VIGÈNCIA DELS MANAMENTS

“El que va succeir el 4 d’octubre d’aquest any 2019 en els jardins del Vaticà i posteriorment en la basílica de Sant Pere, en relació al culte idolàtric celebrat en honor a la deessa Pacha Mama amb la connivència dels més alts càrrecs de la cúria romana, inclòs el seu representant màxim el Papa Francesc, passarà a la història com un punt d’inflexió dins d’aquesta Església. Amb l’absorció d’uns rituals pagans propis de la cultura amazònica, Roma ha expressat allò que internament es coneixia des de feia molt de temps, l’acomodament a altres cultures i formes de religió amb el propòsit de no ofendre ningú i aglutinar en el seu si el seu eclecticisme més obscè i inimaginable” (Carlos Domínguez).

És interessant conèixer qui és aquesta deessa Pacha Mama: “La Pacha Mama és una deessa reverenciada pels indígenes dels Andes. La Pacha Mama s’acostuma a traduir com “Mare Terra”. La Pacha Mama i l’Inti són les divinitats més benvolents i adorades en l’Imperi Tahuantinsuyo …Les adoracions a la Pacha Mama incloen ofrenes de menjar, objectes i flors per la deessa. En l’antiguitat  es sacrificaven llames per demanar bons collites per l’any que començava…en el que s’anomena sincretisme religiós, amb l’arribada dels colonitzadors, que intentaven imposar la seva cultura i religió, les tradicions d’ambdues cultures s’entremesclen i produïen  noves divinitats, festes i celebracions que agafen una mica de cada origen”

Monsenyor Felipe Arizmendi, bisbe emèrit de la diòcesi de San Cristobal de las Casas, Chiapas, Mèxic, en el seu escrit: ¿És deessa la Pachamama? , nega que el que va passar el 4 d’octubre de 2019 hagi estat un acte idolàtric: “Res d’això hi va haver. No són deesses, no va ser un culte idolàtric. Sols símbols de realitats i vivències amazòniques amb motivacions no sols culturals, sinó també religioses, però no adoració, doncs aquesta se la deu a Déu”. ¿L’Església catòlica només rendeix culte a Déu? L’evidència és que no. Què són totes aquestes verges, sants, cristos que sota la seva advocació estan subjectes nacions, ciutats i viles? Què són sinó actes d’idolatria invocar els sants patrons nacionals i locals?

L’article 2131 del catecisme de l’Església Catòlica acaba amb aquesta declaració: “El Fill de Déu encarnant-se, va inaugurar una nova economia de les imatges”. Amb aquesta notificació prepara el lector per acceptar el que diu el següent article: “El culte cristià de les imatges no és contrari al primer manament que prohibeix els ídols. En efecte, l’honor que tributem a una imatge es refereix al model original, i el que venera una imatge, venera la persona que representa. L’honor que donem a les sagrades imatges és una “veneració respectuosa” no una adoració que només escau a Déu. El culte de la religió no s’adreça a les imatges per elles mateixes, com a realitats, sinó que les mira sota l’aspecte propi d’imatges que ens porten al Déu encarnat. El moviment que es dirigeix a la imatge com a tal, no s’atura, ens arriba a la realitat que representa la imatge”.

El resum que fa el Catecisme en l’article 2141, diu: “El culte de les sagrades imatge es basa en el misteri de l’Encarnació del Verb de Déu”. ¿No és contrari al primer manament? O sigui que ara resulta que Jesús és el responsable de la magnitud idolàtrica que es dóna en l’Església catòlica, des de els peus fins el cap. ¿No la prohibeix amb claredat el Nou testament? És taxatiu en aquest sentit: “¿O no sabeu que els injustos no heretaran el regne de Déu? No us deixeu enganyar…ni els idòlatres…no heretaran el regne de Déu” (1 Corintis 6: 9,10). Com afegitó diu: “I això éreu alguns, però heu estat netejats, heu estat purificats, heu estat declarats innocents en el Nom del Senyor Jesús i en l’Esperit del nostre Déu” (v.11). La idolatria és injustificable.

Monsenyor Felipe Arizmendi diu: “És molt atreviment condemnar el Papa com a idòlatra, doncs no ho ha estat mai ni ho serà”. Si el Papa no és idòlatra per què va anar a l’església de Sant Marcello a pregar davant del “miraculós” crucifix que es guarda allí, recordant els miracles que suposadament va fer, perquè s’acabi la pandèmia del coronavirus? ¿Què és sinó idòlatra la pegaria del Papa Francesc: “Sota la teva protecció ens acollim, santa Maria Mare de Déu, no rebutgis les súpliques que et dirigim en les nostres necessitats, ans deslliura’ns de tot perill, oh sempre Verge, gloriosa i beneïda”? ¿És que Jesús que va ser ressuscitat i que està assegut a la destra del Pare, no pot intercedir per nosaltres? ¿És que l’Esperit Sant ha deixat d’intercedir a favor nostre? ¿És que el Pare no escolta el Parenostre quan li supliquem? ¿És que la Trinitat dorm i cal que la despertin els intercessor que ens hem fabricat?

Segons la martingala del Catecisme, l’Església catòlica no és idòlatra. Segons les paraules de Jesús, sí “No penseu que he vingut a abolir la Llei i els Profetes. No he vingut a abolir sinó a complir. Perquè en veritat us dic: fins que passi el cel i la terra ni una lletra, ni una iota, ni una titlla, no passaran de la Llei fins que tot s’hagi esdevingut” (Mateu 5: 17,18). Segons Jesús, el manament. “No tindràs altres déus davant meu…Ni els faràs cap estàtua ni cap imatge…no et prostraràs davant d’elles ni les serviràs… (Èxode 20: 3-8), segueix vigent en el segle XXI perquè encara no s’ha esdevingut tot.

Octavi Pereña i Cortina