MUSICOTERÀPIA

El diccionari defineix musicoteràpia així: “La utilització de la música com a tractament de certes neurosis”. La música com a tractament de neurosis no és de coneixement modern. Fa uns 3.800 anys en l’antic Israel ja es feia servir la música per tractar dolències mentals. Està documentat en la Bíblia.

Per la contumaç rebel·lia del rei Saúl a Déu, l’Esperit del Senyor es va apartar de Saúl, i un esperit del mal, de part del Senyor, el pertorbava” (1 Samuel 16:14). En el moment que l’Esperit de Déu surt de l’ànima d’una persona un esperit maligne ocupa el buit deixat: “La condició darrera d’aquell home, esdevé pitjor que la primera” (Mateu 12:45). La possessió satànica de Saúl es va fer evident als ulls dels seus servents. Li van dir: “Heus aquí ara, un esperit del mal de part de Déu et pertorba” (v.15). llavors és quan li ofereixen la música com a remei del mal esperit que el pertorbava: “Que el nostre senyor mani, doncs, als teus servents de davant teu, i buscaran un home hàbil que toqui la cítara i s’esdevindrà que quan l’esperit del mal de part de Déu, sigui sobre tu, que ell tocarà amb la seva mà i t’anirà bé” (v. 16). No cal dir que el monarca no s’espera en contestar: “Trobeu-me, doncs, un home que toqui bé i porteu-me’l” (v.17). on trobarem aquest home’ es van preguntar. Un dels servents de Saúl obre la boca per dir: “Heus aquí que he vist un fill de Jessé de Betlem que sap tocar, es fort, valent, i un home de guerra, i parla assenyadament, i és un home de bona presència, i el Senyor és amb ell” (v.18). El rei no va perdre el temps en donar l’ordre de que anessin a buscar el noi perquè el trastorn mental el maltractava. “Llavors Saúl va enviar missatgers a Jessé, i li va dir: Envia’m el teu fill David que és amb el ramat” v.19). David deixa les ovelles a càrrec d’un jornaler i es trasllada a la residència del monarca. El text segueix dient. “I succeïa, quan l’esperit del mal de part del Senyor era sobre Saúl que David prenia la cítara, i tocava amb la seva mà, i Saúl es calmava i es trobava bé, i l’esperit del mal s’apartava d’ell” (v.23).

David es va convertir en un soldat admirat pel poble i lloat per les dones amb els seus càntics en tornar victoriós de la batalles: “Saúl va matar els seus milers, i David les seves desenes de milers” (18:7). L’orgull del rei no podia suportar que algú fos més ben valorat que ell: “i Saúl va mirar amb mal ull David des aquell dia en davant. I es va esdevenir  l’endemà que un esperit del mal de part de Déu, va venir sobre Saúl, i profetitzava enmig de la casa, i David toca amb la seva mà com cada dia, i Saúl tenia la javelina, i va dir: Clavaré a David a la paret. Però David el va esquivar dues vegades” (vv. 9-11). La gelosia podia més que les victòries de David sobre els filisteus. L’enviava a missions perilloses però Senyor era amb ell” (v.139.

La musicoteràpia és útil per tractar neurosis lleus, però no serveix per guarir trastorns mentals que s’originen en l’odi que s’amaga en el cor.

El director d’orquestra Zubin Metha diu que fa mig segle que promou la pau a l’Orient mitjà amb les seves aportacions musicals. Responent a l’entrevistador va dir: “Miri, ja fa sis anys que vaig ser amb l’Orquestra  Estatal Bavaresa al Caixmir, on per primera vegada hindús i musulmans  es van asseure plegats per escoltar música. I somreien escoltant Beethoven i Txaikovski. Imagini-s-ho, allò era el meu somni fet realitat. Salta a la vista però, que no va ajudar a solucionar el conflicte. No, el meu somni de pau a través de la música no s’ha complert”.

La Bíblia és eloqüent: no hi ha pau per a l’impiu. L’home no la pot fabricar perquè en el fons del cor s’hi  amaga , esperant l’avinentesa de manifestar-se  amb més o menys virulència l’odi   que s’amaga en el cor. La condició en que es troba el món és una evidencia que la pau es lluny de l’abast de l’home. Creiem que amb pactes, converses, promeses…podrem fer desaparèixer l’enemistat que s’ama en el nostre interior. És una quimera que s’esmuny d’entre els dits com l’aigua. Jesús ens diu: “La au us deixo, la meva pau us dono. Jo us la dono, no pas com el món la dóna. Que el vostre cor no es pertorbi, ni s’espanti” (Joan 14: 27).

Octavi Pereña i Cortina