REGENERACIÓ POLÍTICA

Els polítics han perdut la confiança de l’electorat perquè la mentida és la seva filosofia. Creuen que els enganys no es descobriran, però no recorden la dita: “És més fàcil agafar un mentider que un coix”. Més aviat o més tard s’atrapen els mentiders, cauen en la xarxa que ells mateixos han teixit. També es diu que el mentider ha de tenir molta memòria per no contradir-se amb els enganys dits prèviament. Ni així, els mentiders de mena no rectifiquen i s’emboliquen més i més en els seus enganys. Com l’electorat és masoquista, no ens ha d’estranyar que quan es presenten noves eleccions els polítics corruptes se’ls recompensa amb la majoria de vots. Sembla com si l’electorat cregui que val més boig conegut que savi per conèixer. ¿És que l’elector li agrada que el flagel·lin quan elegeix candidats corruptes o és que els elegeix perquè així es taparan les seves pròpies corrupteles?

¿Per què hi ha tanta mentida en la política i en la societat? Amb la Bíblia oberta i amb el desig sincer que ens aporti llum sobre el tema, llegirem: “Vosaltres sou del vostre pare el diable…i no es va mantenir en la veritat. Quan parla la mentira parla del que li és propi, perquè és mentider i pare de la mentida” (Joan 8:44).

Un bon govern mai depèn  de si els seus membres tenen estudis superiors  i si fan exhibició de diplomes i màsters per enlluernar els votants, sinó de les seves qualitats morals i ètiques. La maquinària governamental sempre està supeditada a la voluntat dels qui l’utilitzen. Segons sigui la qualitat ètica i moral dels maquinistes així funcionarà la màquina.

“El que és més greu”, diu el filòsof Emili Lledó, “no és la ignorància en l’àmbit personal. La meva ignorància no té transcendència. El que és més greu és un ignorant amb la ment deformada i poder polític. És terrible que aquesta persona pugui decidir sobre el que ens afecta a tots…Aquest país necessita polítics decents”. No està sol Emili Lledó en afirmar que Catalunya necessita polítics decents. En les tertúlies de cafè els ciutadans ignorants de l’entramat polític defensen la necessitat de governants decents, que no siguin corruptes. Les enquestes que es fan en directe durant les tertúlies televisives, els teleespectadors via Twitter o Facebook, reconeixen la necessitat de polítics decents que no siguin corruptes.

Abans hem dit que els polítics es caracteritzen per la mentida i sabem que la causa d’aquesta peculiaritat tant nefasta pel benestar social és que tenen com a pare espiritual el diable. No sols ells, totes les persones, inclús les més honorables, si no s’han convertit a Crist i per aquest fet tenen Déu, que és la veritat, tenen com a pare el diable. Per això la mentida està tan escampada per tota la societat, sense distinció entre classes socials.

Ben segur que la majoria dels lectors han sentit parlar dels Deu Manaments. Un dels manaments de la Llei de Déu diu: “No donaràs fals testimoni contra el teu proïsme” (Èxode 20:16). Aquest manament condensat el coneixem com: “No mentiràs”. El que la Bíblia contingui aquesta prohibició i en parli tant significa que no és un pecat residual, sense cap importància, un pecat anomenat venial, insignificant.

Com descendents d’Adam que som, som mentiders de mena. La nostra naturalesa espiritual tacada pel pecat fa inevitable que siguem mentiders. Quin és el propòsit del manament “no donaràs fals testimoni contra el teu proïsme”. No és induir-nos a eliminar-lo amb un ascetisme estricte: flagel·lacions, dejunis extrems, peregrinacions, que per encàrrec, una altra persona les faci per nosaltres. No. D’aquestes manera no aconseguirem treure la mentida de les nostres vides El que obtindrem amb aquests mètodes ineficaços és carregar-nos de frustració. Amb els nostres esforços, per més bona voluntat que hi fiquem, no podrem eliminar la nostra tendència innata de mentir.

¿Per a què serveix el manament? Assenyala la impossibilitat de complir la Llei de Déu. Amb una “mentida pietosa” que ens és tant familiar, és un incompliment de tota la Llei de Déu. Aquesta ofensa a Déu, els transgressor no té cap mitjà al seu abast pagar-la. La Llei, els Manaments de Déu, té el propòsit de “dur-nos a Crist a fi que siguem justificats (declarats innocents) per la fe” (Gàlates 3:24). Ser justificats per la fe significa que es creu en Jesús com a Senyor i Salvador i que la sang que va vessar en la creu neteja tots els nostres pecats i l’Esperit Sant pren el control de les nostres vides, alliberant-nos de l’esclavatge del pecat, i de la mentida en concret.

Creure en Jesús no significa que el creient es converteix en una persona perfecta. La perfecció s’assolirà el dia de la resurrecció, però avorreix la mentida. La rebutja de tot cor i amb la força que li atorga l’Esperit Sant deixa de ser un mentider compulsiu.

La regeneració política no depèn de controls anticorrupció. Feta la llei feta la trampa, sinó de la fe en Crist que transforma les persones que estimen el pecat, la mentida, en persones que l’avorreixen i aspiren  a la santedat que és obra de l’Esperit Sant.

Octavi Pereña i Cortina