REFORMA INACABADA

“Un fet que semblava superat perquè es reservava a èpoques d’obscurantisme religiós segueix sent d’actualitat: El comerç de relíquies. Eusebio Val escriu: “Els italians sempre han estat molt catòlics i hàbils comerciants. No cal sorprendre’s, doncs, del puixant negoci amb les relíquies sagrades, menys encara en aquest temps de tan fàcil d’accés al mercat global gràcies a internet. El portal dels Estats Units d’eBay, colós de les vendes i subhastes en línia, s’ofereix un reliquiari que suposadament conté un minúscul recipient amb llet del pit de la Verge Maria, la llet que va prendre Jesucrist. El preu és de 3.000 dòlars”. No em puc imaginar algú acostant-se a Maria mentre  alletava el seu Fill i posant-li una ampolleta sota el pit per recollir unes gotes de tant preuada llet! No puc concebre que algú   cregui que després de més de 2000 anys s’hagi conservat una minúscula mostra de la llet de Maria, de no ser que aquesta persona cregui l’ensenyança catòlica que els ossos i altres relíquies de suposats sants s’hagin de venerar amb una espècie de culte religiós perquè per elles es poden aconseguir gràcies i favors divins.

Val segueix escrivint: “El Vaticà és molt conscient d’aquesta escandalosa realitat i vol posar-hi límit…Per això, dissabte passat (que hauria de ser el 16 de desembre de 2017), es va anunciar un ampli decret de 38 articles amb  instruccions molt precises sobre l’autenticació, conservació i manipulació de relíquies sagrades”. Quina credibilitat se li pot donar a la garantia d’autenticitat que procedeix d’una institució que no es caracteritza precisament per ensenyar la veritat? El comerç de relíquies continuarà i es pagaran preus astronòmics per elles mentre els fidels catòlics segueixin creient l’engany que es puguin venerar els nomenats sants i un cop morts se’ls pugui retre culte i súpliques com si fossin déus i d’ells rebre benediccions espirituals i temporals. Una pregunta que s’haurien de fer els qui es deixen seduir per l’engany de les relíquies és: si l’apòstol Pere no va acceptar que el centurió Corneli caigués als seus peus i es prostrés quan va sortir a rebre’l, l’apòstol, aixecant-lo li diu: “alça’t, que jo mateix sóc un home” (Fets 10: 25,26). Com podria acceptar ara que és mort el culte que se li ofereix?. És impensable que acceptés l’adoració que pertany exclusivament a Déu. No li passaria pel cap acceptar tal heretgia.

El culte a les relíquies té un fort sabor de fetitxisme. El fetitxisme és la forma més grollera d’idolatria, consisteix a retre culte i atribuir-li virtuts màgiques a objectes materials tal com els produeix la natura. Només cal que es pronunciïn unes paraules en llatí i fer la senyal de la creu amb la mà i aquells objectes inofensius adquireixen propietats màgiques. El pa i el vi consagrats conserven el seu aspecte naturals i es transformen amb  el cos i l sang de Jesús. Es converteixen en objecte d’adoració, adoració que pertany exclusivament a Déu. Se’ls transporta en processó per rebre la veneració dels assistents. L’aigua, després de ser beneïda rep el poder de regenerar el batejat. L’oli pur d’oliva tot just consagrat confereix gràcia als malalts que són a punt de morir quan se’ls ungeix amb ell…

Segons Val “la Santa Seu no  vol eliminar una expressió tant important de la religiositat popular –que és molt valorada pel papa actual, Francesc- sinó regular-la d’una manera adequada per evitar abusos. S’imposen procediment molt precisos i controls estrictes”. Sobretot conservem la pietat popular que és contraria a les ensenyances bíbliques!

Amb la celebració del Cinquè Centenari de la Reforma iniciada per Martí Luter la Reforma no s’ha acabat. Luter va denunciar la superstició existent en l’Església catòlica i va posar a l’abast del poble alemany la Bíblia en la seva llengua. Altres nacions europees van seguir l’exemple de Luter i els reformadors van posar  a l’abast dels seus pobles la Bíblia en les diverses llengües vernacles. Per fi la Bíblia estava a l’abast del poble de manera entenedora. No n’hi ha prou amb tenir una Bíblia en llengua comprensible cal tenir ganes de llegir-la. Malauradament aquest desig no està massa estès. Les versions protestants de la Bíblia tenen una característica que les diferencia de les catòliques: No tenen notes a peu de pàgina, notes que dirigeixen els lectors a interpretar la lectura segons el pensament dels doctors que té la Santa Mare Església. S’anul·la la llibertat que té l’Esperit Sant d’ajudar els lectors a entendre allò que Ell ha inspirat als homes escollits a escriure

Les esglésies han d’estar immerses en un constant procés de reforma. Això és possible quan els fidels segueixen les instruccions que l’apòstol Pau dóna escrivint al seu deixeble Timoteu: “Tu, en canvi, persevera en les coses que vas aprendre i et vas assegurar, sabent de qui les has après, i que des de petit coneixes les Sagrades Escriptures, les quals et poen fer savi per a la salvació per mitjà de la fe en Crist Jesús. Tota l’Escriptura és inspirada per Déu, i és útil per a ensenyar, per redargüir, per corregir, per instruir en la justícia, a fi que l’home de Déu sigui complet, preparat per a tota obra bona”. (2 Timoteu 3: 14-17). Aquest text no invalida el pastorat evangèlic. Reforça el compliment del deure que tenen els pastors de predicar la sana doctrina. Alhora, el fidel és exhortat a vetllar per la seva salvació. No pot posar-la passivament en mans alienes. Que els fidels disposin de la Bíblia fa possible que puguin contrastar l’ensenyança que imparteixen els qui estiguin a càrrec de les esglésies. Els pastors no deixen de ser persones fal·libles que necessiten, quan calgui, ser corregits. La reforma iniciada per Martí Luter el 31 d’octubre de 1517 encara no ha assolit el seu objectiu. A mesura que esglésies i fidels persisteixin en una reforma constant, la Reforma s’anirà acostant a la meta. L’arribada s’assolirà el dia de la resurrecció.

Octavi Pereña i Cortina