ES BUSQUEN LÍDERS
Reprodueixo el títol que Albert Gimeno li dóna
al seu escrit que comença així: ”Un dels grans problemes que tenim a Catalunya
–jo hi afegeixo: Espanya, Europa i el món sencer- és el del lideratge. Falten
líders de debò de les modalitats que a vostès se’ls ocorrin: polítics,
empresaris, el món dels esports, en la societat en general”. Si els líders que avui exerceixen lideratge, com és que
són tan incompetents? Molts d’ells han passat pels més prestigiosos centres de
formació. Com és que no han aprés a liderar amb eficàcia? La causa es troba en
que aquests centres d’ensenyament superior només ensenyen com s’han de fer les
coses, però no ensenyen als alumnes a ser persones de moral contrastada.
Parodiant la frase que se li atribueix al filòsof grec Diògenes li va dir a Alexandre el Gran quan li va
preguntar quan anava pel carrer amb un llum d’oli encès quan lluïa un sol
esplèndid. El savi li va respondre: “Busco un home”. Abans de buscar bons
líders el que s’ha de fer és buscar persones de moral irreductible. Si aquestes
persones no existeixen, els polítics són el que són: persones que desprestigien
la política.
¿Existeix alguna escola que ensenyi als
alumnes a ser persones de moral a prova de bomba? Sí que existeix. Potser el
lector pensarà que em refereixo a un centre tutelat per religiosos. En part té
raó perquè pot impartir principis morals. La vertadera escola, el Mestre de la
qual és el mateix Déu, és el carrer. El requisit imprescindible per
matricular-se en aquesta escola tan peculiar no consisteix en que l’interessat
presenti un certificat de baptisme. El que l’acredita per poder ser alumne
d’aquesta escola és que l’Esperit Sant l’hagi segellat com fill de Déu. Tan
aviat com l’Esperit Sant segella una persona com sent fill o filla de Déu
comença l’aprenentatge que porta a que algunes persones arribin a ser líders
polítics de moral contrastada.
Josep, fill de Jacob, és el model bíblic que
ens ensenya com funciona l’escola de Déu per la formació de persones íntegres.
Anem a Josep i seguirem el seu procés formatiu. Als 17 anys comença la seva
història pública. Té dos somnis que signifiquen que tan els seus pares com el
seus germans s’inclinaran davant d’ell en senyal de submissió. L’adolescent
mogut per l’orgull fa públic els seus somnis. Els comparteix amb els implicats
i fa que els seus germans l’odiïn. Als 17 anys Josep és un “nen en la fe” que
encara no s’havia rentat de l’orgull que el feia creure que era superior als
seus pares i germans.
Als seus germans se’ls presenta l’oportunitat
de desfer-se d’ell quan un dia el pare de Josep envia el seu fill a veure com
estan els seus germans que pasturen el bestiar. En veure que s’acosta tramen el
maquiavèl·lic pla de vendre’l com esclau a uns mercader ismaelites que es
dirigien a Egipte. Per no despertar sospites taquen la túnica de Josep amb la
sang d’una ovella sacrificada, fent creure al seu pare que una fera salvatge
havia esquarterat el seu fill.
Els mercaders arriben a Egipte i venen Josep a
Potifar un funcionari del Faraó. En el dolor “el Senyor estava amb Josep”
(Gènesi 32: 2). La dona de Potifar es fixa amb Josep i intenta seduir-lo. Josep
la rebutja i la dona sentint-se menyspreada acusa al seu marit que l’esclau ha
intentat violar-la. Josep se’n va anar directament a la presó. “Però el Senyor
era en ell” (v. 41).
Dos funcionaris del Faraó són engarjolats.
Ambdós somnien quelcom que els pertorba. Al matí Josep els veu capficats i els
pregunta la causa del seu neguit. Li conten els somnis. Josep els interpreta i
es compleixen les prediccions. Al coper se li perdona la vida i se’l restitueix
a les seves funcions a la casa del Faraó. Se n’oblida de Josep.
Transcorren dos anys i el Faraó té dos somnis
que el pertorben. Consulta amb els mags que no saben interpretar-los. Llavors
és quan el coper se’n recorda de Josep i li explica al Faraó la seva
experiència tinguda a la presó. A corre-cuita treuen Josep de la presó i el
porten a la presència de Faraó que li explica els somnis que signifiquen que
vindran set anys d’una gran abundor seguis de set de fam canina. El Faraó veu
en això un greu problema d’Estat. “I el Faraó va dir als seus servents:
¿Trobarem un home com aquest, en qui hi hagi l’esperit de Déu? I el Faraó va
dir a Josep: Com que Déu t’ha fet saber tot això no hi ha ningú tan assenyat i
savi com tu, tu estaràs sobre la meva casa, i tot el meu poble obeirà la teva
boca, només en el tron jo seré més gran que tu” (Gènesi 41: 38-40). Per la
gràcia de Déu Josep des de la garjola es converteix en visir d’Egipte.
Les desgràcies per les que passa Josep els incrèduls
les consideraran coses de l’atzar. No ho és perquè tot està subjecte al control
sobirà de Déu. El salmista interpreta les calamitats per les que va passar
Josep així: “I (Déu) va cridar la fam
sobre la terra, va trencar el proveïment de pa, va enviar un home davant
d’ells: Josep que va ser venut com esclau, van afligir els seus peus amb
grillons, en el ferro va entrar la seva
ànima, fins que es va complir la seva predicció: La paraula del Senyor el va
REFINAR” (Salm 105: 16-19).
Màrius Carol davant la proliferació del llibre
digital, escriu: “La tecnologia ha canviat profundament la nostra manera de
llegir i de pensar, però ens queda el llibre perquè arrelin uns valors que són
el suport de la democràcia”. Només hi ha un llibre que pot aconseguir aquest
propòsit: la Bíblia que ens pot convertir en persones noves que estimen la
justícia que enalteix la nació.
Octavi
Pereña Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada