ADDICCIÓ AL JOC

Maribel Verdú que actua com advocada brillant en la sèrie “Ana Tramel. El juego, el periodista que la entrevista li pregunta: “Què ha aprés vostè del món el joc amb aquesta sèrie?” la resposta que dóna l’actriu és: “Que el joc porta a la ruïna moral i econòmica i que destrossa famílies senceres. Al primer capítol estem mirant amb un dels meus companys una  sala d’apostes i hi ha un rètol que diu: “tots portem un jugador a dins. I el meu personatge li diu: “Imagina’t que en un anunci de whisky o rom hi posés: Tots portem un alcohòlic a dins” a ningú no se li acudiria fer una publicitat d’aquesta. En aquest tema hi ha molta impunitat. Avui dia el que mou la industria del  joc només a Espanya són més de 40 mil milions d’euros a l’any”.

Ana Travel la protagonista de la sèrie “s’haurà d’enfrontar a una enorme corporació de la indústria del joc i serà com una lluita de David amb Goliat. Al final ella se n’adonarà que no es tracta d’una lluita contra el joc sinó contra un sistema que no funciona. No és el sistema que no funciona. Son les persones que estimen excessivament els diners les que han pervertit el sistema.

Per pressió popular la publicitat de loteries i apostes s’ha de fer en hores que no la vegin els infants. Malgrat que els anuncis vagin precedits d’un cínic advertiment: “Juga responsablement si ets major d’edat”, sense remordiment de consciència, sabent que el joc és danyí pels jugadors i les seves famílies, anuncien que si els toca la grossa podran viure com reis  la resta de les seves vides ja que podran gaudir dels plaers sensuals que els diners els poden proporcionar.

Els anuncis de loteries i apostes saben molt bé estimular la cobdícia humana, la insatisfacció perenne que impulsa a ser satisfeta amb l’incansable desig d’aconseguir més diners per aplacar el desig que no es satisfà mai. El desig desordenat de felicitat incentiva a satisfer-lo en llocs equivocats. El desig caòtic de felicitat fa que només a Espanya es malgastin més de 40 mil milions d’euros a l’any.

Roberto Santiago l’autor de la novel·la que inspira la sèrie Ana Tramel. El juego, diu que va fer una investigació exhaustiva sobre el món del joc. Tot el que la sèrie exposa sobre el tema “no m’ho han explicat, ho he vist amb els meus propis ulls. La sèrie té aquest punt de veritat total i absoluta, per bé que per descomptat tot està ficcionat”.

“L’enganxament al joc és una malaltia reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és un tema que sovint ha estat tabú” va advertir el novel·lista. Ara bé, l’addicció al joc no és una malaltia que es pugui guarir amb fàrmacs.

La lluita contra l’enorme corporació de la indústria del joc és com una lluita de David contra Goliat, afirma Ana Tramel la protagonista de “El juego”. S’equivoca d’enemic. No és contra les grans corporacions del joc contra les que s’ha de lluitar. És cert que la publicitat incideix en l’amor al diner que hi ha en les persones. Si  aquest amor desmesurat al diner no existís la publicitat que incita a jugar seria un fracàs total. Penso que s’ha d’anar a buscar la solució en les persones que juguen i no en les corporacions que guanyen molts diners incitant a les persones a que malgastin el que tenen, inclús el que no tenen. acaben sent extorsionats per màfies.

S’ha de planejar bé l’estratègia a seguir en la lluita contra l’addicció al joc que tants estralls produeix. L’addicte ha de començar per reconèixer l’estat en que es troba i què és el que la portat a la ruïna moral i econòmica en que  es troba. Ineludiblement ha de reconèixer que la condició de pecador és la  que l’ha portat a buscar la felicitat en lloc equivocat. Si es dóna aquest reconeixement s’ha donat un pas de gegant en la solució del problema de l’addicció al joc.

Si el jugador empedreït reconeix la seva condició de pecador admet la seva feblesa i la necessitat de rebre força per vèncer l’esclavatge que l’arruïna. Ana Tramel esmenta el relat bíblic de l’enfrontament entre David i Goliat. David va ser un adolescent pastor d’ovelles que es va enfrontar amb el poderós Goliat. La lluita va ser molt desigual. David només portava cinc pedres escollides del rierol i la fona a la mà. Goliat anava fornit amb l’equip de soldat. Ningú dubtava qui seria el vencedor. Els pronòstics van fallar perquè David es va enfrontar a l’expert guerrer en el Nom del Senyor. El poderós Goliat va caure mort als peus de David a causa de l’impacte d’una pedra que David li va clavar al front (1 Samuel 17. 45). El  Goliat a qui s’han d’enfrontar els addictes al joc no són persones de carn i ossos convertides en les grans corporacions del joc, sinó a “principats, potestats, potències còsmiques de la tenebra d’aquest segle, contra els esperits de maldat en els àmbits celestials” (Efesis 6: 12). Per dir-ho de manera més senzilla contra esperits satànics que l’impulsen a jugar. Per vèncer el poderós Goliat que l’addicte al joc porta dintre seu ho ha de fer en el Nom de Jesús i revestit del seu poder superarà amb escreix l’addicció (Efesis 6: 10-17).

Octavi Pereña i Cortina