FILOSOFIA DEL DUBTE

La periodista Begoña Corzo es refereix a la participació de l’actor italià Cosimo Fusco en  la sèrie d’Alex  de la Iglesia 30 monedas. L’actor diu: “Sóc un privilegiat d’ésser un dels personatges: un capellà italià. La periodista li pregunta: Un sacerdot bo o dolent. L’actor contesta: “Qui sap on és el mal o el bé”. L’ésser humà és un ésser moral capacitat per a saber distingir el bé del mal. Com és que fent companyia amb l’actor Cosimo Fusco no sapiguem distingir entre el bé i el mal?

La resposta a aquesta pregunta la trobem en els tres primers capítols de Gènesi. Si com molts pensem que el seu contingut és mite com ho són les mitologies grega i romana que han contribuït a la formació del pensament occidental, llavors no hi ha resposta perquè l’ésser humà sent un ésser moral no sàpiga distingir entre el bé i el mal. Per a mi els tres primers capítols de Gènesi, com tota la Bíblia, són història. Relaten fets reals i com a tals se’ls ha de tenir en compte.

Anem a Gènesi. El primer verset afirma: “En el principi Déu va crear els cels i la terra”. El text detalla com va fer la creació. Dels éssers vivents l’home era el més important ja que va ser creat a imatge de Déu (1: 26). Aquesta  importància requeria que se li donés un tracte diferenciador. Adam i Eva havien de tenir un lloc especial on habitar-hi. “El senyor-Déu va plantar un jardí” (2:8). I, “el Senyor va prendre l’home i el va posar al jardí d’Edèn perquè el conreés i el guardés” (2: 13). Un cop instal·lats en el jardí que el Senyor-Déu havia dissenyat per ells, els dóna les instruccions necessàries perquè les coses els hi anessin bé: “Pots menjar de tot arbre del jardí, però de l’arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengis, perquè el dia que en mengis, certament moriràs” (2: 16,17). El jardí va ser un autèntic paradís fins que Satanàs, pare de la mentida, posseeix una serp i desperta en Eva un desig pecaminós. Mirant l’arbre prohibit se n’adona que era bo per a menjar. Ella assetja Adam perquè en mengi. Ambdós es van cruspir el fruit deliciós als seus ulls (3: 6). La desobediència va tenir una conseqüència immediata. “I es van obrir els ulls d’ambdós, i es van adonar que anaven nus, i van cosir fulles de figuera  i es van fer uns faldars (3: 7). La desobediència va alterar les seves relacions amb Déu. Abans la nuesa no els avergonyia. Ara saben per experiència què és el mal. Malgrat que no han perdut la seva condició d’éssers morals, la seva visió s’ha fet borrosa. Ha perdut la nitidesa original. D’aquí que amb l’actor Cosimo Fusco diguem: “Qui sap on és el mal o el bé”. En el aspecte moral ens hem convertit en cecs que guien altres cecs. Els uns i els altres cauen en el forat. ¿No és aquesta la situació que ens toca viure avui que anem de mal a pitjor?

Els cecs que demanaven a Jesús que els tornés la vista ho feien perquè eren conscients de la seca ceguesa. Si creiem que som capaços de distingir entre el bé i el mal significa que no som conscients de la nostra ceguesa espiritual i no sabem discernir entre el bé i el mal malgrat creure que sabem fer-ho. A resultes de la desobediència d’Adam i Eva, tots sense excepció, naixem pecadors, cecs espirituals, necessitats del nou naixement espiritual que s’aconsegueix per la fe en Jesús, naixement que ens capacita per a començar a saber distingir entre el bé i el mal. Referint-se a aquesta ceguesa Jesús fa aquesta declaració: “Jo sóc la llum del món, el qui em segueix no caminarà en la fosca, sinó que tindrà la llum de la vida”  (Joan 8: 12). Si qui creu en Jesús deixa de caminar en la foscor significa que li torna la vista en el sentit espiritual. Si es persisteix en conserva la ceguesa espiritual segueix la incapacitat de diferenciar el bé del mal. Llavors es merescuda l’advertència que fa el profeta Isaïes: “Ai d’aquells que diuen del mal bé i del bé mal: que posen la tenebra per la llum, i la llum per la tenebra, que posen l’amarg per dolç, i el dolç per amarg” (5:20). Els destinataris d’aquesta amonestació pel fet que practicaven el cerimonial establert en la Llei de Déu creien que anaven pel bon camí. El profeta Amós els ha de posar en el seu lloc: “Cerqueu el bé i no el mal, a fi que visqueu, i així el Senyor el Déu dels exèrcits estarà amb vosaltres tal com dieu” (5:14).

Amb Jesús que és la llum del món s’apanya la visió distorsionada que impedeix discernir entre el bé i el mal. La filosofia del dubte ja és cosa del passat.

Octavi Pereña i Cortina