PRINCIPIS ÈTICS  EN POLÍTICA

l’autoritat moral que ha de guiar el destí dels pobles, on es troba?. Segons Josep Borrell: “El judici moral d’abast comunitari, que és el que preval en tot pacte social de convivència  i el que fonamenta les lleis i les normes que se’n deriven, les imposa el poder. Ras i curt, ara i sempre”. Per a Josep Borrell l’autoritat màxima “l’ostenta el poder econòmic del qual deriven tots els altres poders”. Aquesta és la realitat incontestable que avui impera. Els poders econòmics i polítics que fan i desfan lleis a mida dels seus interessos particulars creuen que se’n sortiran dictant lleis de curta durada per sortir al pas de situacions inesperades. Aquestes lleis que es canvien segon d’on bufa el vent no serveixen per establir estabilitat duradora i per tant que permeti bastir una societat en que imperi la justícia. Aquesta és la causa que les democràcies occidentals trontollin i es vagin esquinçant en mil bocins a causa d’aquestes lleis de curta durada. Construïm una casa sobre fonament de sorra. L’edifici que es basteix sobre fonament tan feble no pot resistir les envestides turbulentes de les aigües impetuoses ni les bufades dels vents huracanats. L’edifici s’esfondra. Les democràcies occidentals fan aigua per la inconsistència de les seves lleis.

El símil del fonament de sorra i de la casa que s’esfondra perquè no resisteix l’embranzida de l’aigua i del vent l’he extret de les paraules que Jesús cita a la cloenda de l’anomenat Sermó de la Muntanya. Dóna aquesta explic acció: “Tot aquell, doncs, que escolta aquestes meves paraules i les fa, el compararé a un home assenyat que edifica la seva casa damunt la sorra. I va caure la pluja i van venir les riuades, i van bufar els vents, i van envestir contra aquela casa i no es va ensorrar perquè estava fonamentada damunt la roca” (Mateu 7: 24,25). Jesús ens està dient  que l’home assenyat que escolta les seves paraules i les fa basteix casa seva damunt la roca. Es dir, edifica sobre el fonament que és Jesús.

Tota la Bíblia gira entorn de Jesús. És el protagonista principal. No pot jugar papers secundaris. Fora d’Ell només foscor. Els legisladors es creuen ser molt savis perquè han estudiat dret i han fet màsters que els han permès eixamplar els coneixements legals. Tot aquest bagatge acadèmic no serveix per legislar lleis justes que aportin justícia social. Sovint són tan complicades que ni els millors juristes es posen d’acord a l’hora d’interpretar-les.

Tota l’ensenyança ètica de la Bíblia  es condensa en els Deu Manaments (Èxode 20: 1-17). No n’hi ha prou amb conèixer la recopilació de la Llei de Déu perquè els governants l’apliquin i els legisladors legislin lleis que no contradiguin les ensenyances que es desprenen d’ells. Cal que es produeixi un miracle. Sí. Un miracle que consisteix en que Déu posa les seves lleis en els nostres cors i les inscriu en les nostres ments (Hebreus 10: 16). Mentre els preceptes divins que han estat donats per portar justícia als pobles restin escrits en el paper amb que s’imprimeix la Bíblia, aquestes instruccions són paper mullat. Poc a poc es van llençant a la paperera. Si t’he vist no me’n recordo. Amb el temps les lleis que haurien de servir per portar felicitat i prosperitat als pobles es converteixen en instruments legals per oprimir les nacions i que uns pocs acaparin el 90% de la riquesa mundial.

D’aquests ultratge n’és responsable amb bona part l’església cristiana en la seva diversitat confessional. No ensenya que Jesús és el centre del missatge cristià i que sense Ell la doctrina cristiana es converteix en una ideologia més que no contribueix a portar solució als mols problemes socials que destrossen les democràcies occidentals. Les esglésies han de tenir ben present que no hi ha cap altre Nom en que els homes es puguin salvar que el Nom de Jesús (Fets 4: 12).

La regeneració social comença per la regeneració individual. Mentre les esglésies no assumeixin que Jesús ha de ser el centre de la seva predicació i que s’han de desfer de tot l’oripell cerimonial que distreu els feligresos de posar en Jesús la seva mirada de fe. La religiositat buida de contingut no serveix per regenerar la cristiandat. Sense aquesta regeneració els futurs dirigents polítics, econòmics i religiosos seguiran considerant paper mullat els principis ètics que ensenya la Bíblia. Les democràcies occidentals aniran de mal a pitjor.

Octavi Pereña i Cortina