GUERRA!

El periodista Josep Corbella li pregunta a Carme Jordi, astrofísica de la Universitat de Barcelona: Què pensa que és cert encara que no pugui demostrar-ho? Resposta. “Que Déu no existeix”. Li torna a demanar: Una pregunta per la qual no tingui resposta: “Per què la humanitat no ha estat capaç d’abolir les guerres?” Ambdues respostes formen part  de les dues cares d’una moneda. Sense Déu la violència sigui del tipus que sigui és inevitable.

Pel tema al que ens referim seria molt convenient tenir present les paraules de Jaume per fer desaparèixer la ignorància de Carme Jordi pel que fa el per què l’home és incapaç d’abolir les guerres. A la d’ella hi hem d’afegir la del japonès Yosiko Kajmoto, supervivent de la bomba atòmica llançada sobre Hirosima l’any 1945, que a la pregunta: Què ha entès de l’ésser humà, respon: “Individualment les persones són bones, ho he pogut comprovar en els viatges per tot el món, però en conjunt, la humanitat sempre està ficada en guerra. És un misteri que no aconsegueixo entendre”.

Anem, doncs, a veure què ens diu Jaume “¿D’on venen les guerres i les lluites entre vosaltres?” ¿No venen d’això, dels vostres plaers que combaten en els vostres membres? Cobegeu, i no teniu; mateu i envegeu , i no podeu aconseguir; lluiteu i feu guerra, però no teniu, perquè no demaneu; demaneu, i no rebeu, perquè demaneu malament, per malgastar-ho en els vostres plaers” (Jaume 4:1-3).

Totes les guerres tenen un alt grau d’estupidesa humana. La guerra en singular es multiplica de manera exponencial si al substantiu se li afegeix l’adjectiu nacional o confessional. Lluitar per una cosa intangible, una idea, una creença, és quelcom irracional, cosa que sol convertir els conflictes en més sanguinaris que les guerres que persegueixen objectius concrets. Les coses materials es poden negociar: les intangible com la fe, la pàtria, no.

El periodista i impressor lleidatà Pau Guimet, referint-se a la Guerra Civil espanyola, entre altres coses ha deixat escrit: “Si la guerra és la destrucció, l’assassinat en massa, el robatori, la violació, l’èxode, la fam, la desolació, la misèria, l’aplanament moral, la neurastènia folla, no capeixo que hi hagi persona de juí normal que s’entregui al conformisme que, davant la catàstrofe del nostre país suposa aquesta frase idiota que resa: és la guerra”. Amb la catàstrofe nacional que va representar la insurrecció franquista, ens surt el ministre Gallardón amb aquesta frase que fa tremolar: “España es una gran nación que vale la pena vivir y querer, y por la que merece la pena luchar”. El ministre no ha entès, amb l’experiència de la Guerra Civil, la desgràcia que comporta voler resoldre els problemes polítics amb guerra. Els problemes polítics  en un Estat democràtic es dirimeixen en el Parlament i en les urnes, mai amb la declaració de guerra.

Una frase molt breu però molt gràfica, la del general William Tucumsch Sherman, que era partidari de terra cremada: “La guerra és l’infern”.

El filòsof britànic C. S. Lewis, que va participar com a soldat en la primera Guerra Mundial, en esclatar la Segona va descriure els sofriments dels soldats, així: “Tot el que em fa por de qualsevol tipus d’adversitat es concentra en la vida del soldat en actiu, de servei. Semblant a la malaltia l’amenaça el dolor i la mort. Semblant a la pobresa l’amenaça el mal habitatge, fred, calor, set, fam. Semblant a l’esclavatge l’amenaça el treball feixuc, humiliació, injustícia i govern autoritari. Semblant a l’exili, et separa de tot el que estimes”.

No. Posar fi a la guerra no està en l’home aconseguir-ho. Ho estem veient de manera molt clara  amb el que passa avui. La cobdícia dels governs impedeix eliminar-la. En nom de la pau s’incrementen els pressupostos militars. Les empeses que fabriquen armes es lucren fabricant-les i, a pesar dels embargaments internacionals se segueixen fabricant i distribuint-se en zones en conflicte. La cobdícia no coneix límits.

El profeta Isaïes que és un bon coneixedor de la naturalesa humana, escriu: “Els seus peus corren al mal, i s’afanyen a vessar sang innocent: els seus pensaments són pensaments d’iniquitat, devastació i destrucció hi ha en les seves rutes, no hi ha judici en els seus senders; s’han fet senderes torçades: ningú dels que hi passa no coneix la pau” Isaïes 59: 7,8)

Quan els deixebles li van preguntar a Jesús quines són els senyals del temps, els va dir: “I començareu a sentir parlar de guerres i de rumors de guerres. No us inquieteu perquè cal que passin aquestes coses, però encara no és la fi. Perquè s’alçarà nació contra nació, i regne contra regne. I haurà fams i pestilències i terratrèmols en diversos llocs. Però totes aquestes coses són el començament dels dolors” (Mateu 24: 6-8). ¿No és un viu retrat del nostre temps?

El profeta Isaïes dóna una visió del futur que contrasta amb el present. La nova terra que sorgirà amb la vinguda gloriosa de Jesús, el dia que vindrà a buscar el seu poble perquè hi habiti en ella, és molt desitjable: “El llop habitarà amb l’anyell, i el lleopard s’ajaurà amb el cabridet, estaran junts el vedell i el lleó jove i l’animal de corral, i un nen els dirigirà. La vaca i l’ossa pasturaran plegades, i els seus petits jauran junts, i el lleó menjarà palla com el bou. I l’infant de llet jugarà vora el forat de l’àspid, i el de llet estendrà la mà al cau del basilisc…perquè la terra serà omplerta del coneixement del Senyor, com les aigües cobreixen el mar” (Isaïes 11: 6-8). En aquest dia de data incerta que anuncia Jesús, el paradís que es va perdre en Adam es recuperarà per no tornar-se a perdre mai més.

Octavi Pereña i Cortina