MONOGAMIA I SALUT SEXUAL

Laura Càmara, infermera especialista en ginecologia, obstetrícia i sexòloga, referint-se a les maneres com actualment les persones es relacionen des del punt de vista sexual, diu: “Hi ha un augment del nombre de parelles sexuals, de recanvis i successions de parelles, i això significa que ens posem més en risc i augmenten les possibilitats de relacions sense protecció, a més a més s’han normalitzat altres pràctiques sexuals més enllà del coit, com el sexe oral, per al qual ens protegim menys”.

La disbauxa sexual que és el resultat de fer allò que a un hom li doni la gana en nom de la llibertat, ens porta a un resultat que tots lamentem. Els qui proposen fer allò que a un hom li doni la gana amb el teu cos, venen el goig de la sensualitat sense límits però no diuen res de les conseqüències perjudicials que resulten de perseguir el plaer sexual sense restriccions.

El Creador ha dotat els homes i les dones amb el sexe: “Fructifiqueu i multipliqueu-vos” (Gènesi 1: 28). Sense l’atracció sexual aquest encàrrec no es podria complir. L’home i la dona passarien l’un al costat de l’altre sense immutar-se. La Terra es quedaria sense habitants  perquè no hi hauria naixements. El sexe hauria estat una bassa d’oli si no hagués sigut que Satanàs per mediació d’Eva no hagués induït Adam a menjar el fruit de l’arbre prohibit. La conseqüència de la desobediència d’Adam va ser la contaminació de la santedat sexual. D’aquí neixen totes les perversions sexuals que fan anar de bòlit a les autoritats sanitàries per l’increment de les malalties de transmissió sexual que es detecten i als polítics per l’increment de delictes vinculats al sexe. Els qui promouen la llibertat sexual abans d’obrir la boca haurien d’explicar les conseqüències dolentes que afecten als qui la practiquen.

Com he dit abans el pecat d’Adam ha trastornat el sentit que el Creador li ha donat al sexe convertint-lo en una atracció indiscriminada. “La llàntia del cos és l’ull. Per tant, si el teu ull és bo, tot el teu cos tindrà llum. Però si el teu ull és dolent, tot el teu cos estarà a les fosques. Si, doncs, la llum que hi ha en tu és foscor, com serà de gran la fosca? (Mateu 6: 22, 23). Jesús aporta llum a aquest text quan diu: “Però jo us dic: tot aquell que mira una dona per cobejar-la, ja ha comés adulteri amb ella en el seu cor” (Mateu 5: 28). L’atracció sexual comença per l’ull. Si l’ull és bo que és la conseqüència d’una genuïna conversió a Crist, no es deixa seduir per la bellesa de la dona del seu proïsme. La mirada cobdiciosa es dóna tant en l’home com en la dona. L’ull bo, sigui de l’home o de la dona incita a rebutjar l’atracció que pot portar  a cometre en el cor el pecat sexual. La realitat és evident: en són moltes les persones que tenen l’ull dolent. Això demostra que en són moltes les persones  que no s’han convertit a Crist. Per això es pot aplicar a aquesta majoria aquest proverbi: “L’infern i la destrucció mai no estan satisfets, i els ulls de l’home (i els de la dona) tampoc no estan satisfets” (Proverbis 27: 20). Aquesta insatisfacció porta al sexe compulsiu que tants danys ocasiona: trenca matrimonis, fa mal als fills, promou la violència masclista.... L’ull dolent és el qui porta els pecadors sexuals a dir: “No he fet res dolent” (Proverbis 30: 20).

“Tot aquell que mira una dona per cobejar-la, ja ha comés adulteri amb ella en el seu cor”. La pornografia hi juga un paper molt important a l’hora de cometre l’adulteri espiritual. Alguns matrimonis naufraguen a causa de la pornografia. Alhora promou el masclisme que causa violència contra la dona. Quina importància te tenir un ull bo per la fe en Jesús. Aquest miracle és necessari que es doni en persones de totes les edats. Així “el matrimoni serà honorat en tot, i el llit sense taca”. Als qui honoren el matrimoni Déu no els judicarà com a fornicadors i adúlters (Hebreus 13:4).

Déu no és un esgarriacries com alguns pensen. Vol que les persones siguin felices i en concret els matrimonis. Desitja preservar del naufragi conjugal  tant a cristians com a incrèduls. Per això dóna la recepta per la ploma de l’apòstol Pau: “Referent a les coses que em vau escriure, és bo a l’home no tocar dona. Però a causa de les fornicacions, que cadascú tingui la pròpia muller, i que cadascuna tingui el propi marit. Que el marit doni a la muller l’afecte que li deu, igualment també la muller al marit. La muller no té potestat sobre el seu propi cos, sinó el marit, igualment el marit tampoc té potestat sobre el seu propi cos, sinó la muller. No us priveu l’un a l’altre, si no és de comú acord, per un temps, a fi de dedicar-vos al dejuni i a la pregària, després estigueu junts novament perquè Satanàs no us tempti per causa de la vostra incontinència” (1 Corintis 7: 1-5).

La monogàmia fa feliços els matrimonis alhora és l’antídot contra les malalties de transmissió sexual.

Octavi Pereña i Cortina