EL FONAMENT DE L’ESGLÉSA

El Roto publica una vinyeta en la que apareix una església amb el campanar que s’ensorra. El text que acompanya la imatge és molt suggeridor: “l’abús a un menor va esfondrar  el campanar…”Per aquestes dates: febrer del 2019, es destapen molts casos de pederàstia i quelcom que ens sorprèn per la novetat de la noticia: violacions de monges, fet que es sospitava des de fa molts anys.

El Roto interpreta que l’ensorrament del campanar i per extensió el de l’Església catòlica és a causa del pecat sexual comés al llarg dels segles per membres de la clerecia que ara es destapa i que és considera la causa del desprestigi que cau sobre l’Església catòlica. El pecat sexual que tant descrèdit aporta a l’Església no és la causa  de que es desplomi el campanar, sinó de que la Institució es desintegra en l’aspecte espiritual perquè s’edifica sobre un fonament de sorra que no resisteix els embats de les aigües desbordades i els vents huracanats que l’envesteixen.

L’Església catòlica afirma que Jesús edifica la seva església sobre el fonament de Pere. En el moment en que es pren aquesta decisió s’altera l’ordre de prioritats. Segons la Bíblia Déu és l’autoritat suprema i l’home li ha de retre obediència absoluta. En el moment en que l’Església catòlica posa a Pere en un lloc d’autoritat que no li pertoca s’altera l’ordre establert per Déu la qual cosa dóna lloc a una sèrie de deslleialtats que tenen conseqüències pernicioses. La més important, per ser la bàsica, perquè d’ella naixen totes les altres és posar l’autoritat de l’home al mateix nivell que la de Déu. Donar el mateix valor a la Tradició que a la Paraula d Déu. Quan això passa, el resultat és que l’autoritat de l’home s’anteposa a la de Déu. Déu es converteix en un titella en mans dels qui monopolitzen el seu Nom. Si els fidels catòlics fossin un xic observadors i no es deixessin guiar per les emocions, se n’adonarien que el Nom de Jesús ha deixat de ser l’únic Nom que aporta salvació. Es comença amb la pretensió que fora de l’Església catòlica no hi ha possibilitat de salvació. Gravats manifesten aquest argument. Enmig d’una forta tempesta, papes, bisbes, clergat, són fora de perill embarcats. En les aigües turbulentes una munió d’homes i dones intenten salvar-se inútilment perquè no poden pujar a la nau convertida en una protectora arca de Noè. El que l’Església catòlica s’hagi convertit en l’arca salvadora és la conseqüència de que s’edifica sobre la pedra que és Pere. La incertesa busca seguretat allí on no n’hi ha.

L’Església catòlica basa la seva doctrina de que Pere és el seu fonament en aquestes paraules que Jesús dirigeix al seu deixeble: “I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva església, i les portes de l’infern no prevaldran contra ella” (Mateu 16:18). Pel context és molt difícil, per no dir impossible, interpretar  que Pere sigui la pedra sobre la que Jesús basteix la seva església. Aquest text ha donat lloc a molta controvèrsia. Deixem que sigui el mateix Pere que l’interpreti. Així ho fa l’apòstol: “Atanseu-vos a Ell (Jesús), pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa davant Déu. També vosaltres com pedres vivents, sigueu edificats en una casa espiritual, un sacerdoci sant, per oferir sacrificis espirituals, agradables a Déu per mitjà de Jesucrist…” (1 Pere 2:4-8).

En la trobada que es va celebrar el 21/02/2019 amb el lema: “La protecció dels menors en l’Església” el papa Francesc va pronunciar una al·locució introductòria que remata amb aquestes paraules: “Per acabar, demano a l’Esperit Sant que ens doni suport en aquests dies, i ens ajudi a transformar aquest mal en una oportunitat de consciència i purificació. Que la Verge Maria ens il·lumini quan estem buscant guarir les greus ferides que l’escàndol de la pederàstia ha causat en els menors i els creients. Gràcies”. Per intentar guarir el mal comès amb els abusos a menors cap referència a Jesucrist que és la Roca sobre la que edifica la seva església.

En el sermó de la muntanya Jesús diu: “Tot aquell, doncs, que escolta aquests les meves paraules i les fa, el compararé a un home prudent que va edifica la seca casa damunt la roca…” (Mateu 7: 24-27). Escoltar i obeir les paraules de Jesús és la clau d’edificar l’Església sobre la Roca

Jesús declara als seus deixebles que li cal anar a Jerusalem a morir pels pecats del poble de Déu i ressuscitar el tercer dia. Pere impetuós com sempre intenta convèncer Jesús que no ho faci. Sorprenent és la resposta que Jesús dóna al deixeble que intenta dissuadir-lo perquè no compleixi el propòsit de la seva encarnació: Morir a la creu per la salvació dels pecadors: “Vés-te’n darrere meu, Satanàs, m’ets un entrebanc: perquè no penses les coses de Déu, sinó les dels homes” (Mateu 16: 23).

Per a mi l’esfondrament del campanar té un sentit: sense campanar amb campanes que repiquin cridant els fidels a congregar-se és impossible atreure les persones a escoltar la Paraula de Déu. Si no hi ha missatge per transmetre les campanes emmudeixen. S’incompleix l’ordre que Jesús va donar als deixebles abans d’ascendir al cel: ”M’ha estat donada tota potestat en el cel i sobre la terra, aneu, doncs, i instruïu tots els pobles, batejant-los en el Nom del Pare i del fill i de l’Esperit Sant, ensenyant-los a guardar totes les coses que us he manat. I heus aquí, jo sóc amb vosaltres tots els dies fins  a la fi del temps” (Mateu 28: 18-20).

Considerar  Pere  com la pedra sobre la que Jesús edifica la seva església no és un pecat venial!

Octavi  Pereña i Cortina