VANDALISME

“Els veïns dels Bloc Joan Carles alerten que fa setmanes que les places interiors estan a les fosques i això fomenta la delinqüència i el vandalisme”. Víctor Ruíz, president de l’Associació de Veïns de La Mariola denuncia que “la foscor dóna peu per a destrosses a vehicles i mobiliari, també s’han produït robatoris a l’interior de vehicles, sovint de persones que venen roba al mercat i guarden les mercaderies dins les furgonetes”.

El vandalisme està molt estès avui. Només cal veure com acaben els botellots i la manera com el jovent reacciona sovint  davant la policia. Les manifestacions de protesta més d’una vegada acaben en enfrontaments amb la policia, contenidors cremats, destrosses de mobiliari urbà, trencadissa de vidres de botigues…El vandalisme adolescent no és qüestió que places i carrer estiguin il·luminats o no. És qüestió de condició humana: “Perquè del cor provenen els pensaments dolents, els homicidis, els adulteris, les fornicacions, els robatoris, els falsos testimonis, les blasfèmies. Aquestes coses són les que contaminen l’home” (Mateu 15: 19,20). El vandalisme seguirà existent hi hagi llum o no en els carrers i places.

El problema que denuncia l’Associació de Veïns de La Mariola i els mitjans de comunicació és qüestió de Déu. ¿Existeix o no? Si la resposta és no, el vandalisme no té solució. Anirà augmentant. Les queixes veïnals no l’aturaran. Es demana que sigui la policia l’encarregada de posar fi al salvatgisme juvenil. Els ajuntaments diuen que no disposen de mitjans suficients per aturar-lo. La llei no te competències en les coses de l’esperit. Pot denunciar fets i castigar-los si pot, però és incompetent per canviar la naturalesa humana i la seva inclinació al mal. Alguns culpen Déu per la seva indolència d’acabar amb les malifetes. Se l’imaginen ajagut en una gandula xuclant un refresc indiferent de tot el que succeeix a la Terra. Li fan dir: demà ja m’encarregaré de posar fi al vandalisme. Si us plau, no em molesteu que estic molt ocupat. Aquest Déu no és el de la Bíblia. Un coneixement exhaustiu de Déu no és a l’abast de l’home però d’Ell en sabem el suficient perquè ens guiï, si li ho permetem, pel camí del bé.

El salmista fa una descripció de Déu  que si se la té en compte canviarà el comportament humà: “On aniré lluny del teu Esperit? ¿I on fugiré de la teva presència? Si pujo al cel, tu ets allà; si faig el meu llit al sepulcre, heus aquí, tu també hi ets. Si prenc les ales de l’alba, i habito a l’extrem del mar, fins allà la teva mà em guiarà, i la teva dreta m’agafarà.. Si jo digués: Indubtablement la tenebra em cobrirà, i la llum entorn meu serà nit, tampoc la tenebra no és fosca per a tu, i la nit brilla com el dia: per a tu la tenebra és com la llum” (Salm 139: 7-12).

Déu ho sap tot. Res se li escapa als seus ulls. ¿Creu el lector que si els vàndals, els incívics dels nostres dies, que es mouen per totes les esferes socials, cometrien les malifetes que fan si fossin conscients que Déu existeix i que coneix, no sols els seus fets, també les intencions de fer el mal que neixen en els seus cors? Si algú se sent observat les vint-i-quatre hores del dia i els tres cents seixanta cinc dies de l’any, ben segur que no les farà. El problema del vandalisme que planeja l’Associació de Veïns de La Mariola i que es manifesta arreu és una qüestió de fe en el Creador dels cels i la Terra que es fa tangible en el seu Fill que es va fer home en la persona de Jesús de Natzaret per a salvar el seu poble dels seus pecats.

Jesús que és “la llum del món” no desitja que ningú camini en la tenebra. Poc abans d’abandonar aquest món per ascendir al cel va deixar quest encàrrec als seus deixebles. “M’ha estat donada tota la potestat en el cel i sobre la terra: Aneu, doncs, instruïu tots els pobles, batejant-los en el Nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, ensenyant-los a guardar totes les coses que us he manat. I heus aquí, jo sóc amb vosaltres tots els dies fins a la fi del temps. Amén” (Mateu 28: 18-20).

En el moment en que un creu en Jesús com el seu Salvador per l’Esperit habita en el creient  el caràcter de Jesús es va desenvolupant en el “nascut de nou”. Si les persones que es consideren “creients no practicants”, això sí, assisteixen a una església pel bateig d’un nadó, per la confirmació, els casament, l’enterrament  i en alguna altra data considerada assenyalada, si fossin vers creients, les males notícies que tant sovint se’n fan ressò els mitjans de comunicació no veurien la llum pública perquè el comportament d’aquests cristians de nom seria totalment distint.

Mentre la conversió en massa a Crist no es produeixi, que no es produirà, es hem conformar amb conviure amb el vandalisme divers. Ara bé, els vers cristians esperem la vinguda gloriosa del Senyor Jesucrist a buscar els seus i implantar el Regne de Déu etern en el que existirà la justícia en la seva plenitud. Mentre aquest dia no arribi seguirem anunciant l’Evangeli perquè els que tinguin oïdes per escoltar escoltin i puguem compartir la condició de fills de Déu: “Tots vosaltres sou fills de la llum i fills del dia, no som de la nit ni de la tenebra. Per tant, doncs, no estigueu dormint, com els altres, sinó vetlleu i siguem sobris, perquè els qui dormen, dormen de nit, els qui s’embriaguen, estan ebris de nit. Però nosaltres que som del dia, siguem sobris, havent-nos revestit amb la cuirassa de la fe i de l’amor, i amb el casc de l’esperança de la salvació” (1 Tessalonicencs 5: 5-8).

Octavi Pereña i Cortina