diumenge, 7 de novembre del 2021

INVIOLABILITAT CONSTITUCIONAL

L’article 56.3 de la Constitució afirma: “La persona del rei és inviolable, i no està subjecta a responsabilitat…” Que la Constitució de 1978 digui que la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat, ens recorda les monarquies absolutistes del passat emparades pels teòlegs de l’Església Catòlica que defensaven l’origen diví de les monarquies  absolutistes. És cert que aquesta afirmació neix de Romans 13: 1 que diu: “Que tothom se sotmeti a les autoritats superiors. Perquè no hi h autoritat que no vingui de Déu i les autoritats que hi ha han establertes per Déu”. Un text tret el seu context és un pretext. Se li pot fer dir tot allò que l’intèrpret li vingui millor pels seus interessos. El context general de la Bíblia no ens permet pensar que Déu és partidari dels absolutismes monàrquics ni republicans. Els absolutismes monàrquics afavoreixen la injustícia en Nom de Déu. Els republicans en nom de la raó. Fixem-nos en el que ocorre en el món.

La carta reial que atorga poders a les monarquies i a les repúbliques i que està per sobre de les constitucions nacionals es troba a Deuteronomi 17: 14-20. Aquest text conté unes clàusules que van dirigides únicament a l’Israel bíblic. El que es pot aplicar a totes les nacions diu: “I que” (el rei/governant) “no multipliqui les seves dones, a fi que el seu cor no es desviï , ni multipliqui excessivament per a si mateix la plata i l’or. I s’esdevindrà, quan s’assegui al tron del seu regne, que escriurà per a ell en un llibre una còpia d’aquesta llei, segons l’exemplar que tenen al davant els sacerdots, els levites, i el tindrà amb ell, i el llegirà tots els dies de la seva vida, perquè hi aprengui a témer el Senyor el seu Déu, per complir totes les paraules d’aquesta llei i aquests estatuts per fer-los, a fi que el seu cor no s’exalci per sobre els seus germans, i no s’aparti del manament ni a dreta ni a esquerra, a fi que allargui els dies del seu regnat, ell i els seus fills enmig d’Israel” (vv. 17-20). Avui ni els reis ni els polítics no han de fer cap esforç extraordinari per fer-se amb una còpia de la Bíblia. La trobaran a les llibreries. Avui no cal anar a la clandestinitat per fer-se amb una còpia del Llibre de Déu. No tenen excusa per no fer la lectura diària de la Bíblia per aprendre a governar amb justícia.

El vertader Rei d’Israel és el Senyor. Aquest que coneix la manera de ser del seu poble sap anticipadament que voldrà tenir un rei com tots els  pobles veïns. Els diu: “i diguis: posaré un rei sobre meu, com totes les nacions que m’envolten, posaràs sobre tu el rei que el Senyor el teu Déu hagi escollit” (vv.14, 15). El text que comentem implícitament ensenya  que la duració del seu regnat serà curta si no es manté fidel a les instruccions que dóna el llibre que ha de llegir diàriament. Al llarg dels segles el Senyor ha parlat mitjançant els profetes i, arribat el compliment del temps per Jesús i pels seus deixebles inspirats per l’Esperit Sant. Tot el que Déu creu que li convé a l’home saber es troba en la Bíblia.

La Constitució espanyola de 1978 afirma: “La persona del Rei és inviolable i no està subjecte a responsabilitat…” La Constitució divina que ha estat redactada per homes inspirats per l’Esperit Sant que està per sobre les constitucions nacionals ha de ser obeïda per tots els homes. Els monarques i els polítics no estan eximits de fer-ho. De no obeir les seves ensenyances  n’hauran de donar compte a l’Autoritat suprema que els ha posat en el càrrec.

Sent ja vell el profeta Samuel el poble li va demanar un rei perquè es volien assemblar a les nacions veïnes. El Senyor li va dir al seu servent no t’han rebutjat a tu sinó a mi que no em volen com a Rei. Fes cas a la seva petició (1 Samuel 8: 7). El Senyor li diu a Samuel: demà se’t presentarà un jove a qui descriu i “l’ungiràs per príncep sobre el meu poble Israel” (1 Samuel 9: 16). I agafant Samuel una ampolleta d’oli i la va vessar sobre el seu cap, i el va besar i li va dir: ¿No  és això senyal que el Senyor t’ha ungit  com a príncep sobre la seva heretat?” (1 Samuel 10: 1). Aquesta unció es va fer en privat. Més tard es farà pública la investidura. Feta la coronació “Samuel va declarar al poble el dret del regne, i el va escriure en un llibre, i el va posar davant del Senyor” (vv. 24, 25).

Tres anys més tard Saúl es trobava en dificultats bèl·liques i, violant la Llei de Déu va usurpar les funcions sacerdotals que eren competència de Samuel. El profeta li va haver de dir: “Has fet una ximpleria no guardant el manament que el Senyor el teu Déu et va manar, perquè ara el Senyor hauria afermat el teu regne sobre Israel per sempre, però ara el teu regnat no es mantindrà…perquè tu no has guardat el que el Senyor et va manar” (1 Samuel 13: 13, 14).

Tot just al final del seu regnat, sent el darrer enfrontament amb els filisteus “Saúl va consultar Déu: Baixaré darrere els filisteus? Els lliuraràs a la mà d’Israel? I Déu no li va respondre aquell dia” (1 Samuel 14: 37). Ja que el Senyor a causa de la seva desobediència obstinada guarda silenci i no li contesta a les seves súpliques, Saúl es troba perdut i no sabent  què fer consulta una nigromàntica  (1 Samuel 28: 3-25). Saúl va morir llançant-se sobre la seva espasa. Aquest és l’epitafi que recorda el regnat de Saúl: “I Saúl va morir per la seva infidelitat que va cometre contra el Senyor, referent a la paraula del Senyor que no havia guardat, i també per preguntar una nigromàntica, per consultar-la i no va consultar el Senyor, per això el va matar” (1 Cròniques 10: 13,14).

Per al Senyor no existeix immunitat constitucional. Així monarques com plebeus hauran de comparèixer davant el tribunal de Crist que els jutjarà pels seus fets. Podran eludir la justícia humana modificant lleis i constitucions al seu antull. Davant l’Insubornable, la sentència serà justa, si no ho és en el temps, ho serà en l’eternitat.

Octavi Pereña i Cortina

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada