PARAULES QUE MATEN

Fa uns mesos vam ser espectadors passius del serial dels màsters amb tres protagonistes: Cristina Cifuentes, Pablo Casado y Pedro Sánchez. Si impetuós va ser l’inici de la sèrie, sobtada va ser l’aparició del The End sense saber com havia acabat  realment la trama dels dos protagonistes masculins. ¿Son legals o no els màsters que afirmen haver realitzat? ¿És tant important un màster per fer política? ¿És que la titulitis converteix els mediocres en persones sàvies? Evidentment no.  Els títols acadèmics proporcionen llustre a la grolleria humana que amaga durant un temps la incultura moral del que està proveït. La farsa té data de caducitat. Es comença amb el micròfon tancat a donar mostres de la baixa qualitat moral. La seva manera de parlar detecta què és realment la persona. Avesat a rebre copets a l’espatlla per les seves opinions que exposa en privat, victorejat per la colla d’aduladors que l’envolten, perd el respecte al que fa i diu, es llança en públic a mostrar-se tal com és realment. Ha perdut la vergonya. Ser una “persona civilitzada”, com diu el filòsof Teodor Todorov, no depèn dels estudis superiors realitzats en les més prestigioses universitats del món, ni de tenir un quocient intel·lectual alt. Ser una persona civilitzada no depèn ni dels estudis ni de la intel·ligència. ¿Vol dir això que sóc partidari de la incultura? De cap de les maneres. Defenso el millor sistema eductiu per a tothom. Afirmo que el vernís de la cultura pot amagar la persona barroera que s’és. Aquest camuflatge pot durar un cert temps amb les persones però a Déu que coneix les interioritats de l’ànima no aconseguirà donar-li gat per llebre.

Ser persona en l’ample abast que significa ser persona no s’assoleix en una aula universitària, ni en donen fe els diplomes acadèmics que adornen les parets del despatx. S’assoleix en el moment en que es reconeix ser algú esberlat, trencat, que ha perdut bona part de la imatge i semblança de Déu que tenia quan estava en Adan. A causa del pecat del seu pare Adan l’ha perdut. És cert que la pèrdua de la imatge i semblança de Déu no és igual per a tothom. Però tots l’hem perdut i tots l’hem de recuperar si és que volem ser persones com cal.

La política és un mitjà que posa al descobert el tarannà moral dels qui s’hi dediquen. Els dards incendiaris que vomiten les seves boques exposen  amb total claredat la qualitat moral de la seva ànima. Reflecteixen l’odi contra l’adversari polític que s’hi amaga en el seu interior. Se li ha de recordar que les paraules enverinades que utilitza per destruir el seu oponent polític són el resultat d’uns pensaments que es forgen en la seva ànima. Els pensaments nomes els pot jutjar Déu. Cap tribunal humà els pot condemnar. Això no  vol dir que no sigui Jesús que els jutgi en el dia final quan s’assegui en el seu tron per jutjar tot el que han fet els homes. Jesús que coneix els pensaments més íntims jutjarà amb justícia immaculada.

Molts polític sobrepassen amb escreix els límits del decòrum. Creuen que estan per damunt de la resta dels mortals i que poden dir els que els plagui. Que poden faltar al respecte a les persones perquè creguin que estan autoritzats a fer-ho. Potser els jutges no intervindran per tallar d’arrel aquest parlar barroer impropi de persones que ocupen càrrecs de responsabilitat pública. No fer-ho estableix precedents perquè les paraules incendiàries arribin a límits que mai s’haurien d’assolir. Això fa que la política es converteixi en combats de galls amb els conseqüents perjudicis per a tothom. Ser senyor no s’hereta. Es pot heretar un títol, però no la condició de senyor. Cap institució acadèmica por convertir els trossos d’ase en senyors.

Anem a Jesús. Veiem què ens diu respecte les paraules grolleres que surten dels llavis de molts polítics: “Heu escoltat que va ser dit als antics: No mataràs, i qui mati serà sotmès al judici. Però jo us dic: Tot aquell que tingui ira sense causa contra el seu germà serà sotmès al judici, i el qui digui al seu germà: Estúpid, serà sotmès al sanedrí, i el que li digui idiota, serà sotmès a l’infern de foc” ( 5: 21,22).

Molts creuen que no infringeixen el sisè manament: “No mataràs” (Èxode 20:13) perquè no han matat físicament una persona. Jesús amb questes paraules va molt més lluny. Condemna el llenguatge inspirat per l’odi que emmagatzema el cor que alhora és promogut en les  cavernes infernals. Que quedi ben clar: És possible que siguem totalment innocents del crim d’haver assassinat una persona i alhora ser culpables d’haver transgredit el sisè manament assassinant espiritualment. Quan necessari és que els polítics en concret es deixin influir per Jesús el Metge de l’ànima! La política tindria un altre color!

Octavi Pereña i Cortina