RECUPERAR L’HONORABILITAT

Pau Molins, l’advocat de la infanta Cristina s’està plantejant interposar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem “per demostrar que mai no havia d’haver estat jutjada” i aclarir qualsevol dubte sobre la seva honorabilitat. En una entrevista televisiva Pau Molins va dir que l’hipotètic  recurs demanaria el dret a  l’oblit per intentar eliminar les imatges de la infanta durant el judici. L’advocat va dir que “ho vol fer pels seus fills, però encara té dubtes”. Amb l’hipotètic recurs la infanta voldria “aclarir qualsevol tipus d’ombra sobre la seva honorabilitat”.

El judici de la infanta i el seu marit Urdangarin va ser molt mediàtic a causa de les persones jutjades. Les imatges s’han penjat a la xarxa i han donat la volta al món. És impossible retirar-les de circulació. Insensateses d’adolescència i d’adults fan que les imatges penjades tinguin l’efecte bumerang més indesitjable. La infanta hauria d’assumir la possibilitat que en el futur i en el moment menys desitjat puguin reaparèixer les imatges que desitjaria s’haguessin esborrat del tot.

La infanta Cristina absolta en el judici pel cas Nóos voldria “aclarir qualsevol tipus d’ombra sobre la seva honorabilitat”. Desconec si la infància, malgrat haver estat absolta també és culpable  dels delictes financers pels que ha estat declarat culpable el seu marit. Si fos així, recuperar l’honorabilitat legal no li tornaria l’honorabilitat perduda de la seva ànima. Aquesta pèrdua és una càrrega molt feixuga per a tots els éssers humans ja que tots sense excepció hem pecat. Ni les monarquies són exemptes de pecat. “Ja que tots hem pecat i no aconsegueixen la glòria de Déu” (Romans 3:23). Ni els monarques que al seu nom se’ls hi afegeix el qualificatiu “sant, ni al presidents que tenen el títol de “Molt Honorable”, són honorables.

De les criatures de Déu només Adam i Eva i per molt poc temps van ser persones molt honorables i santes. Tant bon punt van desobeir Déu van perdre l’honorabilitat en que havien estat creats. Als ulls de Déu van perdre l’honor en que havien estat creats. Com tots som descendents d’Adam tots som pecadors i des de la concepció se’ns penja al coll l’etiqueta “Deshonrat”. Som conscients de la degradació amb que el Creador ens ha castigat i pretenem eliminar-la amb noms pomposos, batejant amb el nostre nom les propietats perquè se’ns recordi després del decés, sent benefactors de l’Església per aconseguir mèrits davant els ulls de Déu…Com més es fa per netejar la deshonra de l’ànima més insatisfacció ens assetja. Ens trobem en la roda del hàmster, treball inútil i feixuc voler recuperar per nosaltres mateixos l’honorabilitat perduda. “Encara que et rentis amb lleixiu, i multipliquis el sabó sobre tu, la teva iniquitat està marcada davant meu, declaració del Senyor el teu Déu” Jeremies 2: 22). “Qui pot dir he purificat el meu cor, estic net el meu pecat?” (Proverbis 20: 9). Ningú, és la resposta. Només Déu pot fer que l’ésser humà recuperi l’honorabilitat perduda en l’Edèn. Com s’ho fa?

“La sang de Jesucrist, el Fill de Déu, ens neteja de tot pecat” (1 Joan 1:7). Des del moment que Déu mata uns animals i amb les seves pells cobreix la nuesa d’Adam i Eva per tapar la vergonya que sentien els infractors de la Llei, Déu ensenya que sense vessament de sang no hi ha perdó dels pecats que li roben la seva honorabilitat. La sang dels animals sacrificats no esborren el pecat, és un símbol que ens transporta a un altre lloc. Ben aviat Déu ensenya als nostres primers pares cap a on havien de mirar  per a recuperar l’honorabilitat perduda amb la desobediència.

El Creador dirigint-se a la serp  instigadora indirecta de la transgressió d’Adam, li diu: “per haver fet això” (temptar Eva per fer-la pecar i a través d’ella Adam de qui procedim tots), “maleïda seràs més que tot el bestiar i més que totes les bèsties del camp. Aniràs sobre el teu ventre i menjaràs pols tots els dies de la teva vida. I posaré enemistat entre tu i la dona , i entre el teu llinatge i el seu llinatge. Ell et ferirà al cap, i tu li feriràs el taló” (Gènesi 3: 14,15).

Aquestes paraules profètiques, la primera profecia anunciada, les va dir Déu directament, sense intervenció humana, tot just comença la història de la humanitat tacada pel pecat. Ens diuen com pot l’home deshonrat pel pecat recuperar l’honorabilitat perduda. Assenyalen que el Redemptor serà un descendent de la dona. El desenvolupament generacional ens porta a Natzaret on la verge Maria accepta ser fecundada per l’Esperit Sant per gestar Jesús, el Fill de Déu encarnat que en la creu del Gòlgota ferirà el cap de la serp, Satanàs, per redimir l'home del seu pecat. Per la fe en Jesús i gràcies a la seva mort en favor dels pecadors es produeix el miracle de convertir el pecador en un fill de Déu, cohereu amb Jesús dels béns celestials. El perdó de Déu converteix la deshonra del pecat en honorabilitat. Cap tribunal humà podrà arrabassar l’honorabilitat, regal de Déu, que cobreix el creient en Crist.

Octavi Pereña i Cortina