ADULTERI DE COR
“No va ser un fet
aïllat. Aquest dilluns almenys dos assistents més convidats als premis Feraz a
Saragossa van denunciar públicament que havien patit assetjament per part de
Javier Pérez Santana… que va ser detingut diumenge com a presumpte autor d’un
delicte d’agressió sexual a l’actriu Jedet durant la festa posterior a la gala”
(Isabel Arana).
Dani Alvez que ha
ocupat molt d’espai en els mitjans de comunicació és casat. Què és el que porta
a un home casat a mirar a una dona per desitjar-la i agredir-la sexualment? El
detonant és la lascívia, la inclinació exagerada als plaers sexuals. El desig
sexual descontrolat és el més devastador dels desigs perquè mai en té prou. Com
més se’l satisfaci més exigències imposa. Destrueix les famílies.
Anem a l’inici de
la Història. Inicialment Adam es trobava sol. Solament estava envoltat
d’animals que no eren companyia idònia per a ell. El Creador va fer caure en un
profund son Adam “i va prendre una de les seves costelles, i va cloure la carn
al seu lloc. I el Senyor Déu va formar de la costella que havia pres d’Adam la
dona, i la va donar a Adam. I Adam va dir: Ara sí, aquesta és os dels meus
ossos, i carn de la meva carn, ella serà anomenada dona, perquè ella ha estat
treta de l’home. Per això l’home deixarà el seu pare i la seva mare, i s’unirà
a la seva dona, i seran” una sola carn” (Gènesi 2: 21-24).
“Déu va crear
l’home mascle i femella, els va beneir i els va dir: Sigueu fructífers i
multipliqueu-vos, i ompliu la Terra i sotmeteu-la” (Gènesi 1: 27, 28). El text
no ho diu, però s sobreentén que els va donar el do de la sexualitat perquè
poguessin complir el mandat de fructificar i multiplicar-se per omplir la terra
i sotmetre-la. L’atracció és quelcom que es desperta instintivament en arribar
la pubertat. Fins aquí no hi ha res a dir.
No hem d’oblidar
que Satanàs fa acte de presència en el jardí d’Edèn i aconsegueix que Adam i
Eva mengin el fruit de l’arbre prohibit que té la conseqüència de distorsionar
el correcte funcionament de la sexualitat amb l’aparició de la lascívia que és
la inclinació exagerada als plaers sexuals.
La monogàmia que
inicialment era fàcil de respectar, amb la presència del pecat es converteix en
un objectiu difícil d’observar. Jesús ens alerta del perill subjacent: “Heu
escoltat que va ser dit als antics: No cometràs adulteri. Però jo us dic: Tot
aquell que mira una dona per cobejar-la, ja ha comés adulteri amb ella en el
seu cor” (Mateu 5: 27, 28). I tot seguit diu unes paraules que no s’han
d’interpretar literalment: “I si el teu ull dret et fa caure arrenca-te’l i
llança’l lluny de tu” (v. 29). Orígens, un dels pares de l’Església es va
prendre al peu de la lletra les paraules de Jesús. “I hi ha eunucs que s’han
fet eunucs ells mateixos per causa del regne dels cels” (Mateu 19: 12). Que jo
sàpiga no conec ningú que s’hagi arrancat l’ull dret per causa del regne dels
cels. Orígens fent cas a certes
lectures cristianes es va castrar. Cert que més tard es va retractar per
haver-se-les pres massa al peu de la lletra, però el dany va ser irreparable.
Jesús dirigint-se a
la multitud els diu: “No és el que entra per la boca el que contamina l’home,
sinó el que surt de la boca, això és el que contamina l’home” (Mateu 15: 11).
L’apòstol Pere parlant en nom dels seus
companys li demana a Jesús que els expliqui el significat d’aquestes paraules.
El Senyor li va dir: “¿Tampoc vosaltres no teniu discerniment encara? ¿No
enteneu encara que tot el que entra en la boca va al ventre i es llença a la
comuna? En canvi, les coses que surten
de la boca provenen del cor, i aquestes contaminen l’home. Perquè del cor
provenen els pensaments dolents…els adulteris, les fornicacions…Aquestes són
les coses que contaminen l’home” (Mateu 15: 16-20).
La castració, sigui
quirúrgica o química pot impedir la violació perquè no es dóna la penetració,
però no elimina els pensaments lascius que neixen en el cor. És aquí on hem de
parar atenció perquè es pot no ser un depredador sexual fitxat per la policia,
però sí s’ho pot ser de cor. L’addicció a la pornografia n’és una mostra. La
justícia humana no hi pot intervenir en el cor, però la divina sí. “¿No sabeu
que els injustos no heretaran el regne de Déu? No us deixeu enganyar: ni els
fornicaris, ni els adúlters…no heretaran el regne de Déu” (1 Corintis 6: 9,
10). Davant les conseqüències que té l’adulteri, encara que només sigui de cor,
cal demanar-li al Senyor Jesucrist que mitjançant l’Esperit Sant ens concedeixi
la força necessària per arrencar els pensaments lascius que neixen en els
nostres cors ufanosos com les males herbes. Els hem d’arrencar per no cometre
el pecat de mirar cobdiciosament la dona del nostre proïsme, pecat, que si no
ens en penedim, impedeix que puguem
entrar en el regne del cel.
Octavi Pereña i Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada