OBJECTIVAR EL COS

Crec que una dona que com Crystal Huyben pensi que “la modèstia sempre ha estat important per a mi, crec que la sexualitat és un do meravellós de Déu, quelcom que s’ha de protegir, no exposar-la perquè tots els ulls la vegin”, difícilment podrà estar desolada com Terelu Campos per la possible comercialització de la cinta, o avergonyida com Olvido Hormigos. Segons l’ex parella de Terelu Campos, no es tracta d’una foto robada, sinó una imatge que li havia enviat la mateix madrilenya feia uns anys quan la relació anava vent en popa.

Luís Izquierdo i Celeste López, comentant la moda del sexting, diuen: “Tot és a la xarxa. El seu nom, les seves fotos més personals, la seva visió del món, de si mateixos, els seus comentaris quotidians més banals i també molts de molt compromesos. Han crescut amb un mòbil a les mans i el món sense Internet els sembla un món de segona categoria…A la xarxa despullen el seu dia a dia sense pudor, exhibint la seva rutina o el seu estat emocional a través d’explicacions, fotografies o breus seqüències. Aquesta realitat no deixaria de tenir una mera perspectiva sociològica si no fos per casos com el del vídeo sexual entre menors difós aquesta setmana a través de les xarxes socials”.

“La majoria dels protagonistes d’aquestes imatges compromeses que han acabat veient milers de persones buscaven el seu moment de glòria per compartir-lo en entorns molt reduïts . Aquesta posada en escena davant una càmera es busca també gaudir d’un protagonisme que no es té normalment. Sense calcular els riscos d’una difusió pública i els laments arriben quan el mal és irreparable. I el pitjor és que  esborrar aquestes imatges és gairebé impossible”.

Que els ho preguntin als adolescents i a les celebritats que en la seva insensatesa s’han deixat fotografiar per l’amor de la seva vida, el príncep blau que l’havia d’omplir de felicitat!

La degradació moral a que s’ha arribat ha portat a banalitzar el sexe rebaixant-lo per sota del sexe animal que normalment es realitza per la reproducció, convertint-lo en una relació de plaer fruit de l’objectivació de l’altre. Aquesta reducció a objecte de la persona és la conseqüència de que les persones han abandonat Déu, el comportament de les quals s’ha convertit en carnal i la conseqüència d’aquesta degradació és: “adulteri, fornicació, impuresa, lascívia”(Gàlates 5:19). La voluntat de Déu és la nostra santificació: “Que ens abstinguem de la fornicació, que cadascú de nosaltres sapiguem posseir el nostre vas (cos) en santificació i honor, no pas en passió de concupiscència com els gentils que no coneixen Déu” (1 Tessalonicencs 4: 3-5).

L’home actual s’ha begut l’enteniment. A pesar dels efectes negatius d’objectivar el cos: increment de les malalties de transmissió sexual, trencadisses conjugals, problemes conjugals i familiars, actuem com la dona adúltera de Proverbis 30:20) :”Així és el camí de la dona adúltera. Menja i s’eixugà la boca i diu: No he fet cap mal”. La dutxa i el sabó després de l’acte impur no neteja la impuresa moral. Cal la intervenció divina que ens faci veure que no podem dir que no hem fet cap mal i ens porti a reconsiderar els nostres camins, penedir-nos del pecat que hem comés i rectificar. Si no es canvia la conducta d’objectivar el cos no serveix de res lluitar contra la immoralitat si no hi ha una autèntica conversió a Déu. El cos s’ha de mantenir sant.

Octavi Pereña i Cortina