PLAER AMB SOFRIMENT

Durant els Sanfermines 2016 es van donar cinc casos d’assetjaments  sexuals. El més sonat va ser la violació d’una jove de 19 anys per part de cinc homes. L’acte va ser gravat en un video que a més reprodueix el diàleg que els executors de l’assetjament van tenir amb la resta del grup Manada que no va viatjar a Pamplona.

La periodista Pilar Rahola comentant aquest fet en el seu escrit La massa, redacta: “Al contrari, no hi ha res més patètic que un individu submergit en el magma de la gentada, convertida en una andròmina de carn que beu, crida, orina i conjuga la resta de verbs primaris, sense altre to que el to de la massa. Quan això passa, l’únic traç d’humanitat que resta és la suor de l’aixella…Quants d’aquests fatxendes que toquetegen pits i culs o que fins i tot arriben a l’abús, farien el mateix en solitari? És possible que siguin gent normal, amb les seves vides, les seves novies, les seves histories, sense una altra esplendor que la grisor de la quotidianitat. Però arriben a la festa en ramat, se senten mascles alfa alliberats i convençuts que la massa atorga invisibilitat, s’obliden que són éssers humans”.

Els ajuntaments de diversos municipis en prenen nota i encara que no s’hagi donat el problema d’assetjament sexual a dones en les seves localitats faran campanyes de conscienciació perquè val més prevenir que curar. L’editorial de SEGRE (24/08/2016) en fa una lectura molt crítica dels Sanfermines, en dir: “I és que sembla que hem retrocedit en els últims temps pel que fa respectar els drets de les dones, i el masclisme més ranci i atàvic està apuntat preocupadament amb un ímpetu gens conforme a la presumpta evolució de la nostra societat. Només cal mirar algunes fotos  i alguns titulars dels Jocs Olímpics de Rio sobre dones atletes, que poc tenien a veure amb l’esport i sí amb el seu aspecte físic. Així fa uns mesos, tot un candidat a la presidència filipina, càrrec per al qual finalment va ser elegit, feia broma sobre la violació i assassinat anys enrere d’una monja en una presó del seu país. Amb un incomprensible sentit de l’humor, el polèmic Rodrigo Dutarte va justificar l’atac que va patir una dona dient que “com era tan guapa…”, alhora es lamentava que ell, com alcalde que era en aquella època, no fos el primer en violar-la”. Miguel Lorente afirma: “La societat està malalta”. La malaltia a la que es refereix és psíquica però aprofundint més en la xacra social l’arrel de la seva malaltia es troba en l’ànima que és on ni psicòlegs ni psiquiatres hi poden fer res. El resultat d’aquesta impotència és afrontar la situació amb campanyes de conscienciació i en incrementar els efectius policials per impedir que en les festes populars es puguin repetir els malsons de noies que siguin violades per altres grups Manada.

L’escriptora Dacia Maraini vol aprofundir en el tema quan escriu. La violència contra la dona “no hauríem d’anomenar-la masclista en el sentit que l’home no neix així, sinó que se’n fa per culpa d’una cultura mediàtica que incita violència” .Segons Dacia Maraini, l’assetjador sexual, el violador, no és responsable dels seus actes, El culpable és la “cultura Mediàtica”. Qui la forja aquesta cultura? Persones com el flamant president de Filipines que es lamentava que com era tan guapa no hagués estat el primer en violar-la. La cultura mediàtica no és anònima, la formen persones amb nom i cognoms. Tan els forjadors de la cultura mediàtica con els executors, són responsables dels seus actes.

Fa un any o dos en un estadi de futbol va aparèixer una pancarta que deia. “Shakira és de tots”. Això significa que aquesta dona és propietat de la massa d’espectadors que en aquell moment es trobava en l’estadi. Per extensió tot els homes en son propietaris. La Shakira ni cap dona no són propietat de cap  home. Ni del marit si són casades. La dona és un ésser humà que com a vas més fràgil, començant per l’espòs, l’home n’ha de tenir cura i respectar. Creure que la dona X és propietat d’un individu o d’un col·lectiu justifica que l’home pugui exercir violència contra ella en considerar-la un ésser inferior,  que potser no té ànima, que s’ha de doblegar als desigs d’un individu o d’algun grup anomenat Manada com el que va violar la noia e 19 anys durant els Sanfermines.

La neciesa de dir que Déu no existeix i per tant vivint pensant que ningú veu el que fan i creuen que ningú els passarà compte del seus comportament immoral, van molt equivocats Déu “els lliura a la impuresa en els desigs dels seus cors, per deshonrar els seus cossos entre ells mateixos…Per això Déu els va lliurar a passions deshonroses…I com que no van aprovar de reconèixer Déu, Déu els lliura  a una ment reprovada, a fer coses impròpies…” (Romans 1.24-32). Els violador s’ho passen bomba com explícitament reflecteixen els missatges que els cinc membres de la Manada van intercanviar amb la resta dels components del grup que no van viatjar a Pamplona. Però és un goig que portarà sofriment etern perquè si no hi ha penediment i es canvia de conducta, quan s’hauran de presentar davant del tribunal de Crist per haver de donar compte dels seus actes, la sentència que sortirà dels llavis del Jutge diví serà: “No sé d’on sou, aparteu-vos de mi tots els qui obreu injustícia. Allí serà el plor i el cruixit de les dents” (Lluc 13: 27,28).

Octavi Pereña i Cortina