IMATGE IRREAL
Algú va escriure que les eleccions haurien de
servir per escollir pels càrrecs públics homes o dones que hagin reeixit en
l’empresa privada. Es considera que l’èxit en l’empresa privada és la garantia
d’una bona governació. No per força ha de
ser així. Els triomfadors en l’empresa privada acostumen a ser persones que
exploten els seus treballadors sense els qual l’èxit els hauria estat
impossible assolir. L’esperit de l’èxit assolit en l’empresa privada els
acompanyaria en l’administració pública.
L’època dels jutges
que governaven en l’antic Israel es caracteritzava per: “en aquells dies no hi
havia rei a Israel, cadascú feia el que li semblava recte als seus propis ulls”
(Jutges 21: 25). L’últim jutge va ser Samuel
i com tots els humans va tenir les seves febleses: “I es va esdevenir,
quan Samuel es va fer vell, que va establir els seus fills com a jutges sobre
Israel” (1 Samuel 8: 1). Aquesta decisió no va plaure al poble: “I tots els
ancians es van reunir, i van venir davant Samuel a Ramà, i li van dir: Heus
aquí, t’has fet vell, i els teus fills no caminen en els teus camins, ara
estableix-nos un rei que ens jutgi, com tenen totes les nacions” (vv. 4, 5). A
Samuel no li va semblar bé la decisió
dels dirigents. Déu li va dir a Samuel: no et preocupis: volen un rei, doncs
tindran rei (vv. 7, 8). L’escollit va ser Saúl. Al començament era tímid,
vergonyós. El dia que el van proclamar rei es va amagar entre el bagatge. El
busquen. El troben. El porten davant la presència de l’assemblea. El text ens
diu les característiques del primer monarca d’Israel: “I era més alt que
qualsevol del poble, des de la seva espatlla en amunt” (1 Samuel 10: 23). No
diu res del seu interior. L’interès del poble recau en la imatge. Qui va
començar a regnar sent un bon monarca
amb el temps es va comportar com un cregut, rebutjat per Déu. Va portar el
regne al desastre.
Ja en vida de Saúl Déu li busca successor. El
Senyor li diu a Samuel: “Ves a Betlem i d’entre els fills d’Isaí ungiràs el rei
que jo he escollit (1 Samuel 16: 1): En veure Eliab, el primogènit, Samuel es
va dir: “ Certament l’ungit del Senyor és davant d’Ell” (v. 6). Però el Senyor
li va dir a Samuel. “No miris el seu aspecte ni l’alçada de la seva estatura,
perquè l’he rebutjat, perquè el Senyor no mira com l’home, perquè l’home mira
el que té davant dels ulls però el Senyor mira el cor” (v. 7).
Es diu que la democràcia és el menys dolent
dels sistemes polítics. No és perfecta com tampoc ho són les persones que es
confessen demòcrates. La qual cosa no garanteix el seu bon funcionament. Tampoc
la teocràcia que va funcionar en l’antic Israel va ser perfecta. Els israelites
van abandonar el Déu que els va alliberar de l’esclavatge egipci i van buscar
les divinitats de les nacions veïns. Les monarquies teocràtiques que van
existir en el passat en les nacions europees van fracassar estrepitosament
perquè no van practicar la justícia. Aquelles nacions van ser governades per
monarques dèspotes que oprimien el poble en nom de Déu. l’Església
s’encarregava de donar-los suport. No. La teocràcia nacional es converteix en
dictadura. Els espanyols en tenim un record nefast del nacional catolicisme de
Franco. Que la memòria històrica ens mogui a reflexionar amb profunditat per
aprendre la lliçó perquè no es repeteixi.
Limitem-nos a Europa. Una negra i amenaçadora
nuvolada la va cobrint que anuncia situacions polítiques extremes que limitaran
o eliminaran les llibertats polítiques i religioses dels seus ciutadans. Aquest
deteriorament té una causa: els ciutadans europeus perden la capacitat de
discerniment i a l’hora de la veritat escullen als qui prometen el que no
podran complir. En arribar al poder les promeses electorals es guarden al fons
d’un calaix.
Es diu de Diògenes, el filòsof grec, que un
dia solejat anava pel carrer amb un llum d’oli encès. En preguntar-se-li per la
seva excentricitat, va respondre: “Busco un home”. Si no som tossuts com una
banya de marrà ho interpretarem en el sentit que Diògenes buscava un home
íntegre. On trobar una persona d’aquestes característiques? No se la trobarà
perquè no existeix. La Bíblia és taxativa: Tots som pecadors. En l’imaginari de
l’Església Catòlica la integritat es troba en els sants i verges. El pecat, si
no es tracta de manera correcta es converteix en una metàstasi de corrupció que
ho envaeix tot. Déu que ho contempla tot, el que va dir dels antics ho
repetiria avui: “I el Senyor va veure que la maldat de l’home era molt gran a
la terra, i que tot el propòsit dels pensaments del seu cor era només el mal
tot el dia” (Gènesi 6: 5). En política ens adonem que no hi ha un pam de net.
¿És possible revertir aquesta manera de ser insana? Sí. Com? Sempre parlo de
persones. si aquestes són bones les institucions també ho seran. Si són
dolentes les institucions seran malvades.
Com regenerar les institucions públiques? S’ha
de començar per la ciutadania. Els polítics no venen de París. Procedeixen del
poble. És aquí on s’ha de posar l’èmfasi si de veritat es vol regenerar la
política.
Hem de rebutjar la teocràcia, com a sistema
polític, pels seus resultats nefastos. Però sí ho hem de fer en persones
teòcrates. Una societat teocràtica per imposició es converteix en dictadura.
Una societat gentil on s’hi trobi un bon nombre de persones teòcrates, aquesta
minoria de persones creients en Crist es comporten com la sal que preserva de
la corrupció i influeixen perquè les coses es facin més bé. Injecten una bona
dosi de moral en una societat que ignora
què és.
Les profecies de Daniel ensenyen que començant
per Babilònia els imperis es succeeixen els uns als altres fins la instauració
del regne de Déu etern: “On no hi haurà cap més maledicció. I allà hi haurà el
tron de Déu i de l’Anyell, i els seus servents el serviran” (Apocalipsi 22: 3).
Els creients en Crist que avui vivim dins els diversos regnes terrenals
caracteritzats per la injustícia, tenim l’esperança de reunir-nos en el regne
de Déu etern on hi mora la justícia lluint tot el seu esplendor.
Octavi
Pereña i Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada