BELLESA NATURAL

Jordi Labanda en una de les seves crítiques gràfiques presenta a una jove vestida de manera informal que llueix en la camiseta aquest missatge: “Les dones reals no són perfectes. Les dones perfectes no són reals”. Aquest missatge ve a tomb amb la fal·lera de la clonació física seguint el model de bellesa que marquen les passarel·les i la publicitat que amb els retocs fotogràfics alteren la fisonomia de les persones que han passat per Photoshop.

El missatge que transmet Labanda fa diana: “Les dones reals no són                                    perfectes” .Ja fa anys un fuster d’un poble de la Franja  m’ensenyava el treball que feia en una casa vella que es reformava. En fixar-me en els capitells que coronaven els muntants d’una porta li vaig dir: “Les talles no són iguals”. La resposta que em va donar va ser: “En artesania no hi ha dues peces iguals”. Aquesta resposta va quedar gravada en el meu cervell i encara que han passat molts anys des de que la vaig sentir, la recordo perfectament. La resposta que em va donar el fuster aragonès bé és possible aplicar-la en el cas de la bellesa de la dona i la manipulació a que es veu sotmesa per les empreses de cosmètica i la publicitat. Cadascuna d’elles és una creació artesanal de Déu i no se’n poden trobar dues d’iguals. En aquest sentit “les dones reals no són perfectes”, cadascuna d’elles té unes peculiaritats que la distingeix de les altres.

La segona part del missatge que transmet Labanda: “Les dones perfectes no són reals” i el desig de voler assolir una perfecció irreal manufacturada per la cobdícia humana les porta a patir trastorns psíquics, a extralimitar-se en la pràctica d’exercicis físics i a trastorns alimentaris a causa de dietes extremes.

Imaginem-nos que una dona aconsegueix el cos ideal i que n’estigui satisfeta, que ho dubto. Si en ella no hi ha res més que presumir de la seva bellesa, la Bíblia la descriu així: “Com una anella d’or al morro duna verra. Així és la dona bonica que no té seny”(Proverbis 11:22).

Referint-se a Cher, l’actriu, el periodista Josep Sandoval, escriu: “La multidisciplinària artista fa avui 65 aparents primaveres a còpia d’unes vint cirurgies i una despesa important en cremes, llaunes de bòtox i silicones de tota aplicació. La cara és impecable: si no la mou apareix jove i fresca, el que deu ser terrible veure-la de prop, gesticulant o forçant qualsevol ganyota…Podria dir-se que la fotografia de Cher és excel·lent, però potser la radiografia detallaria determinades pèrdues i algunes d’elles, potser la dentadura, contemplaríem aplicacions de silicona i alguns altres afegitons que l’han convertit en un exemplar digne d’estudi i que se situa per mèrits propis al segon lloc per darrere del difunt Michael Jackson en la llista de personatges més aficionats a passar per les mans de cirurgians plàstics”

Una altra celebrety, Heidi Montag, que també buscava perfecció corporal, el cos ideal amb que podria estar contenta. A l’any 2010 es va sotmetre a 10 intervencions de cirurgia plàstica. En va sortir desfigurada , cosa que li recorda el gran error que va cometre. “No m’agrada ser una noia de plàstic o com en vulguin dir. La cirurgia ha arruïnat la meva carrera i la meva vida personal i ha portat molt negativisme en el meu món. Voldria pujar a la màquina del temps i tornar enrere. A més  m’assemblaré per sempre a a Edward Scissorhands (un jove creat a partir d’un robot i que a la mort del seu creador va quedar inacabat i en lloc de mas tenia estisores).

Quan el seu escultor Frank Ryan va morir, Heidi Montag se’n va anar a Costa Rica a buscar un cirurgià perquè li fes retocs: “no em parlo amb la meva família  i no em queden amics a Hollywood”. Reconeix: “El meu matrimoni se’n va anar en orris perquè va ser massa la pressió per Spencer. Ningú no aguanta molt de temps amb una dona que sembla que l’ha atropellat un camió, i així va ser durant llargs mesos. Ell no volia que m’operés”. Qui busca ser la dona perfecta acaba convertint-se en una noia de plàstic que no encaixa en un món de dones reals que no són perfectes.

Riviere i Dexeus  arriben a la conclusió que “l’única manera d’assolir l’autèntica bellesa procedeix de l’interior, de la capacitat de superar la por a la mort, resistint el despotisme d’una cura crispada i insegura de la nostra aparença física, perquè hi ha una vida que s’expressa d’una altra manera. La bellesa física és efímera. Donar excessiva importància al cos és un error que sempre cobra peatge”

Algunes dones, entre elles la cantant i escriptora Alicia keys, cantant que ha guanyat 15 cops el premi Grammy, diu: “Abans de començar el meu nou àlbum, vaig escriure una llista de coses que em feien sentir malament. Una va ser el rentat de cervell a que es sotmet les dones fent-nos creure que hem de ser primes, o sexy, o atractives, o perfectes. Una de les moltes coses de les que n’estava tipa era el judici constant que es fa a les dones. L’estereotipament constant per tots els medis de comunicació que ens fan sentir que ser de talla normal és anormal, i Déu no ho vulgui si ets de talla gran. O el missatge constant que per a ser sexy t’has de despullar”.

Si el Nou Testament s’hagués escrit en el segle XXI ben segur que d’alguna manera o altra tractaria de manera explícita l’obsessió pel cos i de la cirurgia plàstica. Referent a les dones cristianes, les que no ho són el trobaran carca, però és útil per totes les èpoques ja que va a l’arrel del problema de l’obsessió per al cos perfecte, la bellesa inassolible, diu: “Havent observat la vostra manera de viure casta amb reverència. Que el vostre ornament no sigui l’exterior, amb pentinats complicats i adorns d’or, o els vestits que us poseu, sinó la persona amagada del cor, amb la incorruptibilitat d’un esperit dòcil i tranquil, que és de gran valor davant Déu” (1 Pere 3:2-4).

Octavi Pereña i Cortina