ELS IMPERIS CAUEN

La periodista Anna Buj en el seu escrit “El Papa enalteix a la Gran Rússia” publicat a La Vanguardia (30/08/2023) cita les paraules que el papa Francesc dirigeix als joves catòlics russos reunits a Sant Petersburg: “No us oblideu de l’herència. Sou hereus de la Gran Rússia i  la Gran Rússia dels sants, dels reis, la Gran Rússia de Pere el Gran, de Caterina II, aquell imperi rus gran, de tanta cultura, de tanta humanitat –va manifestar el papa argentí-. No renuncieu a aquesta herència. Vosaltres sou els hereus de la Gran Rússia. Seguiu endavant. Gràcies. Gràcies per la vostra manera de ser russos”.

Les paraules del papa que elogia “tanta humanitat” de la Gran Rússia han aconseguit que el kremlin es manifesti altament satisfet. El seu portaveu Dmitri Paskov elogia el papa amb aquestes paraules: “El Pontífex coneix la història russa i això és molt bo. Té arrels profundes i la nostra herència no es limita a Pere el Gran o Caterina, és molt més antiga. El que l’Estat Rus, els grans activistes, les escoles i professors universitaris estan fent ara és portar aquesta herència als nostres joves. I que el Pontífex estigui a l’uníson amb aquests esforços és molt gratificant”.

Unes paraules de Jesús que encaixen com l’anell al dit són les paraules elogioses que Dmitri Paskov dirigeix al papa: “Ai de vosaltres quan tothom parli bé de vosaltres, perquè d’aquesta manera tractaven els seus pares als falsos profetes” (Lluc 6: 26). Quan el papa Francesc elogia desmesuradament les virtuts de la Gran Rússia manifesta una ignorància supina de les ensenyances bíbliques pel que fa als grans i petits imperis. Tots, l’un darrere l’altre són esborrats del mapa. La causa: la injustícia que els porta a la grandesa efímera. Els profetes anunciaven que tots els ciutadans d’aquests imperis  començant pels reis, els cabdills, fins l’últim de la colla, tots sense excepció, s’havien de penedir dels seus pecats, deixar de donar l’espatlla a Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist i practicar la justícia que enalteix les nacions. La resposta sempre va ser la mateixa. NO ESCOLTAREM. El rebuig dels imperis a les paraules dels profetes la Bíblia en registra un que és molt clarificador: NÍNIVE. Déu crida al profeta  Jonàs  i li diu: “Aixeca’t, vés a Nínive la gran ciutat, i proclama contra ella el missatge que et diré. Quin era el missatge que el profeta havia d’anunciar als nínivites? “D’aquí quaranta dies Nínive serà destruïda”. El missatge va ser cregut  i van publicar un dejuni i es van vestir de roba de sac, des de el més gran fins el més petit”. Al cap d’uns 400 anys Nínive va ser destruïda per una coalició encapçalada per Babilonia.

El profeta Daniel anuncia que a partir de Nabucodonosor rei de Babilonia s’aixecaran i desapareixeran imperis: “I en els dies d’aquests reis, el Déu dels cels aixecarà un regne que mai no serà  destruït, i aquest regne no serà deixat a un altre poble: esmicolarà i consumirà tots aquests regnes, i subsistirà per sempre” (Daniel 2: 44). De l’imperi que encapçala la llista la Bíblia diu: “Castigaré el rei de Babilonia i la seva terra, com vaig castigar el rei d’Assíria” (Jeremies 50: 18).

Els imperis no neixen es creen a partir de minúsculs grups de persones que la Bíblia anomena carnals perquè l’Esperit Sant no habita en elles. La característica d’aquestes persones la Bíblia la detalla: “Adulteri, fornicació, immundícia, lascívia, idolatria, bruixeria, enemistats, baralles, gelosies, ires, rivalitats, divisions, partits enveges, homicidis, embriagueses, golafreries i les coses semblants a aquestes” (Gàlates, 5: 19-21). Aquestes persones carnals engendren fills d’entre els quals sobresurten “el poderosos, els homes de fama de l’antiguitat” (Gènesi 6: 4), que dominen sobre la resta del grup que sota el lideratge. Ja tenim l’embrió d’un imperi sota el lideratge d’un poderós, d’un home de fama de l’antiguitat que fa història. El cabdill, el poderós, l’home de fama per conservar el seu lideratge sobre la població ha d’aconseguir que la seva causa privada sigui la de tots. D’aquí neixen els mites: Pàtria, bandera, llengua, raça.

La supremacia ve de lluny. Amb això el líder aconsegueix que la població es lliuri incondicionalment a ell sense qüestionar si allò que ordena sigui just o injust. Tot funcionaria perfectament si no fos que per sobre dels poderosos, dels homes de fama, existeix Déu, el Creador i Legislador que ha promulgat la Llei que regula el comportament dels éssers humans. L’orgull impedeix  que els homes acceptin la Llei promulgada pel bé de totes les persones sense excepció. Amb altivesa responen: NO ESCOLTAREM. Déu no és un Rei dèbil a qui es pugui manipular. Basant-se en la seva Llei Déu executarà la sentència als imperis de totes les èpoques. El que el Jutge suprem pensa de l’antic Moab és el que pensa de tots els imperis: “Hem escoltat de l’orgull de Moab, és molt orgullós de la seva altivesa, i de la seva arrogància, i de la seva supèrbia, i de la inflor del seu cor…I Moab serà destruït com a poble perquè es va enaltir contra el Senyor” (Jeremies 48: 29, 42). L’adagi popular diu amb molta saviesa: “Quan vegis la barba del teu veí pelar, posa la teva a remullar”

Octavi Pereña i Cortina