COSIFICACIÓ DE LA DONA

El dijous 18 de gener de 2018 en el saló de ball de l’hotel The Dorchester  de Londres, el Presidents Charitable Trust, entitat caritativa, club exclusiu per a homes, va organitzar un sopar benèfic per recaptar fons amb el propòsit d’ajudar hospitals i entitats benèfiques que treballen a favor de la infància.

Les 130 hostesses que van ser contractades per “animar” els convidats van haver de firmar un acord de confidencialitat i obligades per l’agència que les va contractar a  vestir de negre amb roba amb molt poca tela. Algunes de les hostesses han explicat el que va passar allà dins. Un testimoniatge que recull The Times, diu que l’experiència les havia deixat a ella  i a les altres afectades “humiliades i intimidades i que s’havien sentit com si fossin joguines que es podien contemplar i tocar i de qui se’n podien riure”.

Un mestre de cerimònies va definir encertadament la festa com  “l’esdeveniment més políticament incorrecte de l’any”. Disbarats com els que descriu la periodista posen de manifest la persistència d’una decadent cultura de clubs d’homes que no ajuda gens ni mica a respectar la dona en les altes esferes del poder, malgrat sigui una dona qui ostenti el més alt càrrec polític dels país,

L’escàndol l’ha destapat Madison Marriage, periodista del Financial Times que es va infiltrar en la festa després d’aconseguir que la contractessin com  hostessa. La revelació de l’escàndol ha ocasionat el tancament de l’entitat benèfica i una tempesta política al Regne Unit.

La primera ministra britànica Thresa May en assabentar-se en Davos del fet escandalós, va dir: “Francament consternada. Em pensava que aquest tipus d’actitud de tractar les dones com si fossin objectes era cosa del passat. Tristament, el que aquest esdeveniment ha demostrat és que encara queda molta feina a fer. Jo continuaré treballant com ho he fet  durant tot el meu temps en la política, perquè realment puguem dir que les dones són respectades i tractades com iguals”. No n’hi ha prou amb bones intencions. La magnitud de la violència sexual contra les dones, que no distingeix classes socials, la posen de manifest els mega prostíbuls de luxe als que només hi tenen accés les altes esferes polítiques i els magnats de l’economia i l’església. La metàstasi cancerígena està tant estesa que no n’hi ha prou amb declaracions polítiques, lleis contra la violència sexual, ni l’educació sexual en les escoles. La malura està tant estesa que no serveixen el “pegats Sor Virginia”. Requereix la intervenció quirúrgica que només pot realitzar Jesús, el Metge diví que amb la sang vessada en el Gòlgota pot extirpar el pecat de la lascívia que porta a realitzar les malifetes que es fan contra la dona

L’apòstol Pau escrivint als cristians a Galàcia els exposa el remei per combatre la malaltia que comentem en aquest escrit. Si el lector està verament preocupat pel tema de l’assetjament sexual contra la dona el convido a seguir amb molta atenció el que l’apòstol li vol dir.

“Per tant, dic: Camineu en l’Esperit, i no satisfareu els desigs de la carn” (Gàlates 5:16). Per a ser vencedors en la lluita contra l’assetjament sexual de la dona cal caminar en l’Esperit. Què significa aquest caminar? Ni més ni menys que s’ha de ser un ver creient en Crist. Per al  ver creient en Crist el text deixa entreveure una lluita espiritual interna entre la nova criatura que s’és en Crist i l’antiga de quan s’era enemic d’Ell. “Perquè la carn desitja contra l’Esperit, i l’Esperit contra la carn: i aquests s’oposen mútuament, a fi que no feu les coses que voldríeu” (v.17). Al estar en Crist es lliura una forta baralla entre la vida nova que hi  en ell i la vella naturalesa carnal de l’estar fora de Crist. La pau que reflecteix el rostre de la persona que és en Crist amaga el conflicte espiritual intern entre el bé que vol fer el creient i l’antiga condició d’enemic de Déu que es resisteix a abandonar el lloc preferent que ocupava abans de la conversió a Crist.

“Però si us deixeu guiar per l’Esperit, no esteu sota la Llei” (v.18). Quina és la finalitat e la Llei de Déu? Fer veure que l’ésser humà és un pecador: “No cometràs adulteri” (Èxode 20: 14). “No cobejaràs la muller del teu proïsme” (v.17). Aquests textos ens diuen el que els homes són respecte les dones. Algú podrà dir: jo no he comès adulteri, però cobejar-les, qui pot dir que no ho ha fet mai? Jesús posa fi a la discussió quan diu: “Heu escoltat que va ser dit als antics: No cometràs adulteri. Però jo us dic: Tot aquell que mira una dona per cobejar­-la, ja ha comés adulteri amb ella en el seu cor” (Mateu 5: 27,28).

L’apòstol diu que la persona que és guiada per l’Esperit “no està sota la Llei”. A aquesta persona la Llei no la condemna perquè qui és guiat per l’Esperit significa que la tal persona ha cregut que Jesús és el seu Salvador que ha pagat amb la seva sang el preu del seu pecat. La Llei li assenyala la seva condició de pecador, però no el condemna perquè el deute amb Déu l’ha pagat Jesús morint a la creu al seu favor. “Per tant, ara no hi ha cap condemnació per al qui són en Crist Jesús, que camineu no segons la carn, sinó segons l’Esperit” (Romans 8:1).

L’apòstol indica quines són les obres de la carn, la manera de comportar-se sense Crist. Assenyalarem les que es refereixen al tema de l’assetjament sexual contra la dona: “Adulteri, fornicació, impuresa, lascívia” (v.19). Sense aquests quatre pecats no hi hauria escàndols sexuals com els que han avergonyit Gran Bretanya. L’estocada mortal conta l’assetjament sexual de la dona la dóna l’apòstol quan escriu: “Els qui són de Crist han crucificat la carn amb les seves passions i desitjos. Si vivim en l’Esperit, caminem també en l’Esperit (vv.24,25). Com dubto que tota la societat es converteixi a Crist, no tinc el més mínim dubte que els escàndols sexuals continuaran ocupant amplis espais en els mitjans de comunicació.

Octavi Pereña i Cortina