NIHILISME

La periodista Berna González li pregunta al filòsof Rüdiger Safransky: ¿Nietzsche i el nihilisme espiritual segueixen vigents en aquest món d’avui? Heus ací la resposta: “Sí, sí, segueix sent vàlid. És el gran problema que ho està soscavant tot. Una societat funciona si té un fonament sòlid de valors, i aquests valors són normalment de caràcter religiós. Si aquests valors es van afeblint, els éssers humans perden les seves arrels espirituals. L’islam està en auge perquè des del punt de vista espiritual té un fonament molt fort. En Europa, en canvi el cristianisme està en retrocés”.

La periodista esmenta nihilisme espiritual. Potser el lector desconeix què significa nihilisme. El diccionari dóna aquesta definició. “Negació de tota creença, negació de tot principi polític i social”. La Bíblia considera el nihilisme com una doctrina errònia perquè nega l’existència de Déu, existència que no es pot demostrar amb raonaments filosòfics però que la creació en dóna fe de la seva existència: “Ja que allò que es coneix de Déu els és manifest, perquè Déu els ho ha manifestat. Perquè les coses invisibles d’Ell, el seu poder etern i la seva divinitat, són clarament visibles des de la creació del món i es comprenen a través de les coses creades, a fi que siguin inexcusables” (Romans 1: 19,20). La Bíblia considera niciesa el nihilisme. “Diu el neci en el seu cor: no hi ha Déu” (Salm 14:1). La base del nihilisme polític i filosòfic és la negació de l’existència de Déu. Aquesta negació no és innòcua. Té transcendència temporal i eterna. El filòsof Rüdiger Safransky en fa una crítica molt suau quan diu: “Una societat funciona si té un sòlid fonament de valors, i aquests valors són fonamentalment de caràcter religiós. Si aquests valors es van afeblint els éssers humans perden les seves arrels espirituals”. La Bíblia que va al fons de la gravetat de la negació de Déu, diu: “Perquè tot i havent conegut Déu, no el van glorificar com a Déu ni li van donar gràcies, sinó que van esdevenir vans en els seus raonaments i el seu cor insensat es va enfosquir. Afirmant ser savis, es van transformar en necis, i van canviar la glòria del Déu incorruptible per una imatge semblant a l’home corruptible, a ocells, a quadrúpedes i a rèptils” (vv. 21-23).

L’ànima no pot restar buida. Si no hi ha Déu se  l’omple amb la idolatria. L’home crea els seus déus que prenen noms i aparences segons l’època. Avui en l’Europa civilitzada no s’adoren imatges d’ocells, quadrúpedes i rèptils, però no han deixat d’adorar l’home amb els noms de verges i sants, afegint-hi els que són de caràcter tecnològic. Els efectes degradants són els mateixos. Rosana, la cantant “veu el món molt fràgil des de fa massa temps. N’hi hauria prou amb que els éssers humans comencessin a no fomentar allò que un no vol que li facin. Ser més humans, estar menys preocupats  per l’espai de cadascú i més pel de tots”. Rosana, com molts altres, creu que la solució als problemes humans està a la mà dels homes.

“El nihilisme espiritual” de Safransky porta a una degradació moral humanament incurable. Converteix la bonesa amb la que inicialment va ser creat l’home en maldat que no es pot guarir amb tècniques psicològiques ni amb maquillatges educatius, que no eradiquen la maldat que s’amaga en la profunditat de l’ànima. Els versets 24 a 32 del primer capítol de Romans fa un retrat de la condició humana no retocat amb Photo Shop. El presenta amb tots els seus defectes i arrugues. “La transgressió del malvat afirma en l’interior del meu cor: No hi ha temor de Déu enfront dels seus ulls. Perquè s’afalaga ell mateix els seus ulls per no trobar la seva pròpia iniquitat per odiar-la” (Salm 36: 1,2). El nihilista no es mira en el mirall de la Paraula de Déu per veure’s tal com realment és. Per això no pot deixar de banda la corrupció de la seva ànima perquè no vol que Jesús, el Metge espiritual, amb la seva sang li esborri tots els seus pecats. Amb l’ajut de l’Esperit Sant que fa que la sang de Jesús vessada en la creu del Gòlgota l’arbre dolent que dóna els fruits dolents que descriu el text de Romans que comentem es transformi en l’arbre bo que produeix fruits bons: “Amor, goig, pau, longanimitat, benignitat, bondat, fe, mansuetud, temprança” (Gàlates 5: 22,23).

Desterrat el nihilisme una albada resplendent i esperançadora s’albira en l’horitzó.

Octavi Pereña i Cortina