INCIVISME

“El professors i els centres educatius són conscients del problema,  fan tots els possibles perquè ningú no se senti discriminat, però no resulta fàcil. La maldat és una cosa intrínseca en alguns individus i es manifesta de la pitjor manera i des de molt aviat. I els pares? Realment són conscients del problema? Només cal passar-se per un partit de futbol de xavals per adonar-se del comportament d’alguns d’ells que insulten com si res i donen un exemple vergonyós als seus fills. No busquem culpables massa lluny. El problema també és a casa i, per tant la solució hauria de ser trobada a la llar. Denunciem l’assetjament com ha fet el germà de l’Izan, no deixem passar l’abús i la persecució al del costat. No pensem que això no ens afecta, que és un problema dels altres, que no fa amb nosaltres. Potser és més a prop del que imaginem. I potser aleshores serà tard. Estiguem atents”. (Josep Pedrerol).

Malgrat que el text citat, l’autor es refereix a l’assetjament que va patir el germà de l’Izan i que el va portar al suïcidi, ens referirem a la responsabilitat que els pare tenen d’educar els seus fills. La Bíblia, especialment el llibre de Proverbis emfasitza la responsabilitat que tenen els pares d’educar els seus fills. Ressaltaré el text de Deuteronomi 6: 4-9 que diu: “Escolta, Israel: El Senyor el nostre Déu és u. Estimaràs el Senyor el teu Déu, amb tot el teu cor, i amb tota la teva ànima, i amb tota la teva força. I aquestes paraules que jo et mano avui, seran en el teu cor, i les ensenyaràs diligentment als teus fills, i en parlaràs quan t’asseguis a casa teva, i quan caminis pel camí, quan et  llevis. I les lligaràs com un senyal sobre la teva mà, i seran com frontals entre els teus ulls. I les escriuràs als muntants de casa teva i als teus portals”.

Amb la mentalitat laica dels nostres dies  es considera arcaic aquest text de Deuteronomi que ens ensenya que les coses més importants tenen que ocupar un lloc preeminent en l’educació dels fills. Josep Pedrerol ens invita a que anem a veure un partit de futbol de xavals perquè ens adonem del comportament impropi d’uns pares. El cas al que es refereix l’escriptor és un de concret de pares que no es comporten com bons educadors dels seus fills. Però la incivilitat  paterna no solament es manifesta en els camps de futbol en que juguen els seus fills, es manifesta en tots els àmbits socials. Si el laïcisme no contribueix a crear una societat educada que es comporti com civilitzada, serà convenient que abandonem el laïcisme i els prejudicis contra el fet religiós i que en prenguem seriosament que Déu controla la creació i que donar-li l’esquena ens porta a la tragèdia  que contemplem. Perquè aquest canvi de mentalitat es pugui produir prèviament s’ha de provocar un canvi en el cor: “Per tant, ara no hi ha cap condemnació per als qui són en Crist Jesús, que caminen no segons la carn, sinó segons l’Esperit” (Romans 8: 1). L’apòstol exposa dues maneres de viure: Una segons la carn que és com es vivia abans de la conversió a Crist i que l’apòstol descriu: “Adulteri, fornicació, impuresa lascívia, idolatria, bruixeria, enemistats, baralles, gelosies, ires, rivalitats, divisions, partits, enveges, homicidis, embriagueses, golafreries, i les coses semblants a aquestes sobre les quals us predic, com us vaig predir, que els qui practiquen aquestes coses no heretaran el regne de Déu” (Gàlates 5: 19- 21). Aquestes característiques de viure segons la carn, ¿no són  les que contemplem diàriament?

Els segles passen i el comportament humà sempre és el mateix. Actuals són les paraules del profeta Jeremies escrites fa uns tres mil anys: “¿Pot un etíop canviar la seva pell, o un lleopard les seves taques? Tampoc vosaltres no podeu fer el bé, vosaltres que esteu acostumats a fer el mal” (Jeremies 13: 24). Jesús que a més de ser el Salvador és el Mestre per excel·lència ens diu: ”O feu l’arbre dolent i el seu fruit serà  dolent, perquè l’arbre es coneix pel seu fruit” (Mateu 12: 33).

L’altra manera de viure que exposa l’apòstol és “conforme a l’Esperit. L’Esperit Sant la tercera persona de la Trinitat és qui fa bo l’arbre dolen. Aquest és el fruit que dóna la persona que és guiada per l’Esperit: “Amor, goig, pau, longanimitat, benignitat, bondat, fe, mansuetud, temprança” (Gàlates 5: 22, 23).

En el text que he transcrit de l’escrit de Josep Pedrerol, després de denunciar el comportament d’alguns pares diu: “No pensem que això no ens afecta, que és un problema dels altres, que no fa amb nosaltres. Potser és més a prop del que imaginem. I potser aleshores serà tard. Estiguem atents” Sí, pares, teniu l’oportunitat de deixar  de ser pares carnals que porteu els vostres fills al desastre, i convertiu-vos en pares guiats per l’Esperit, que os transformarà, dins dels límits que imposa la vostra condició de pecadors en exemples vivents  en els que els vostres fills es podran  mirar i seran el referent d’un comportament cívic.

Octavi Pereña i Cortina