INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL I PREDICACIÓ
El sacerdot Benhard Piendl va predicar a la
catedral alemanya de Ratisbona. En acabar el sermó el predicador va revelar als
feligresos que una part de la homilia havia estat redactada per la
intel·ligència artificial (IA). Més tard, en una entrevista en la
televisió pública bavaresa, va contar:
“La intel·ligència artificial va explicar aquestes frases de l’Evangeli, que no
són senzilles, amb relativa claredat. La intel·ligència artificial no pot
substituir el missatge contingut en l’Evangeli, a la relació personal amb Déu i
la fe”. El sacerdot va assegurar que no descarta repetir l’operació, ara bé,
mai per escriure tota l’homilia. El virus ja és sembrat. Només és qüestió de
temps que tots els sermons els escriguin la IA. Allò que per alguns és un temor
no costarà massa perquè es deïfiqui la IA.
El mecanicisme no pot suplantar la relació
personal del predicador amb el Pare de nostres Senyor Jesucrist sense el qual
no es pot predicar degudament l’Evangeli de la salvació de Déu per la fe en
Jesús. Si els predicadors cristians juguen amb la IA com ho ha fet el sacerdot
Benhard Piendl, donada la condició humana no costarà massa que es traspassi a
la IA l’encàrrec de preparar per complet les homilies ja que la preparació exigeix molt temps i hauran abandonat la
col·laboració de l’Esperit Sant a l’hora de
compondre les prèdiques.
Jesús que és el model que han de seguir els
sermonaires, els diu: “Apreneu de mi que sóc dòcil i humil de cor” (Mateu 11:
29). Què és el que han d’aprendre de Jesús els sermonadors? L’hàbit d’aïllar-se per trobar-se amb el Pare
en la solitud: “I després d’acomiadar les multituds, va a la muntanya tot sol a pregar, i en arribar
el vespre, era allà sol” (Mateu 14: 23). Escenes com aquesta es repetien en els
evangelis. “i Ell es retirava als llocs deserts i pregava” (Lluc 5: 16).
Aïllant-se del soroll mundà el predicador aprèn la docilitat i la humilitat,
característiques de Jesús i que ha de manifestar. L’ennegriment no funciona
perquè és la manera de ser el pecador. En l’aïllament el sermonaire implora el
favor del Senyor perquè li doni la
saviesa necessària per nodrir els oients amb la Paraula de Déu.
Un pare desesperat s’agenolla davant Jesús i
li diu: “Senyor tingues misericòrdia del meu fill que és llunàtic i sofreix
terriblement. Perquè sovint cau al foc i sovint a l’aigua. I l’he portat als
teus deixebles i no l’han pogut guarir…Porteu-me’l. I jesús el va reprendre i
el dimoni va sortir d’ell, i el noi va restar guarit des d’aquell moment” (Mateu
17: 15-18). Més tard els seus deixebles en privat li van preguntar: “Com és que
nosaltres no l’hem pogut expulsar? I els va dir: Aquesta mena no es pot fer
sortir sinó amb pregària i dejuni” (Marc 9: 28, 29).
La predicació no és un concurs entre parròquies
o seus catedralícies per premiar l’orador més eloqüent i que vesteixi amb més
floritures les prèdiques. Els feligresos que assisteixen als oficis divins no
ho fan per gratificar la seva sensualitat i aplaudir els predicadors. Són
persones espiritualment malaltes que necessiten guarir les dolències de
l’ànima.
Jesús abans d’ascendir als cels va lliurar una
ordre molt concreta als seus seguidors. “Aneu, doncs, i instruïu tots els
pobles, batejant-los en el Nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, ensenyant-los
a guardar tot el que us he manat” (Mateu 28: 19, 20). Ser herald de Jesús no és
una tasca insignificant. Qui l’assumeix es carrega amb una gran responsabilitat que no es pot
descarregar en l’instrument sense ànima que és la IA. Jesús envia els seus a
camp enemic que és aquest món que està controlat per Satanàs que és “el príncep
d’aquest món que serà llençat fora” (Joan 12: 31). Jesús amb la seva mort i
resurrecció li ha pres a Satanàs la autoritat que se li va donar. Per les raons
que només coneix Déu el Pare, se li permet amb limitacions fer el mal fins el
dia final que serà llençat
definitivament a l’infern. Mentre aquest dia no arribi la nostra lluita contra
el mal no és contra persones “sinó contra principats, contra potestats, contra
les potències còsmiques de la tenebra d’aquest segle contra els esperits de la
maldat en els àmbits celestials” (Efesis 6: 12).
La predicació de l’Evangeli, Jesús que és el
Cap de l’Església, no l’encarrega a persones indolents que senes haver estat
cridades a fer-ho usurpen l’encàrrec. Els qui realment són cridats saben el dur
que és enfrontar-se a un enemic que malgrat ha estat vençut, encara té molta
força. Per tant s’equipen per exercir l’encàrrec amb la pregària i el dejuni.
Penso que a la tasca de predicar l’Evangeli li va com l’anell al dit el que diu
el periodista Màrius Carol: “El millor consell per ser un bon comentarista
encara és de José María Pemán: Creure en una o dues coses fonamentals i
burlar-se de totes les altres”. El predicador de l’Evangeli s’ha de desprendre
de totes les bajanades que se li han afegit a la Paraula de Déu al llarg dels
segles i centrar-se en l’autoritat de la Bíblia i amb la inspiració de
l’Esperit Sant preparar les homilies. De cap de les maneres es pot delegar a
les mans profanes de la IA la tasca de preparar-les.
Octavi
Pereña i Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada