LA BIGA EN L’ULL

Durant la missa que el papa Francesc va oficiar en record del capellà francès Jacques Hamel que va ser degollat el 26 de setembre 2016 per dos joves terroristes, va fer una afirmació categòrica que podem compartir-la: “Matar en nom de Déu és satànic”. Els assassins tenen per pare Satanàs “que és  homicida des del principi” (Joan 8:44). Però no crec que el papa Francesc sigui la persona més indicada per a fer una declaració d’aquesta mena ja que L’Església catòlica ha creat rius de sang en nom de Déu, dels qual no tinc constància que se n’hagi penedit de manera convincent.

El papa Francesc ha destituït de manera fulminant el bisbe de Mallorca per les seves relacions sexuals amb la seva secretària. Aquesta actuació tan ràpida  ben segur ha tingut quelcom a veure amb la publicitat que els mitjans li han donat al cas. La qüestió sexual del clergat és un tema molt sensible avui. Tornant al satanisme religiós, a Chiapas, Mèxic, tot sovint és notícia els atacs que ambients catòlics de la zona fan contra els cristians evangèlics. Les agències de notícies no informen d’aquests fets i com el que no surt als telenotícies ni en llocs destacats de la premsa escrita, el que no és noticia, no existeix. Deixem estar les coses tal com estan, deu pensar la jerarquia catòlica. El papa Francesc no destitueix com es mereix el bisbe i el clergat de Chiapas. És hipocresia  assenyalar els qui maten cristians com agents de Satanàs, que és cert, però no denunciar  que odiar i fer mal viure als camperols de Chiapas en nom del catolicisme, que també ho és.

La declaració papal ignora les paraules de Jesús: “Per què mires la brossa que hi ha en l’ull del teu germà i no te n’adones de la biga que hi ha en el teu propi ull? O, ¿com pots dir al teu germà: Germà, deixa’m treure la brossa que hi ha en el teu ull, si tu mateix no veus la biga que hi ha en el teu ull? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull, llavors t’hi veuràs per treure la brossa de l’ull del teu germà” (Lluc 6: 41,42).

Qui vulgui treure la brossa de l’ull del seu germà ha de començar per treure’s la biga que hi ha en el propi ull. Qui vegi la biga pròpia intentarà treure la brossa de l’ull del germà amb delicadesa. Quan el papa Francesc declara: “Matar en nom de Déu és satànic”, que és cert, s’erigeix en jutge de l’altre . Es col·loca en un pla de superioritat, fet que es fa mereixedor de la correcció de l’apòstol Pau: “Per això ets inexcusable, oh home, tothom qui jutja, perquè en allò que jutges l’altre, et condemnes a tu mateix, perquè tu que jutges fas les mateixes coses…¿I tu penses, oh home que jutges els qui practiquen tals coses, que t’escaparàs del judici de Déu?” (Romans 2:1,3).

La declaració del papa Francesc que comentem ens porta  a Joan Baptista que predicava un baptisme de penediment: “Penediu-vos, perquè és a prop el regne dels cels…Llavors sortia a ell gent de Jerusalem i de tota Judea i de tota la rodalia de Judà, i eren batejats per ell en el riu Jordà, confessant els seus pecats” (Mateu 3: 1-6). Entre la multitud que s’acostava a Joan per a ser batejats, hi havia alguns religiosos, que el Baptista llegint el que hi havia en els seus cors, els diu: “I veient que molts fariseus i saduceus venien al seu baptisme, els va dir: Cria d’escurçons! Qui us ha advertit per fugir de la ira que està venint? Feu, doncs, fruits dignes del penediment” (vv. 7,8).

Al cec de naixement que va ser guarit per Jesús que defensava davant dels fariseus la divinitat de Jesús, li van dir: “¿Tu ens dones lliçons? I el van treure fora” (Joan 9:34). En la paràbola del fariseu i del publicà, Jesús descriu el tarannà dels fariseus quan li fa dir al fariseu del relat: “Oh Déu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, rapaços, injustos, adúlters, ni tampoc com aquest publicà. Dejuno dues vegades a la setmana, pago el delme de tot el que guanyo” (Lluc 18: 11,12). Els fariseu, pel seu narcisisme bé es mereixia que el baptista li digués: “Cria d’escurçons!”

A<b>Giroldano Savoranola</b> (1452-1498) que denunciava la corrupció papal va ser cremat i les cendres llençades al riu Arno, se li afegeix una llarga llista d’homes i dones d’arreu d’Europa que van ser assassinats per la Inquisició papal. A Espanya, la repressió inquisitorial contra els anomenats luterans va ser tan cruel que el cristianisme evangèlic va desaparèixer de la molt catòlica Espanya. No ens oblidem dels jueus i moriscs que també van sofrir la repressió en nom de la unitat de la religió. ¿Pot erigir-se el papa Francesc en jutge de la crueltat islàmica quan li manca un sincer <i>mea culpa</i> pels crims comesos en el passat i els d’avui per la institució eclesial de la qual n’és el cap? Més li valdria callar.

El missatge de penediment anunciat pels profetes, pel Baptista, pel mateix Jesús i els seus seguidor al llarg de la Història, s’ha de recuperar en el segle XXI, si l’Església en la seva diversitat institucional vol ser la llum del món, a la que ha estat cridada a ser, inviti els pecadors al penediment dels seus pecats i que per la fe en Jesús es converteixen en persones justes que fugen de la ira que ha de venir, ha de caminar en la santedat  que acredita la bondat del seu missatge. L’arbre es coneix pel seu fruit.

La societat actual n’està tipa de les bones paraules, el que vol veure són les bones obres que acreditin la bona qualitat de les persones que parlen en nom de l’amor de Déu.

Octavi Pereña i Cortina