LA CAUSA DEL TERRORISME

Màrius Carol, en el seu escrit La banalitat del mal (La Vanguardia 20/08/2017), escriu: “Quan es parla dels atemptats terroristes, la nostra civilització que és filla de la Il·lustració, del pensament racional i del saber científic, intenta buscar les raons de l’altre, pensa què hem fet malament, sent mala consciència perquè creu que les coses es podrien haver fet millor. És sa, intel·ligent i fins i tot just indagar en què hem fallat. Però segurament resulta ingenu i excessivament racional auto culpar-nos”.

Màrius Carol esmenta: Il·lustració, pensament racional, saber científic, en l’intent de buscar les raons de l’altre. Penso que el director de La Vanguardia s’equivoca quan intenta descobrir “les raons de l’altre” des de la racionalitat. Més d’una vegada” diu Marius Carol, hem sentit lloances diverses al model català d’integració. I no s’ha de tenir dubtes que és bo i que facilita la convivència. Però això no és un salconduit per a una societat sense terrorisme…els joves d’origen marroquí de la cèl·lula gihadista que ha atemptat aquesta setmana a Catalunya tenen l’origen a Ripoll i semblaven la prova del nou d’aquesta capacitat integradora. Com ho demostren les notes a l’institut Abat Oliva  o la seva participació en l’equip de futbol de la penya barcelonista. Però la influència d’un iman salafista va poder ser fatal. Es tem que ell els podria haver radicalitzat i haver infós la rancúnia per matar a sang freda. De la banalitat el mal a la llavor del  diable”.

En el text Marius Carol esmenta el diable. ¿Es creu en aquest personatge maligne que amb l’ instrument d’un iman pot inocular en uns joves ben educats i ben integrats “la rancúnia per matar a sang freda”? afirmo que no. En una societat que “és filla de la Il·lustració, del pensament racional i del saber científic” no hi ha espai per allò que no es pot analitzar i mesurar amb la raó. Tot el que té que veure amb l’esperit, és dir, en tot allò que hi participa l’Esperit Sant de Déu, se’l considera fanatisme i en el millor dels casos fabulisme. Aquí rau el gran fracàs de la societat que és filla de la “Il·lustració, del pensament racional i del saber científic”. En haver desterrat Déu del seu pensament la societat es troba desarmada per fer front  a problemes que són d’índole espiritual. El problema del terrorisme no s’origina en la manca de reflexió ni en l’absència de pensament crític com diu Hannah Arendt referint-se a la banalitat del mal, segons diu Marius Carol. Cada cop que es repeteix un atac terrorista, els politòlegs, els tertulians, els filòsofs, els religiosos, els educadors, diuen la seva al respecte, però si no es té en compte Déu, el Pare de nostre Senyor Jesucrist, les reflexions es fan sobre un fonament de sorra que no arriben a bon port a causa de la seva inestabilitat.

El  mal no és un concepte filosòfic per discutir-se en una plafó de televisió o en un debat entre savis. És un fet real, la substitució de la paternitat divina per la del diable. En el moment de la desobediència d’Adam es va produir aquesta transferència, ja que en la seva condició de pare de tota la humanitat el fet ha afectat a tota la seva descendència. Ara bé si es creu que la Bíblia és un llibre de relats fabulosos per distreure, llavors no té sentit fer-li cas. En aquesta situació el mal en general i el terrorisme en concret no té solució. Estarem donant voltes sense arribar enlloc. Moltes especulacions però res en concret.

La Bíblia afirma que el diable és un ésser espiritual malvat, per tant, invisible, que es materialitza apoderant-se d’un cos. La primera materialització satànica va ser en una serp i així va poder induir a Adan a desobeir Déu. Aquesta desobediència és d’una importància cabdal perquè és la transferència de fill de Déu a fill de Satanàs. Aquesta transferència inicial té conseqüències devastadores. Tota la descendència d’Adam té com a pare el diable. Això explica l’existència del mal en general i el terrorisme al llarg de tota la història.

Jesús desqualifica el concepte banal que es té del diable que se’l representa com un bufó que fa petar de riure, representat com un ésser rogenc amb banyes, cua i un trident a la mà que fa bufonades en els pastorets nadalencs i en els cercaviles festius. No, aquest no és el concepte que Jesús té del diable, l’enemic número u de la humanitat. El descriu així. “Vosaltres sou del vostre pare el diable, i voleu fer els desigs del vostre pare, ell és homicida des del principi, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha veritat. Quan parla la mentida, parla del que li és propi, perquè és mentider i pare de la mentida” (Joan 8:44). ¿No acrediten les obres dels homes de qui són fills? Mentre no hi hagi un canvi de paternitat és impossible resoldre de manera efectiva els problemes del mal i del terrorisme. És una afer col·lectiu. El canvi de pare en tota la humanitat no es produirà perquè en són molts els qui no volen creure en Jesús. Ara bé, sí que es pot fer en l’aspecte individual. Cada persona que es reconegui pecadora  i cregui en Jesús com el seu Senyor i Salvador, es produeix la transferència de fill del diable a fill de Déu i les bones obres que fa serveixen per pacificar l’entorn en que es mou.

Octavi Pereña i Cortina