SALUT MENTAL EN PERILL

“El Pla Nacional de Salut Mental disposarà de 100 milions i un telèfon 24 hores”. Sánchez admet el deteriorament de la població pel Covid-19 i anuncia noves mesures. La Covid-19 ha creat una pandèmia paral·lela que afecta la salut mental. La Covid-19 propaga el virus”. La pandèmia de la malaltia mental la causa el pecat.

En paraules del president Sánchez. “Hem d’analitzar els problemes, fer-hi front amb el suport de les societats científiques i de la societat civil…La necessitat urgent d’un sistema sòlid de prevenció, promoció i atenció de la malaltia mental: Ningú no està fora de perill, necessitem una societat que faciliti, alleugi les vides d’aquestes persones i dels que els envolten, amb un compromís sanitari i polític en què puguem afrontar aquest gran repte que tenim al davant”. Segons el president Sánchez “no podem normalitzar que tantes persones necessitin pastilles per poder dormir o per llevar-se i viure. No podem normalitzar que la feina produeixi ansietat ni que el patiment es visqui en solitud. Hem de donar resposta immediata als que tenen problemes de salut mental i obrir un gran debat social”. Bla, bla, bla. El president Sánchez va xifrar en un 10,8% els espanyols que consumeixen tranquil·litzants, relaxants o pastilles per dormir. Davant aquesta trista realitat, crec que és més dolorosa que l’oficial. El president va dir: “Hem de donar resposta a aquest problema i analitzar les causes que l’originen”. Potser que la Covid-19 hagi intensificat els problemes de salut mental. Ja fa anys que s’anuncia la seva existència. Encara no se li ha donat resposta a aquest problema ni s’ha trobat la causa que l’origina. Els bons propòsits del president Sánchez no es faran realitat perquè la industria farmacèutica investiga les conseqüències i és incapaç d’investigar la causa que origina la diversitat de manifestacions de la malaltia mental perquè no és biològica sinó espiritual. La industria farmacèutica pagaria gustosament milions de dòlars a qui li donés la solució del problema mental. La recepta divina és gratuïta.

Déu el Pare de nostre Senyor Jesucrist és qui té en la seva mà la solució al problema de la salut mental. Crida els malalts i els diu: “Ei! tots els assedegats, veniu a les aigües, i el que no té diners, veniu compreu i mengeu: Sí, veniu i compreu sense diners i sense preu vi i llet…Inclineu la vostra orella, i veniu a mi. Escolteu i la vostra ànima viurà, i faré amb vosaltres un pacte etern” (Isaïes 55: 1.3).

Les industries farmacèutica i lletera comercialitzen productes energètics que fan ballar i saltar a vells decrèpits. La fatiga crònica que afecta a tants no es cura amb begudes energitzants a base de minerals i vitamines. Molt menys la salut mental que no sigui un problema biològic.

Existeixen dos tipus de persones: Les que confien en Déu el Pare de nostre Senyor Jesucrist i les que creuen que Déu és un mite inventat per la classe sacerdotal per lligar les persones i així poder viure a les seves costelles. Aquets confien en ells mateixos o en institucions. Realment creuen en la capacitat humana per superar totes les dificultats que se’ls puguin presentar. Aquest envaniment ha posat de manifest la pandèmia en l’eslògan: “Junts vencerem”. Satanàs que és qui ens fa creure que Déu és un mite és qui ens porta al consum de fàrmacs per superar la diversitat de trastorns mentals. És així com ens tornem addictes als fàrmacs. El president Sánchez va dir que vol donar resposta al consum excessiu de tranquil·litzants, relaxants  o pastilles per dormir. Va dir que espera donar resposta al problema. El tema de la salut mental és un els que les autoritats sanitàries porten anys volent-lo solucionar. Pegats sí que se’n posen molts. El  propòsit de buscar solució al problema de la salut mental pot ser sincer. Arreglar-lo és figues d’un altre paner. Se’ls escapa de les mans la solució perquè la salut mental, que no sigui biològica, és de caràcter espiritual. La solució no és a les mans dels psiquiatres, psicòlegs o metges de capçalera.

L’altra classe de persones que hi ha són les que confien en Déu Pare de nostre Senyor Jesucrist. Reconeixen la seva feblesa i acudeixen a aixoplugar-se sota les ales del Totpoderós. Reconfortants són les paraules que el profeta Jeremies escriu dirigides vers un poble que per haver abandonat Déu es trobava en una situació politico-social molt greu semblant a la nostra: “Així diu el Senyor: Maleït l’home que confia en l’ésser humà, i posa en la carn la seva força, i el seu cor s’aparta del Senyor. Perquè serà com un abandonat en el desert, i quan arribarà el bé ,no ho veurà, i habitarà en llocs secs de l’estepa, en una terra de salobre i deshabitada. Beneït l’home que confia en el Senyor, i el Senyor és la seva confiança. Serà, doncs, com un arbre plantat vora les aigües, que estan les seves arrels vora el corrent, que no tem quan ve la calor, i el seu fullatge resta verd, i en l’any de sequera no té neguit, i no para de fer fruit” (Jeremies 17: 5-8). El llenguatge simbòlic que empra el profeta serveix per contrastar la situació exuberant en que es troben els fidels del Senyor i la marcida dels incrèduls en el moments adversos.

El salmista joiós es dirigeix al Senyor dient-li: “Tu has convertit la meva lamentació en dansa: M’has deslligat el cilici, i m’has cenyit de goig” (Salm 30: 11). Això és el que fa Jesús amb tots els qui creuen en Ell:  Els dóna la seva pau que ultrapassa la comprensió humana. (Joan 14: 27).

Octavi Pereña i Cortina