DRET A LA FELICITAT

El rei Salomó va escriure: “I no vaig negar als meus ulls res del que desitjaven, no vaig refusar cap plaer al meu cor, perquè el meu cor estava satisfet amb tota la meva feina: i aquesta va ser la meva part de tota la meva feina. I em vaig girar per veure tots els meus treballs que les meves mans havien fet, i la feina que m’havien costat, i heus aquí tot era vanitat i aflicció d’esperit, i no havia cap profit sota el cel”                        (Eclesiastès 2: 10,11).

El llibre d’Eclesiastès l’escriu un home que després d’esforçar-se en buscar la felicitat fent totes les coses que es fan sota el cel arriba a la conclusió que “tot és vanitat i aflicció d’esperit” (1:14). Des de sempre l’ésser  humà s’ha esforçat en atrapar la felicitat i quan creu que l’enxampa, és com el vent que s’esmuny de les seves mans. Aflicció d’esperit és el que l’home troba en la seva cursa per la felicitat. Salomó està tan desil·lusionat amb la seva saviesa que era admirada arreu i l’esplendor de les obres realitzades que no pot per menys dir: “Per això vaig odiar la vida, perquè l’obra que es fa sota el sol em fastigueja: perquè tot és vanitat i aflicció d’esperit” (2: 17).

L’ésser humà persegueix la felicitat perquè a diferència dels animals té una ànima a la que li manca quelcom per trobar-se plenament satisfet. La Declaració de Drets del Bon Poble de Virginia (1776) afirmava que els homes tenen per naturalesa el dret de buscar i obtenir la felicitat. I la més coneguda Declaració d’Independència dels Estats Units (1775) proclama que la finalitat del govern és “assolir la seguretat i la felicitat”, és dir, proveir els mitjans perquè els ciutadans gaudeixin d’un benestar que els faci relativament feliços en tenir cobertes les necessitats temporals. Si la felicitat que promouen ambdues declaracions fos definitiva “podríem dir que els bous són més feliços quan troben cigrons per menjar” (Heràclit).

“Es parla tant de felicitat i està tant de moda que ben aviat resultarà vulgar ser feliç…El motiu és una reducció del concepte. La felicitat s’equipara a l’absència d’emocions desagradables. Reduïda a això, es converteix en un reclam d’agències de viatge: Vacances, platja, palmeres i mojito. Quin error” (José Antonio Marina). La felicitat que es gaudeix només satisfent la sensualitat converteix en drogues les coses que la satisfan. Les drogues acaben produint addicció, exigeixen més, esclavitzen i no proporcionen la felicitat que prometen. El resultat és l’aflicció d’esperit que diu Salomó.

Perdem el control quan perseguim la felicitat mitjançant la falsa esperança que el diner i les coses satisfaran. El problema que acompanya la prosperitat és que proporciona comoditat, però no felicitat. Avui, malgrat la crisi gaudim d’un nivell de benestar impensable fa cinquanta anys, però també hem assolit una cota molt alta de consum d’antidepressius, ansiolítics… que posa de manifest que benestar material no equival a felicitat.

No s’ha d’oblidar que l’ésser humà a més de cos com els animals es distingeix d’aquests en que té ànima, que ha estat creat a imatge i semblança de Déu. Només en Jesucrist, el Fill de Déu s’hi troba el pa i l’aigua que satisfan plenament les necessitats de l’ànima. L’ànima necessita aliment espiritual: aigua i pa de vida, no coses.

La degradació moral, que és conseqüència de l’ateisme, és la causant de tots els problemes socials que fan que els bons propòsits de Declaracions de Virginia i             d’ Independència dels Estats Units siguin incapaces de proporcionar la felicitat que el dret atorga als homes.

La màxima és senzilla: Fora de Déu el Pare de nostre Senyor Jesucrist no hi ha autentica felicitat perquè l’home ha estat creat per a Ell i en Ell s’hi troba la plenitud que li manca.

Octavi Pereña i Cortina