FATIGA EMOCIONAL

Gerents de Serveis Socials: “Ja n’hi ha prou de pastilles i lligar els usuaris”. La pandèmia del Covid-19 que es va iniciar el març de 2020 ha destapat entre altres coses la deficiència en l’atenció dels trastorns mentals. Els esmenats trastorns ja es manifesten en adolescents menors de 18 anys. Més del 15% de la població pateix ansietat i un 20% hipocondria. Aquesta paraula pràcticament la majoria de les persones ignora el seu significat. Jo en sóc una d’elles i m’he vist obligat a buscaren el diccionari el seu significat. La defineix així: “Malaltia mental caracteritzada per una preocupació excessiva per la pròpia salut, sovint acompanyada de malenconia. A tot això s’ha d’afegir l’estrès que ocasiona l’estil de vida trepidant que caracteritza el nostre temps. Penso no equivocar-me si afirmo que la societat actual està mentalment malalta.

L’experiència del músic i actor Björn Andréssen pot molt bé servir d’exemple de com normalment es reacciona davant l’adversitat. Andréssen referint-se a la mort prematura del seu fill, explica. “”Encara no l’he superat perquè era la meva responsabilitat, era una època en que bevia i em drogava per tenir a ratlla l’ansietat perquè algú veiés el meu dolor”. Ja n’hi ha prou d’utilitzar la química per combatre en la seva diversitat de manifestacions la ansietat que provoca afrontar el futur incert que ens espera. Erròniament creiem que amb fàrmacs i estupefaents solucionarem el problema. Tot el contrari, ens fem addictes a les substàncies químiques amb la qual cosa s’empitjora la salut mental.

Els psicòlegs fan aquest diagnòstic: “En els últims mesos, sobretot, després de la segona onada, molts psicòlegs van començar a parlar del que van anomenar la fatiga pandèmica, un sentiment d’avorriment a causa dels llargs mesos de restriccions i les males notícies.. Walter Riso l’anomena fatiga o esgotament emocional, i afirma que ha estat el sentiment que més ha aflorat durant aquest últim any. Aquesta fatiga emocional ocorre perquè la ment està començant a funcionar com una muntanya russa: t’il·lusiones, crees esperances, però després et desil·lusiones, tornes de nou i una altra vegada caus. La ment no està preparada per a la il·lusió i la desil·lusió de manera permanent. La ment no és una muntanya russa, cerca una certa estabilitat i equilibri per a poder predir les coses. Molt de temps de muntanya russa acaba en desesperança i la desesperança és la cosina germana de la depressió” . la Bíblia defineix aquest til de vida així: “Vanitat de vanitats, tot és vanitat” (Eclesiastès 12: 8).

El Covid-19 amb la incertesa de com acabarà tot això ha posat de manifest la poca cosa que és l’ésser humà. Mentre les coses anaven relativament bé i el creixement econòmic emblava imparable, donant la impressió que així seguiria indefinidament per garantir la suposada felicitat. La fantasia no ens ha deixat tocar de peus a terra. El Covid-19 ens ha fet obrir els ulls per fer-nos veure la realitat que l’home és un déu amb peus de fang incapaç d’afrontar l’adversitat amb serenor i tranquil·litat. Aquest descobriment ens espanta. Com diu el psicòleg Rafel Santacreu: “La por forma part de les nostres vides, però a vegades es converteix en un fantasma que és molt difícil de superar. Es tracta de l’altra epidèmia, la de les malalties emocionals  i la salut mental”. ¿Estem condemnats a viure amb la por al cos? No necessàriament.

El psicòleg Rafel Santacreu exposa: “Els ansiolítics no serveixen de res. És un error perquè a l’inici et tranquil·litzen, però la teva ment continua sabent que hi ha alguna cosa a témer. Les pors són trampes mortals. Hem d’entendre que les emocions negatives són una creació de la ment”. Com ens desfarem d’elles?

El problema es troba en el fet que l’ateisme i la incredulitat han fet que les persones es desentenguin de Déu en el viure dia a dia. Sense Ell ens trobem indefensos davant les pors que generen les nostres ments, sovint injustificades. Siguin reals o fantasmes que creen les nostres ments, el cert és que ens afecten, la qual cosa ens hauria d’obligar a revestir la nostra febles amb la fermesa que prové del Pare de nostre Senyor Jesucrist, doncs “Ell és el qui guareix els de cor afligit, i els embena les seves ferides” (Salm 147: 3). Es possible que el guariment no sigui instantani. Sovint, com en el cas del cec de Betsaida (Marc 8: 22-26), la guarició requereixi dues o més intervencions del Metge diví. La guarició sempre ocorre sense efectes secundaris que malmeten la ment i el cos. Déu el Pare que es el nostre guaridor es manifesta de manera molt dolça en la persona del seu Fill Jesús: “Per això us dic: No us desficieu per la vostra vida…Mireu els ocells del cel, que no sembren ni recullen en graners i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu vosaltres molt més que ells?…I pel vestit, per què us desficieu? Observeu els lliris del camp com creixen. No es cansen treballant ni filen…Si Déu vesteix així l’herba del camp, que avui existeix i demà la llencen al forn, ¿no us farà molt més a vosaltres, gent de poca fe?…I cerqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i totes aquestes coses us seran afegides…” (Mateu 6: 25-34).

Octavi Pereña i Cortina