en els sepulcres, i ni amb cadenes ningú no el podia subjectar. Perquè moltes vegades l’havien lligat amb grillons i cadenes i havia trenat les cadenes i trossejat els grillons, i ningú no el podia dominar. I sempre de nit i dia, anava cridant per les muntanyes  i pels sepulcres i es feia talls amb pedres” (vv3-5). Deixo que sigui el lector qui interpreti el comportament d’aquest endimoniat. Si és tan horrible, ¿què serà quan l’anticrist vingui per dominar en la terra?

Els cristians esperem la vinguda gloriosa de nostre Senyor Jesucrist a instaurar el regne de Déu etern perquè amb ella s’acabaran les insatisfaccions que hem de suportar en el temps present. Abans que aquest esdeveniment gloriós es produeixi: “Que ningú no us enganyi de cap manera, perquè no serà sense que primer hagi vingut l’apostasia i  es mostri l’home de pecat, el fill de perdició, que s’oposa i s’exalça contra tot el que s’anomena Déu o és objecte d’adoració, fins asseure’s ell, com si fos Déu,  en el santuari de Déu, per proclamar-se ell mateix com Déu” (2 Tessalonicencs 2: 3, 4).

Aquesta situació futura que l’apòstol Pau anomena “el misteri de la iniquitat” que si no fos per revelació divina ningú podria vaticinar la seva existència, “ja està actuant, només que ara i ha aquell qui l’està refrenant, fins que es retiri del mig” (v. 7). Aquesta lluita espiritual que es viva en les esferes celestials és invisible pels ulls de la cara es fa visible als ulls de la fe.

Des de que Adam va pecar ha hagut de lluitar “contra les potestats còsmiques de la tenebra d’aquest segle, contra els esperits de maldat en els àmbits celestials” (Efesis 6: 12), és l’Esperi Sant qui de moment impedeix que es puguin manifestar amb tota la seva virulència. S’apropa l’hora que l’Esperit Sant es retiri de l’escenari perquè Satanàs es pugui manifestar tal com és, sense disfresses: “I llavors es manifestarà l’inic, que el Senyor consumirà amb l’alè de la seva boca i anul·larà amb l’esplendor de la seva vinguda” (2 Tessalonicencs 2: 8). Els dies de l’imperi del mal “però, per causa dels elegits, aquells dies seran escurçats” (Mateu 24: 22). finalitzat l’imperi del mal, de l’inic, s’instaurarà el regne de Déu etern.

La ciència a la que se li dóna tanta importància per acabar amb els problemes humans ha fracassat estrepitosament a l’hora de resoldre ‘els. Qui els causa és Satanàs. La fe en Jesús, que és do de Déu, és la que ens obre els ulls per veure qui és l’”influencer” que ens indueix a actuar de la manera malvada com ho fem. Encara s’és a temps per creure en Jesús que, si no col·lectivament, sí individualment ens traurà de l’embolic en que ens trobem.

Octavi Pereña Cortina