ANORÈXIA

La catedràtica Rosa Maria Raich, amb més de 25 anys treballant en el tema dels trastorns de l’alimentació reclama que es desemmascari l’engany dels cossos perfectes inexistents. La política de “provocar insatisfacció corporal és el gran negoci”. Els trastorns  de l’alimentació avui són la tercera malaltia crònica entre les noies més joves.

“La primor és una obsessió imposada per la indústria més que el desig del públic. El públic vol veure cossos bonics i ballarines d’aspecte saludable. Però encara existeix la pressió de ser prim. Algunes venen del món de la moda i això afecta el ballet” (Tamara Rojo, directora artística de l’English National Ballet). És molt forta la pressió sociocultural no sols de ser prim, sinó també per tenir el cos perfecte. La indústria de la moda, de la cosmètica, de la cirurgia plàstica, de l’alimentació s’han confabulat per crear un cànon de bellesa inexistent que tendeix a fer-nos tots iguals, com si fóssim clonats, sortits d’un mateix motlle. Quelcom semblant a les insípides tomates que tenen el mateixa mida, pes i color. L’ésser humà no és un article fabricat en sèrie sinó una obra d’artesania, amb totes les peculiaritats d’un individu irrepetible. Les obres artesanes mai són iguales. S’assemblen, però no són iguales i totes són belles.

La pressió que les grans empreses que controlen el món de la bellesa exerceixen particularment en les adolescents té un efectes molt  perjudicials en la salut ja que inciten, particularment les noies, que no s’ajusten al patró de bellesa artificial, a començar una dieta molt estricta ja que “és la necessitat de conformar-se a un model d’estètica que recompensa la primor, inclús excessiva. Segons nombrosos psiquiatres, de fet, la inclinació actual d’acceptar models de bellesa femenina que enalteixen la primor té efectes devastadors en molts dels hàbits alimentaris adolescents. Aquí és on la moda entra en l’escenari, precisament amb models, revistes de moda i tot el que tingui que veure amb l’estètica” (Franca Sozzani, cap de direcció de Vogue Itàlia).

Segons el Dr. Eduardo Serrano, cap de la unitat de trastorns de l’alimentació de l’hospital  psiquiàtric Sant Joan de Déu, la situació segueix estable “però sí es detecten casos d’inici més precoç i un augment de la preocupació per la imatge corporal entre noies cada vegada més joves”. Les adolescents, també les preadolescents donen molta importància a ser primes. Mentre el negoci dels productors de bellesa, la indústria de l’alimentació, les clíniques de cirurgia estètica , les passarel·les segueixin fomentant la primor com el model de bellesa ideal, es seguiran donant casos  d’adolescents que es faran incisions a les cuixes per tal que el dolor els tregui les ganes de menjar o fer ús del vòmit compensatori per llençar el que han menjat per no engreixar-se o per aprimar-se. L’obsessió per la primor imposada és tan forta que inclús s’ingereixen boles de cotó fluix impregnades de sucs per tal de matar la gana.

La coreògrafa i ballarina belga Catherine Allard amb residència a Catalunya aconsella les seves alumnes perquè no es deixin entabanar per la cultura de la primor: “Abans que ballarines sou dones”. Una ensenyança que crea molts problemes es que la primor equival a un cos perfecte “és totalment fals. La primor només és un tipus d’estètica: hi ha cossos prims no estètics. La quantitat de greix és un factor que hi influeix, però també l’esquelet, la massa muscular, les proporcions, l’alçada…En definitiva, que amb freqüència només es persegueix un objectiu a vegades impossible com estar molt prim sinó que, en cas que s’aconsegueixi, no és garantia del cos perfecte” (Magda Carlas).

L’European Eating Disorders, en un informe diu:: “Sovint una anorèxia està vinculada amb algun conflicte, i a vegades ni elles ho saben”. La causa dels trastorns alimentaris que condueixen a l’anorèxia patològica cal anar a buscar-les en l’ànima de les nenes que allotja inseguretat per no sentir-se estimades pels pares, rebutjades pels amics i assetjades a causa de la seva morfologia particular. Fer cas a l’eslògan “perquè tu ho vals” que divulga la publicitat per incitar les dones a adquirir els productes cosmètics que venen, esclavitza a aquesta filosofia. Es deixa de ser lliure. Tota mena d’esclavitud és danyina. La filosofia del perquè tu ho vals atempta contra la identitat personal perquè fa sentir malament sent com una és. La clau per lluitar contra l’anorèxia patològica  tan danyina és aconseguir que una estigui contenta amb el cos que té. Ajudarà a assolir aquest contentament amb la pròpia imatge la fe en Jesús perquè aquest allibera dels temors , les inseguretats  que impulsen a no voler distingir-se de la resta per tal de no ser rebutjades. La fe en Jesucrist omple l’omple l’ànima de l’amor que no es troba ni en la família ni en els amics. El resultat de la fe en Jesucrist és que es construeix  la persona sobre la Roca  que dóna l’estabilitat que permet passar de les opinions alienes que tan afecten si se’ls hi fa cas.

Octavi Pereña i Cortina