LES TORRES DE LA SAGRADA FAMÍLIA

La decisió que la torre de la ·Sagrada Família dedicada a Maria fos més alta que les dels quatre evangelistes la va prendre el cardenal Lluís Martínez Sistach l’any 2012. En el seu llibre recentment publicat “Un cardenal es confessa”, Martínez Sistach diu: “Com a president de la fundació per a la construcció del temple, vaig dir als arquitectes que fos així i així serà. Gaudí per la seva devoció a la Mare de Déu sota les advocacions de Misericòrdia, Montserrat i Mercè, sens dubte ho contemplarà des del cel amb molt bons ulls”. Josep Playà Maset titula l’escrit que tracta de la Sagrada Família i les torres que s’han de construir: “Decisió teològica per a la torre”. Realment el que s’hi amaga darrere el desig del cardenal que la torre dedicada a Maria sigui més alta que les dels evangelistes és una qüestió teològica de capital transcendència: “Qüestió de representativitat, en aquest cas, a la Verge li tocava ser més alta que els evangelistes”, escriu Josep Playà Maset.

A l’acabament de l’anomenat Sermó de la Muntanya Jesús va dir als seus oïdors: “Tot aquell doncs, que escolta aquestes meves paraules i les fa, el compararé a un home assenyat que va edificar la seva casa damunt la roca” (Mateo 7:24). Adoni’s el lector que Jesús va dir: qui escolta i fa, edifica sobre la roca. Escoltar va més enllà del Sermó de la Muntanya, abasta tota l’Escriptura, perquè tota ella ha estat inspirada per Déu “i és útil per ensenyar, per redargüir, per corregir per instruir en la justícia, a fi que l’home de déu sigui complet, preparat per a tota obra bona” (2 Timoteu 3: 16,17). Els oïdors de Jesús han de fer cas a tota la doctrina bíblica si de veritat volen edificar les seves vides sobre la Roca que és Jesús. La Bíblia ensenya que al seu contingut no s’hi pot afegir ni treure res. Si no es fa així, llavors al fonament doctrinal s’hi afegeix sorra que afebleix  el fonament sigui en l’àmbit personal o eclesial se’n ressent i l’edifici que s’hi construeix a sobre no pot resistir l’embat de les falses doctrines. Simbòlicament, el fet que la torre dedicada a Maria sigui més alta que les dels evangelistes posa al descobert que el fonament de l’Església, el Cos espiritual de Jesús s’hi ha afegit arena que el debilita

La diferència d’alçada entre les torres dels evangelistes i la de Maria fa ressaltar un problema teològic que s’arrossega des de fa segles. Quin paper hi juga Maria   en el pla de Déu per a salvar el seu poble? Maria era una adolescent temorosa de Déu a qui l’àngel li va comunicar que havia estat escollida per Déu per a ser la mare del Salvador. En presentar-se a ella li va dir: “Et saludo molt afavorida, el Senyor és amb tu. Beneïda entre les dones”. La conversa amb l’àngel acaba amb aquestes paraules de l’afavorida del Senyor. “Heus aquí l’esclava del Senyor, que es faci en mi segons la teva paraula” (Lluc 1: 28,38). Després Maria visita la seva parenta Elisabet que havia concebut un fill en la seva vellesa. Entre altres coses l’afavorida del Senyor va dir a la seva parenta: “La meva ànima exalça la grandesa del Senyor, i el meu esperit s’alegra en Déu el meu Salvador. Perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Heus aquí, des d’ara em diran feliç totes les generacions, perquè el Poderós ha fet en mi grans coses, i el seu Nom és Sant…Ha fet actuar la força del seu braç, ha esgarriat els orgullosos en la imaginació del seu cor, ha tret els poderosos dels trons i ha exalçat els humils…” (Lluc 1:46-55). Si Maria confessa que el Senyor “esgarria els orgullosos i exalça els humils, no li pot passar pel cap ocupar un altre lloc que no sigui el que li ha estat assignat en el pla de Déu per la salvació del seu poble. Si Maria pogués mirar des del cel l’exaltació desmesurada que se li fa, no ho veuria amb molts bons ulls. Ploraria en veure  la desviació doctrinal dels qui diuen que la veneren convertint-la en la deessa del cel.

Indiscutiblement Jesús és la Pedra de l’angle del fonament sobre el que s’hi edifica l’Església de Déu. Sobre aquest fonament que és a prova d’inundacions hi ha pedres humanes escollides pel Senyor de l’Església que contribueixen a donar fermesa al fonament. Els creients en Crist ja “no són estrangers ni forasters, sinó conciutadans amb els sants i familiars de Déu, edificats sobre el fonament dels apòstols i profetes, essent Jesucrist mateix la pedra angular. En Ell, tot l’edifici coordinat harmoniosament, va creixent per esdevenir un temple sant en el senyor, en Ell, també vosaltres hi sou juntament edificats, per ser habitació de Déu per l’Esperit” (Efesis 2: 19-22).

Els apòstols i profetes són les pedres vives que el Senyor va escollir com a portaveus per anunciar el seu missatge de salvació. El fet que els apòstols i profetes formin part del fonament sobre el que es basteix l’Església espiritual, que en el símil del cos, Crist n’és el Cap. Això implica que l’Església de Déu no es pot edificar prescindint de la seva Paraula. Aquest és el gran pecat que ha comés l’Església catòlica que abandonant de fet l’autoritat absoluta de la Paraula de Déu, debilita el fonament, anteposant a l’autoritat apostòlica i profètica a Maria, una “pedra viva” (1 Pere 2.5) que ocupa el seu lloc en l’edifici espiritual que és l’Església de Déu, però que no li pertoca ocupar un lloc privilegiat en el fonament. El fet que per una qüestió de representativitat la torre dedicada a Maria sigui més alta que les dels apòstols és una mostra de desobediència a l’autoritat de Jesucrist, Senyor de l’Església.

Octavi Pereña i Cortina