HASEL I LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

L’encarcerament del raper Hasel  a causa de l’enaltiment del terrorisme i per injuries al rei és motiu d’inquietud  perquè pot establir un  precedent i afavorir que els jutges puguin condemnar qualsevol declaració que no els agradi.

El periodista Edwy Pland ha escrit quelcom que crec té molt sentit en el cas Hasel: “Un cop denunciada la corrupció financera pot ser combatuda i castigada. La corrupció de les idees en canvi és més insidiosa, més subtil, i precisament per això d’una perillositat més crucial”. Discrepo de les idees i llenguatge que empra Hasel i la conducta que inspira  les seves cançons. Aquest escrit no té com a base opinar sobre el comportament de Hasel sinó del seu pensament. que pot ser molt insidiós. Si no és un llenguatge que inciti a l’odi en la seva diversitat, no se l’ha d’empresonar. Se li ha de respectar el dret a expressar el seu pensament a través de, diguem-ne art musical.

Les persones públiques poden ser objecte de la critica ciutadana, si donen motiu. No s’han d’aixecar barricades que entorpeixin expressar-la. La administració pública en tots els seus nivells ha de ser transparent com el cristall. La reiterada “raó d’estat” no és ni més ni menys que un impediment  a que la ciutadania sàpiga els motius que la impulsen a fer les coses de la manera com les fan. A aquesta actitud obscurantista li ha crescut molt la barba.  A l’inici de la història Adam i Eva van intentar amagar el delicte d’haver desobeït el manament del seu Creador que els prohibia menjar de l’arbre del coneixement del bé i del mal (Gènesi 2: 17). Conscients que havien comés el delicte van intentar tapar-lo amb l’eufemisme “raó d’estat” cosint un davantal amb fulles de figuera la nuesa que era l’evidència de la seva transgressió (Gènesi 3: 7). Des de la Transgressió l’ésser humà intenta amagar la seva immundícia. Els qui tenen el poder intenten amagar les corrupteles que són pròpies d’un cor pecador. Per aquest motiu blinden amb lleis la seva inviolabilitat davant la justícia. Però ignoren  que no sols les accions, també els pensaments amagats en la profunditat de l’ànima els coneix Déu. Malgrat que intentin amagar-se entre els arbres del jardí com ho van fer Adam i Eva, Déu se’ls acosta i els pregunta: “On sou?” En ser descoberts Adam i Eva es treuen el puces de sobre traspassant.-les a l’altre. Excuses de mal pagador com fan el polítics avui. La responsabilitat és dels altres o de les circumstàncies.

Tornem a Hasel que és actualitat mediàtica. “Com més abundants són les paraules de l’ home, més abunden les paraules vanes”  (Eclesiastès 6: 11). El  cas del raper lleidatà ha portat a Pablo Iglesias, vicepresident del Govern d’Espanya a dubtar de la qualitat democràtica del nostre país. Aquesta declaració a tret de polleguera la oposició que ha defensat que España és un democràcia consolidada. Aquesta actitud defensiva és ni més ni menys que una versió moderna dels davantals cosits amb fulles de figuera a les beceroles de la humanitat. En lloc de reconèixer la fragilitat democràtica per intentar esmenar-la, es recolzen en una perfecció inexistent. La nostra societat és tan excel·lent que no s’ha de fer res per millorar-la! Els qui s’escandalitzen en oir que la democràcia espanyola ha de millorar perquè creuen que ha assolit el cim de l’esplendor el, ve com l’anell al dit el refrany: “D’això que et vantes, en manques”. Mentre es presumeix de l’excel·lència democràtica Vox s’instal·la en el Parlament estatal i en els autonòmics deixant sentir la seva veu que tothom deplora. 

Aqueta citació de Salomó és molt il·lustrativa: “Com més abundants són les paraules de l’ home, més abunden les paraules vanes”. Si sembres vents recolliràs tempestes. Aquesta és la conseqüència del llenguatge de Hasel i del seu comportament gens edificant. “Sense llenya s’apaga el foc, sense instigador s’acaba la disputa”                           (Proverbis 26: 20). ¿En quina font beu el raper lleidatà per apagar la set de la seva ànima? Si beu de la font que raja aigua contaminada per la corrupció és lògic que el seu missatge sigui una incubadora d’odi, com s’està veient. Si en lloc de beure aigua contaminada beu de l’aigua viva que brolla del cor  Jesús transmetrà un missatge de pau i concòrdia, serà el primer en beneficiar-se. Els receptors es tranquil·litzaran i en lloc de provocar aldarulls seran transmissors de pau de la qual n’estem tan necessitats

Les paraules no trenquen ossos però sí cors. Pr això el salmista ens demana: “Posa Senyor un guarda a la meva boca, vetlla sobre la porta dels meus llavis”                    (Salm 141: 3). Quan necessari és que els rapers en concret, per la influència que exerceixen  que exerceixen en els seus seguidors es mosseguin la llengua per no injectar verí en els seus auditoris.

El llenguatge de rapers, polítics i l’home en general surt d’una llengua que “és un membre petit, però es glorieja de grans coses. Mireu, un foc petit encén un bosc tan gran! I la llengua és un foc, el món de la injustícia. Així la llengua es constitueix entre els nostres membres com a contaminadora de tot el cos i inflamadora del curs de la vida, i és inflamada per l’infern” (Jaume 3: 5,6). Les paraules grolleres que tanta repercussió mediàtica tenen i que tanta destrossa fan es nodreixen en els abismes infernals de maldat.

Un escriptor anònim redacta: “Senyor guarda els meus llavis/ Controla avui la meva llengua/ Ajuda’m a avaluar cada pensament/ I mira cada paraula que dic”. Tant de bo no sols els rapers, també els polítics i tots els qui tenen ressò públic es posin una cremallera als llavis per no deixar sortir paraules que són inflamades per l’infern.

Octavi Pereña i Cortina