ELS FILLS D’ABRAHAM

La visita del papa Francesc a Iraq i el ressò mediàtic que ha tingut ha servit poer recordar la figura del patriarca Abraham  i la seva vinculació amb el cristianisme i l’islam. La primera conseqüència del viatge papal ha estat que el primer ministre del país Mustafa al-Kademi ha decretat que des d’ara cada 6 de febrer es commemorarà el Dia nacional de la Tolerància i la Coexistència. Ja sabem els efectes pràctics que tenen les commemoracions.

El que vull fer ressaltar d’aquest viatge papal  és la trobada interreligiosa a la plana d’Ur els caldeus on “el Senyor li va dir a Abram (mentre no se li va canviar per Abraham), vés-te’n de la terra de la teva parentela i de la casa dels teus pares vers la terra que et mostraré. I faré de tu una gran nació” (Gènesi 12. 1,2). Sarai (abans de dir-se Sara, dona d’Abram era estèril. Abram es queixa a Déu dient-.li. “Què em donaràs? Jo me’n vaig sen se tenir fills” (15:2). “I el Senyor se’l va endur fora i li va dir. Mira vers els cels i compta els estels si els pots comptar. I li va dir: Així serà la teva llavor” (v. 16).

Malgrat que Abram era  home de fe es va deixar emportar per la seva dona que li va oferir Agar la seva esclava egípcia, dient-li: “Potser per ella edificaré una família. I Abram va escoltar la veu de Sarai” (16: 2). “i ell va anar a Agar i va concebre” (v. 4). Déu li va dir a Agar: “Anomenaràs el seu nom Ismael, perquè el Senyor ha escoltat la teva aflicció” 8v. 16)..

Quan Abram tenia 96 anys Déu  li ratifica el seu pacte dient-li: “Jo, heus aquí, estableixo el meu pacte amb tu, esdevindràs pare de moltes nacions” (17: 4) i li canvia el seu nom per Abraham “perquè t’he fet pare de moltes nacions” (v. 5). “I Déu va dir a Abraham: la teva muller Sarai, no l’anomenaràs més Sarai, perquè el seu nom serà Sara. Jo la beneiré, i també et donaré un fill d’ella. I la beneiré i serà mare de nacions, en sortiran reis de pobles” (vv. 15,16). Al fill que infantarà Sara “anomenaràs el seu nom Isaac”. S’ha de tenir molt en compte el que Déu diu respecte Isaac: “I establiré el meu pacte amb ell i amb la seva llavor després d’ell com a pacte perpetu” (v. 19).

“I Sara va concebre  i va infantar un fill…i Abraham tenia cent anys quan va néixer el seu fill Isaac” (21:1-8).

Ara Abraham té dos fills: un d’Agar i l’altre de Sara. Quin significat té això?

A nosaltres ens pot semblar estrany i pervers. Qui entén  els propòsits de Déu si no es desvelen?  Quan es va deslletar Isaac Ismael se’n burlava. En veure-ho Sara li demana a Abraham que faci fora Agar i el seu Ismael. A Abraham li sembla malament.  Déu li diu a Abraham: “Que no sembli malament als teus ulls per causa del noi i per causa de la teva esclava. En tot el que t’ha dit Sara, escolta la seva veu, perquè en Isaac serà criada la teva criada la teva llavor” (21. 9-12).

Quan déu va demanar a Abraham que abandonés Ur dels caldeus li va dir. “i faré de tu una gran nació, i et beneiré i  faré gran el teu nom, i serà una benedicció” (Gènesi 12: 2). El pacte es va renovant fins el naixement d’Isaac. El que era focs en el moment dels fets, el nou Testament desvela el significat que té els dos fill d’Abraham. Ismael no té res a veure amb el pacte que Déu va fer amb Abraham i amb la seva esposa Sara que era estèril..

“I preveient l’Escriptura que Déu justificaria (salvaria) els gentils per la fe, va anunciar l’evangeli per endavant a Abraham: En tu seran beneïdes totes les nacions. De manera que els qui són de la fe són beneïts amb el creient Abraham” (Gàlates 3: 8,9). “A Abraham i el seu llinatge (el que ve per Isaac) li van ser fetes les promeses. No dic: I els seus llinatges, com si s tractés de molts, sinó com un de sol: I el teu llinatge que és Crist” (Gàlates 3: 16). Més clar no es pot dir qui són els fills de la promesa feta a Abraham: “i vosaltres sou de Crist, llavors sou llinatge d’Abraham i hereus d’acord a la promesa” (Gàlates 3: 24).

La qüestió del rebuig d’Ismael i l’elecció d’Isaac és un tema que genera molta controvèrsia: “per tant, de qui vol (Déu) té misericòrdia, i a qui vol endureix. Em diràs, doncs: ¿Per què blasma encara? Perquè, ¿qui ha pogut resistir la seva voluntat? Al contrari, oh home, qui ets tu que repliques contra Déu? ¿Dirà potser la terrina al qui l’ha format: Per què m’has fet així? ¿O és que el terrisser no té potestat sobre el fang per fer de la mateixa massa de fang un vas per a honra i un altre per a deshonra?” (Romans 9: 18-21). Davant la profunditat de la saviesa divina que és impossible abastar-la del tot, hauríem de fer com el salmista. “Emmudeixo, no obro la meva boca, perquè tu ho has fet” (Salm 39: 9).

Octavi Pereña i Cortina