REFORMA ECLESIÀSTICA
El bisbe de
Lleida Salvador Giménez comença així la glossa dominical del 23/09/2018: “El 20
del mes passat el papa Francesc va publicar una carta dirigida a tot el poble
de Déu amb motiu dels escàndols d’índole sexual d’alguns clergues sobre fidels
al seu càrrec, de forma especial sobre menors d’edat. Reconeixia el pecat i els
delictes dels membres de l’Església, demanava perdó a les víctimes en nom de
tots els catòlics, sentia vergonya i penediment pel dany causat, desitjava
col·laborar i generar una cultura capaç d’evitar situacions similars i demanava
conversió personal concretada en la penitència i la pregària de tots envers tots”.
Em dóna la
sensació que la consternació que avui manifesta la clerecia catòlica davant l’escàndol dels abusos sexuals a
menors no és sincera. Mentre es silenciaven els abusos i aquests no es feien
públics de manera generalitzada, es tapaven i s’enviava els clergues
responsables a altres parròquies que ignoraven les seves malifetes, aquí no ha
passat res. Ara, amb la difusió que se’n fa dels abusos sexuals a menors per
part de clergues i jerarques catòlics, l’escàndol s’ha fet massa gros i ja no
es pot amagar. Paraules de Jesús: “No hi ha res encobert que no s’hagi de
descobrir, ni res amagat que no s’hagi de saber” (Lluc 12:2). Quan el bisbe
lleidatà escriu: “És cert que és petit el percentatge dels abusadors, comparat
amb la totalitat, que moltes altres institucions han tingut problemes similars,
que ningú acostuma a demanar perdó pels fets del passat i de responsabilitat
individual, que en tots els sectors i organitzacions socials han ocorregut els mateixos abusos, que els
mitjans de comunicació magnifiquen els
fets que fan referència als catòlics, que és un atac frontal contra la nostra
Església”, contraataca minimitzant la responsabilitat que té l’Església perquè
el seu pecat impera també en altres àmbits. Penso que el bisbe no l’encerta
quan escriu: “Els mitjans de comunicació magnifiquen els ets que fan referència
als catòlics, que és un atac furibund contra la nostra Església”. Malgrat que
aquests atacs, en alguns casos, puguin
ser interessats, el bisbe i tots els clergues que pensen com ell haurien de
donar gràcies a Crist, el vertader Senyor de l’església perquè els mitjans de
comunicació destapin la immundícia que circula per les clavegueres de l’Església catòlica. Jesús ens adverteix que
abans de treure la brossa de l’ull del veí hem de treure la biga que hi ha en
el nostre. A més la clerecia catòlica s’ha proclamat adalit en defensa de la
moral i que la seva responsabilitat és molt més gran que la dels grups
esquerrans ateus.
La glossa
dominical del bisbe de Lleida gira entorn
del que diu el papa, però que diu Jesús que és el Senyor de l’Església?
El mal que es fa a una persona va més enllà del l’ésser perjudicat. Quan Jesús
es va aparèixer a Saule de Tars que anava a Damasc per empresonar els cristians
que residien en aquella ciutat, li va dir: “Saule, Saule, per què em
persegueixes?…Jo sóc Jesús, del qui tu persegueixes” (Fets 9: 4,5). Fer el mal
a una persona és el mateix que fer-lo a Jesús. El Senyor és molt sensible al
dolor que es causa a un ésser humà. Referint-se a les nacions que van espoliar
Israel el profeta escriu: “El qui us toca, toca la nineta del seu ull” (el de
Déu) (Zacaries2: 8).
He llegit la
carta del papa que esmenta el bisbe lleidatà. Reprodueixo la conclusió perquè
reflecteix la doctrina catòlica: “Si un membre sofreix, tots sofreixen amb
ell”, ens deia sant Pau. Per mitjà de l’actitud orant i penitencial podem
entrar en sintonia personal i comunitària perquè creixi entre nosaltres el do de la compassió, de la
justícia, de la prevenció i reparació. Maria va saber estar al peu de la creu
del seu Fill. No ho va fer de qualsevol manera, sinó va estar firmament dempeus
i al seu costat. Amb aquesta postura manifesta la seva manera d’estar a la
vida. Quan experimentem la desolació que ens produeix aquestes llagues
eclesials, amb Maria ens farà bé “instar ´més en la pregària” (S. Ignasi de
Loyola, Exercicis espirituals, 319).,
buscant créixer més en l’amor i fidelitat a l’Església. Ella la primera
deixebla, ens ensenya a tots els deixebles com hem de detenir-nos davant el
sofriment de l’innocent, sense evasions ni
pusil·lanimitat. Mirar a Maria és aprendre a descobrir on i com ha d’estar
el deixeble de Crist”. A Crist per Maria és la doctrina de l’Església catòlica
per frenar els escàndols sexuals que es donen en el seu si. L’Església i això
ho hauria de descobrir l’Església catòlica, som “familiars de Déu, edificats
sobre el fonament dels apòstols i profetes, essent Jesucrist mateix la pedra
angular. En Ell, tot l’edifici, coordinat harmoniosament, va creixent per
esdevenir un temple sant en el Senyor, en Ell també vosaltres hi sou juntament
edificats per ser habitació de Déu per l’Esperit” (Efesis 2: 19-22).
Si al fonament
que és Jesús se li afegeix algun element estrany com ho és Maria s’afebleix el
fonament la qual cosa porta a l’enderrocament de l’Església perquè si ha
introduït el germen de la corrupció. La corrupció iniciada s’estén com una taca
d’oli en l’Església catòlica. És evident que els constructors han abandonat
Crist, la pedra que és cap de cantonada. Ha arribat l’hora que els assetjadors
sexuals de menors demanin perdó a Crist dels seus pecats perquè sent Déu té el poder de perdonar-los. Si ho
fan contribuiran que Crist la pedra rebutjada pels constructors torni a ocupar
el lloc preeminent en el fonament de l’Església. Amb el seu caminar en santedat deixaran de danyar la nineta de l’ull del
Senyor Jesús.
Octavi Pereña i Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada