¿LLUM O FOSCOR?

Victor Kubik, en el seu escrit Putin i Rússia en pugna pel poder, citant The Economist diu que Vladimir Putin president de Rússia “encapçala el que anomena mendocracy (democràcia apedaçada), una societat governada per mentiders”.

El Roto, en una de les seves vinyetes presenta un home davant un mur molt alt i negre que s’allarga fins l’infinit, pels dos extrems, que dialoga amb ell mateix, dient: “Tranquil, vivim en l’era de les comunicacions”. “Sí, això rai!”. Potser el lector es preguntarà que té a veure la mendocracy de The Economist amb el colossal mur de la vinyeta d’El Roto. La  mendocracy està relacionada amb la mentida i aquesta democràcia apedaçada està encapçala per Putin. Putin no és l’únic mentider, és el cap d’un enfilall de mentiders que apedacen la Democràcia sense donar-li lluentor. Una carretera que a finor de l’asfalt es veu esquitxada per infinitat de pegats, és molt lletja. Així és la Democràcia apedaçada per la mentida. És una democràcia gens agradable.

La mentida s’oposa a la Veritat. Jesús descobreix la paternitat de la mentida quan diu als religiosos que l’interpel·laven: “Vosaltres sou del vostre pare el diable…i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha veritat. Quan parla la mentida, parla del que li és propi, perquè és mentider i pare de la mentida” (Joan 8:44). Jesús que és la Veritat diu als religiosos que l’interrogaven: “Però com que jo dic la veritat, no em creieu” (v. 45). En les paraules de Jesús s’hi veu l’enfrontament entre Déu i el diable. La veritat i la mentida. La llum i la tenebra. Dos extrems que mai es poden ajuntar.

Jesús “era la vida, i la vida era la llum dels homes. I la llum resplendeix en la tenebra, i la tenebra no la va comprendre” (Joan 1. 4,5), paraules que evidencien l’abisme infranquejable que separa la veritat de la mentida, la llum de la tenebra. La llum i la tenebra que es tracten en aquest escrit no té res a veure amb la matèria. És una qüestió d’índole espiritual.  Abans he citat les paraules de Jesús: “Vosaltres sou del vostre pare el diable…Quan parla la mentida, parla del que li és propi, perquè és mentider i pare de la mentida”. Ara que ens trobem a l’era de la postveritat i Putin encapçala “una societat governada per mentiders”, hem d’abandonar  el concepte del diable com el bufó que ens diverteix amb les seves pallassades als pastorets nadalencs i en els cercaviles festius. El diable com pare de la mentida que és, vol que el vegem així perquè no li plantarem cara amb el poder de Déu perquè fugi de les nostres vides.

Per concepció biològica tothom neix tenint com a pare espiritual el diable. És molt possible que el lector pensi que ho dic massa fort.  Si tenim els ulls ben oberts i sense prejudicis, observarem el que passa en el nostre entorn. Ens adonarem que la mentida aflora ben aviat en els infants sense que ningú els ensenyi a mentir. ¿No és una evidència prou clara que tothom ve a aquest món tenint com a pare espiritual el diable? Davant d’aquesta evidència irresistible, l’apòstol Pau no dubta en dir als efesis que s’han convertit a Crist: “Perquè en altre temps éreu tenebra, però ara sou llum en el Senyor, camineu com a fills de Déu” (Efesis 5:8). El creient en Crist és eternament salvat. Per la fe en Jesús es converteix en un fill de Déu, filiació que no pot perdre. Tots els seus pecats han estat esborrats per la sang de Jesús. Això és una certesa que dóna plena confiança al creient. També és veritat que el creient no és el que ha de ser. La salvació plena es farà realitat el  dia de la resurrecció, quan el pecat serà definitivament extirpat de la vida del creient i el diable llençat a les profunditat de l’avern, sense possibilitat de temptar-lo amb les seves mentides. Sent així, hem de continuar resistint el diable amb el poder de Déu. L’apòstol Pau recomana als creient d’Efes i amb ells a tots els cristians que habitaran en aquesta terra fins la vinguda gloriosa del Senyor Jesús. “Perquè la nostra lluita no és contra  sang ni carn, sinó contra els principats, contra les potestats, contra les potències còsmiques de la tenebra d’aquest segle, contra els esperits de la maldat en els àmbits celestials” (Efesis 6:12).

Com pot veure el lector que no vol seguir vivint en la tenebra espiritual i deixar de ser un mentider empedreït, ha de lluitar contra un enemic que no és una filosofia, sinó una persona espiritualment maligna  que comparada amb nosaltres és infinitament superior en força. Hem, doncs, prendre, “tota l’armadura de Déu, a fi que puguem resistir en el dia dolent i, després de fer totes les coses, estar ferms” (v.13). És una lluita espiritual semblant  a la que David va mantenir amb Goliat. Semblantment l’adolescent que va vèncer el gegant amb el poder que va rebre de Déu, nosaltres també podem vèncer el nostre poderós enemic espiritual amb el poder de Déu. És així com abandonarem la mentida, expressió de la tenebra espiritual, i així començar a caminar per un camí nou il·luminat per Jesús que és la llum del món.

Octavi Pereña i Cortina